refranys Parlar
1001 en total

  1. Ha perdut el calendari (Es diu d'un xerraire, que parla sense aturall)
  2. Haver d'arrencar les paraules, [a algú] (Es diu d’una persona que parla poc, a qui li costa molt de contar les coses, expressar opinions, etc.)
  3. Haver de dir (Hom ho diu de les persones que no saben callar)
  4. Haver menjat llengua (Expressiķ usada per a indicar que algú xerra molt)
  5. Haver perdut la llengua (No dir res)
  6. Haver vist al llop (Quedar-se amb la veu ronca)
  7. Haver-se empastat la llengua (No dir res absolutament)
  8. Haver-se li menjat la llengua (Perdre les ganes de parlar)
  9. Haver-se-li menjat llengua el gat [a algú] ( Perdre les ganes de parlar)
  10. Hi ha temps per a parlar, i temps per a callar (Vol dir que cada cosa vol el seu temps apropiat)
  11. Home de paraules (Tindre poca paraula)
  12. I doncs, quč diuen?—Que sense menjar no viuen (Així es contesta humorísticament al qui demana quč diuen)
  13. Ja ho dirās! [o Ja ho direu! o Ja ho diran!, etc.] (Exclamaciķ d'impacičncia que s'usa quan un espera que un altre contesti o faci qualque cosa, i aquell no obra ni contesta)
  14. Ja sabeu com les engalta (Es diu d'un qui diu les coses sense eufemismes ni respectes)
  15. L'home se prova amb sa paraula, així com l'or amb el fo
  16. L'ovella que bela perd el mos (Vol dir que els qui enraonen molt solen descuidar les coses importants i prāctiques)
  17. La beata Sus, es riu quan parla i plora quan tus
  18. La boca el perd
  19. La boca no li és mesura
  20. La llengua beneīx i la llengua maleīx (Es diu alˇludint al qui desjecta persones que abans havia lloat)
  21. La llengua d'un poble és l'ānima d'ell mateix
  22. La llengua en el cul, i el cul en casa i la casa ben lluny
  23. La llengua fa més mal que cap punyal (Es posa de manifest que allō que es diu d'algú pot fer molt de mal a la persona alˇludida)
  24. La llengua no té ossos i en trenca de ben grossos (Significa que la murmuraciķ pot fer molt de mal)
  25. La llengua només se li aguanta per un ban (Es diu de qui és molt indiscret)
  26. La llengua, d'allō que parla, tasta (Aixō vol dir que no ha de condemnar temerāriament o criticar el comportament d'algú, perquč podríem acabar comportant de la mateixa manera que en un futur determinat)
  27. La mā fereix el cos, la llengua arriba a l'os
  28. La mā ferix el cos, la llengua aplega a l'os (Es posa de manifest que allō que es diu d'algú pot fer molt de mal a la persona alˇludida)
  29. La mā sāvia, no fa tot el que diu la llengua folla
  30. La mala llaga cura, la mala fama dura
  31. La meitat del mķn es burla de l'altra meitat
  32. La millor paraula és la que estā per dir [o es calla] (Significa que en les discussions convé sempre guardar arguments decisius per a darrera hora)
  33. La paraula abans de tot (Significa que l'home, per a merčixer respecte, ha de mantenir sempre la seva paraula)
  34. La paraula eixida de la boca no pot tornar enrere (Vol dir que quan s'ha dit una cosa ja no es poden evitar les seves conseqüčncies)
  35. La paraula és l'home [o La paraula fa l'home (Significa que l'home, per a merčixer respecte, ha de mantenir sempre la seva paraula)
  36. La pera i la dona, la que calla és bona (Significa que la pera millor és la que és sucosa i blana)
  37. La seua paraula és una escritura
  38. Les bones paraules fan menjar els malalts (Significa que tractant la gent suaument i amb amabilitat se n'obté allō que es vol)
  39. Les burles solen eixir de veres
  40. Les criatures diuen lo que senten dir (Vol dir que cal estar alerta en parlar de coses delicades davant infants)
  41. Les llengües no sķn tisores, perō sķm més talladores
  42. Les malediccions sķn com les processons: d'on ixen, tornen (Vol dir que les malediccions es giren contra el qui les llanįa)
  43. Les paraules de vegades fereixen com espases
  44. Les paraules el vent se les emporta (Significa que les paraules pronunciades perō no escrites poden oblidar-se, o negar-se quan convingui, i per tant, no tenen forįa suficient)
  45. Les paraules no trenquen osos pero en trenquen de més grossos
  46. Les paraules sķn com les cireres, en vols treure una i n'ix un bolic [o que una en porta d'altres] (Significa que quan es comenįa a discutir o parlar no es sap fins a on arribarā la conversa, perquč un assumpte en suscita un altre)
  47. Les paraules volen, els escrits romanen
  48. Li diu el perol a la paella, fiug que mascares (Es diu referint-se als qui censuren en els altres aquells defectes que ells mateixos tenen)
  49. Llengua d'escurįķ (Mala llengua, propensiķ a la maldienįa)
  50. Llengua d'infern (Llenguatge ple de blasfčmies)

el millor mānager de futbol