|
Temàtica |
| Aigua (600) |
| Aigua bega qui vi no tinga |
| Amistat (232) |
| No prear un caragol (No estimar gens, no donar cap valor) |
| Animals (2642) |
| Cargols i aigua, la vida enlaire |
| Any (358) |
| El pescador, quan té peix, sa mare desconeix |
| Be (113) |
| Bé se el que em faig quan a menjar pa me'n vaig |
| Beure (329) |
| Ser un clot d'arena [o beure més que un clot d'arena] (Ser un gran bevedor) |
| Bona (721) |
| A bon gos, bon os |
| Camp (588) |
| Faves sembra quan voldràs, però per sant Joan segaràs. ( 24 juny ) |
| Campana (28) |
| Andreu, Manel, Jaume i Maria, són les campanes del Micalet |
| Cantar (142) |
| Ara ve Nadal, menjarem torrons, i amb una guitarra cantarem cançons |
| Casa (369) |
| Casa robada, casa assegurada |
| Colors (179) |
| Mar roja, vent o pluja boja |
| Consells (716) |
| No et tiris en mar quan està brava |
| Cos huma (1975) |
| Tindre la mà llarga (Tindre tendència a pegar) |
| Déu (327) |
| Déu no menja ni beu, però paga a qui deu |
| Dia i nit (237) |
| Per a la persona ocupada no hi ha dia llarg |
| Diable (152) |
| Fer llibre nou (Canviar de vida, de conducta) |
| Diners (871) |
| Pocs diners, poca música |
| Dites (418) |
| Abans esgarrat i honrat, que lladre i ben mudat |
| Donar (328) |
| Déu dóna el fred segons la roba. |
| Dormir (309) |
| De menjar poc, parlar poc i alçar-se matí; ningú no s'ha tingut que penedir |
| El foc (532) |
| Al foc de la guineu, qui no porta llenya no s'hi asseu (Es refereix a aquelles empreses en què cal col•laborar, o si no, no se'n té profit) |
| Ensenyar (268) |
| La història és la mestra de la vida |
| Estacions (296) |
| Tardor serena, hivern ventós; tardor ventosa, hivern seré |
| Festivitats (580) |
| Dormir més que la Mare de Déu d'agost (15 agost) (Dormir molt) |
| Gent (297) |
| Secret de dos és sospitós |
| Joc (142) |
| L'aigua i el foc, només juguen a un joc (Significa que són dos elements perillosos i difícils de vèncer) |
| Justicia (141) |
| Seràs causa de molts mals si fas testimoni fals |
| L'amor (487) |
| Al rosa, l'amor s'hi posa (Es diu per lloança dels vestits color de rosa) |
| La festa (171) |
| Quan el mestre toca la flauta, els vailets ballen |
| La mort (552) |
| Tindre les hores comptades (Estar pròxim a la mort o a la desaparició) |
| Llocs (517) |
| Torrons de Xixona i "peladilles" d'Alcoi, o de Casinos |
| Mal (702) |
| De polítics, cabrons i mal parits, ja n'estem tips |
| Maneres de dir (8637) |
| Donar mico (Donar una resposta desagradable. Donar un desengany.) |
| Mar (669) |
| No és bon mariner el que no ha passat la mar gran |
| Menjar (1501) |
| Per Nadal el porc en sal |
| Mesos (2475) |
| El gener muda el darrer ametller |
| Mon (73) |
| Si el món ha d’ésser complet, ni tot roig ni tot verd |
| Oficis (1075) |
| Llaurador les forces reparar, que la terra no para |
| Oratge (2571) |
| Gelada tapada, freda és la diada |
| Parlar (493) |
| Donar gust a la boca (Dir tot el que es vol) |
| Persones (1821) |
| Xiquets ploreu que pardalets tindreu. |
| Plantes (1624) |
| Al juliol, ni dona ni col, però tant col com dona, a tot temps és bona |
| Riure/plorar (225) |
| Qui a primeries riu, a darreries plora (Vol dir que sovint les coses que comencen molt favorablement acaben malament) |
| Saber (293) |
| No saber [d'una cosa] ni un mos (No saber-ne res) |
| Salut (2068) |
| Poques metzines no maten (Es diu per llevar importància a una cosa que es considera nociva, però que per la seva poca quantitat no pot fer mal) |
| Sants (1044) |
| Per Sant Pere plujós, trenta dies dubtós. (29 juny) |
| Setmana (146) |
| Quartanes, mal de mala gana [o mal de setmanes] |
| Temps (101) |
| El temps que es viu de més bona gana són les postes de sol i els caps de setmana |
| Treball (551) |
| No treure’s la mà del carabassí (No traure treball o profit d'un assumpte o d'una situació. No ser capaç d'aclarir un afer determinat. No poder eixir de dubtes en alguna qüestió) |
| Vell (47) |
| Barca vella, bony o forat |
| Vi (1476) |
| El secret mai no dura, allà on regna el vi. |
| |