refranys Animals
3114 en total

  1. " La panxa'l gos "
  2. "A" és la lletra dels ases
  3. "Les orenetes diuen: "lleva't, lleva't de matí"
  4. "Me'n dubto", que deia el llop quan el volien fer pastor (Es diu per manifestar incredulitat respecte a una cosa que altri dķna com a probable)
  5. A Albalat, les rates pareixen gats
  6. A alˇlot i mul, p'es cul (Vol dir que els cāstigs s'han d'aplicar per escalivar, no per fer mal)
  7. A animal donat, no li posis peros
  8. A ase magre, tot sķn mosques (Vol dir que el qui pateix de misčria sol ser víctima d'altres calamitats, o que aquestes solen anar als qui ja en sofreixen d'altres)
  9. A ase ruc, arrier [o traginer] boig [o foll]
  10. A ase traīdor, verdanc i punyidor
  11. A bčstia solta no li cal cabestre
  12. A bon burro, no ho cansis (Indica que no hem d'abusar de la confianįa de la gent que ens vol)
  13. A bon ca, bon os
  14. A bou vell, esquella nova
  15. A burra que criī, no li diguis arri
  16. A burro barra (Dit d'una acciķ o cosa que es fa sense pensar en el resultat que donarā)
  17. A burro donat no li mires l'ouera
  18. A burro gemegador, carrega'l sense por
  19. A burro tossut, tant és dir-li: xo com arre
  20. A burro vell, albarda nova.
  21. A ca gros no cal dir-li quisso.
  22. A cada ocellet li agrada el seu niuet
  23. A carro estacat tot és ajuda
  24. A carro mogut, tots tiren
  25. A casa d'En Mussol, sa dona fa lo que vol (Es diu despectivament referint-se als homes que es deixen governar per les seves mullers)
  26. A casa de l'hortolā, sempre és més gras el marrā [o bacona]
  27. A casa de llebrers, no hi busquis engrunes.
  28. A casa, que no he mort peix! (Frase amb quč hom indica l’hora del tornar)
  29. A Catalunya i a Castella, el cavall porta la sell
  30. A cavall corredor [o menjador], cabestre curt
  31. A cavall de (Entre. Enmig)
  32. A cavall desbocat [o desenfrenat], mira'l de lluny i amagat
  33. A cavall donat [o regalat] no li mires el dentat [o pčl] (Expressiķ que s'utilitza per a indicar que qui rep un regal no ha de mirar si hi troba defectes)
  34. A cavall flastomat, el pčl li lluu (Es diu perquč sovint les persones a qui es vol més mal sķn les que viuen més temps i tenen més bona sor)
  35. A cavall gros no li falten mosques (Vol dir que el qui pateix de misčria sol ser víctima d'altres calamitats, o que aquestes solen anar als qui ja en sofreixen d'altres)
  36. A cavall que vola, no li cal esperķ ni fuetada
  37. A cavaller nou, cavall vell
  38. A cavaller vell, cavall nou
  39. A colom sadoll, peres [o cireres] li amarguen
  40. A cķm es venen les peres? -Segons cauen les bésties
  41. A diners pagats, braįos cansats.
  42. A falta de bous llauren els ases
  43. A falta de gallina, bo és el caldo de faves
  44. A falta de grives, bones sķn merles (Vol dir que en les dificultats cal acceptar la soluciķ menys dolenta, encara que no sigui la que un voldria)
  45. A falta de truites sķn bons els barbs
  46. A fam de ca, no li donis carn, dķna-li pa
  47. A fiblķ [o picada] d'abella, cera d'orella (Perquč la cera d'orella és bona, segons creenįa vulgar, per curar els pics d'abella)
  48. A fosques es cacen les mosques
  49. A gall que fa renou, li estrenyen el coll (Vol dir que el qui es declara contra els poderosos sol esser víctima del poder d'aquests)
  50. A gallina forastera tots la piquen
  51. A gallina que dorm amb gall, no li diguis polla (Es diu referint-se a les dones casades que, encara que siguin velles, poden infantar)
  52. A gat vell rateta [o ratolí] jove [o tendre/a]
  53. A gat vell, no cal mostrar-li rata
  54. A gat vell, no li cal cascavell
  55. A gos flac, tot sķn puces (Vol dir que damunt els pobres solen recaure totes les calamitats)
  56. A gos vell, no hi ha sus, sus
  57. A gos vell, no hi ha tus-tus (Significa que els vells sķn difícils d'enganyar)
  58. A grossa bčstia, morral gros (Significa que cal fer les coses en proporciķ al volum o importāncia del qui les ha de rebre)
  59. A l'agost, ni dona ni gos
  60. A l'agost, vesprades de gos
  61. A l'amic i el cavall no el canses mai
  62. A l'animal que no coneguis no li vagis per darrere (Aconsella no abusar de la confianįa amb noves amistats)
  63. A l'ase encarat, deixa'l
  64. A l'ase i al mul, la cārrega al cul
  65. A l'ase i mala muller, bastonades ho han de fer
  66. A l'ase regalat, no li miris el bast
  67. A l'ase tossut, tant és dir-li arri com sķ
  68. A l'ase [o animal, o bčstia] que no conegues; no li toques les orelles [o no li fregues, o no li pegues, o no li faces festes, o no li vages al darrere]
  69. A l'escorxador arriben més anyells que moltons
  70. A l'home [o persona], metge li cal; al bou, manescal
  71. A l'hora del porc (Sense puntualitat, molt fora del temps oportú)
  72. A l'hort, li va tan bé el formiguer com el femer
  73. A l'ocellet no li toquis el niuet
  74. A l'octubre, la llana creix i el fred neix
  75. A l'olla de bull, cap mosca s'hi acosta
  76. A l'olor de la tonnyina, s'escarōta l'albarginia (Simil erōtic-vegetal de les relacions home-dona)
  77. A la boca del ca, no hi busquis pa
  78. A la burra que estā prenyada fes-li anar ben carregada
  79. A la casa del costat mengen pollastre (Es diu dels qui presumeixen de les riqueses dels veīns)
  80. A la cuca fera li agrada molt lo verd (Ho diuen als jovenets de gresca per amenaįar-los amb les males conseqüčncies que els vicis solen reportar)
  81. A la dona ballar i a l'ase bramar, lo diable [o dimoni] li ho degué ensenyar [o amostrar]
  82. A la dona i a la burra, cada dia una surra [o la verga]
  83. A la dona i a la garsa, lo que diguis a la plaįaģ: vol dir que les dones solen repetir allō que han sentit, com les garses que aprenen de repetir allō que senten
  84. A la dona i el llebrer, a la vellesa els espero.
  85. A la dona i la cabra, corda llarga
  86. A la gallina forastera, tots li piquen a la mollera [...a la cresta]
  87. A la guineu dorment, no li apareix la gallina en el ventrel
  88. A la llarga el febrer, a la llebre mata
  89. A la mā de llop sempre hi ha foc
  90. A la mar i a la terra, el peix gros es menja el petit.
  91. A la mar, no ve d’un peix
  92. A la mar, per un peix no s’hi coneix
  93. A la Mare de Déu del Pilar, el tord ve i l'oreneta se'n va (12 octubre)
  94. A la mula vella, alleugera-li la rella.
  95. A la mula, la barca i el carro, la cārrega al cul
  96. A la nit, tot gat és gris
  97. A la primera cullerada, mosca (Només comenįar, ja ens trobem amb un obstacle)
  98. A la primera garbera, cucut enrere
  99. A la rata que només sap un forat prompte se la fa el gat
  100. A la terra i al bestiar jamai los deus fatigar