Vent de llevant, porta aigua al davant; vent de llebreig, d'aigua no en veig
Salut, diners i alegria, són bona mercaderia
Amic reconciliat, enemic doblat
Les bodes de fora vila no s'acaben en un dia
Homes i gossos, al carrer; dones i gats a casa.
A cent anys, canya verda
Qui et vol mal, et farà riure, i qui et vol bé, et farà plorar
El vi per menjar i no per traguejar
Les penes [o pesars] no crien bona sang ni engreixen
Per sant Francesc agarra els tords amb vesc (4 octubre)
Si vols tenir bon cigroner, el primer de maig l'has de sembrar
No es pot voltejar i anar a la processó
Allà on cantes gallines i llauren vaques, mal any assegurat.
El pa de casa no satisfà
Ulls blaus i cabell roig, o molt savi o molt boig
Si no t’agrada, no t’ho menges
Tenir un cor tendre
Siga d’arròs o de faves, Déu ens òmpliga les panxes
Dia a dia la botija es fa vella
El rosari al coll i el diable en el cos
Les modes fan tornar els rics pobres
Sí, "créetelo"... !
Donar-se tots els dimonis
Qui s’ajoca i no treballa, més d’una volta badalla [ajocar-se = gitar-se]
ESCANYAR
El saber no ocupa lloc
A l'hivern farinetes per esmorzar, i per dinar sopes bullides
Pot deixar la donzella el ball, més no deixarà el mirall
Fins per Nadal el dia ni creix ni neix.
Sofocar-se en un punt com en Pau Gibert
Alçar bandera
Agafar amb els calçons baixos
Jocs de sort, uns dies no res i uns altres dies tot
Pactes són pactes
Roant, roant... a Albaida [Municipi valencià a la comarca de la Vall d'Albaida]
De males llengües, l'infern n'està empedrat
Retre el deute a la natura
Aigua per sota, ben carregat el barco; aigua per dalt, ni barca buida
Pardal que vola / a la cassola
Quan Nadal cau en dimarts, pa i vi de totes parts.
Conèixer el món
Sabem on sem nats, no sabem on serem enterrats
Abat de poble, molt de cantar i poc que menjar
No hi ha mal pitjor que un metge parlador
Quan el gall canta a parells, aigua a ribells
Més val un bon amic que parent ni cosí
En boca tancada no entren mosques, però entren faves com rosques
Amics que de lluny es coneixen, de prop se saluden
Estar [o Quedar-se] més amarg que un tramussar
Si la Candelària plora, hivern fora, i si es riu ja ve l'estiu
No saber ni el Jesús
Ni metge novell, ni advocat donzell.
Divendres i dimarts dies de mal mirar.
El temps fa com la mula, no recula
Fer una estrebada de feina
Un tronc i un vell no deuen faltar mai al racó del foc
Pel juliol, el raïmet porta dol i l’oliva també en vol
