refranys Maneres de dir
13837 en total

  1. A [o en ] profit de (En benefici de, a favor de)
  2. Agafar el pallet i les eines (Anar-se'n. Marxar d'un lloc)
  3. Escampar-se [o cōrrer] com una reguera de pķlvora (Extendre's molt i molt de pressa una noticia)
  4. Estar com un all (Sa i fresc)
  5. Fer fortuna (Tenir molt d'čxit)
  6. fotre! [o fot! ] (Expressions de sorpresa, admiraciķ, ira, enuig, entusiasme, etc.)
  7. Obrir-li [a un] el cor de bat a bat (Manifestar els secrets o les intimitats prōpies a algú)
  8. Practicar de raons (Enraonar, conversar)
  9. Ser un canyauli (Dit d'una persona molt prima, escarransida)
  10. A aferrapilla (Lluitant i empentejant-se molts per apoderar-se s'alguna cosa)
  11. A aixopluc de (En un lloc protegit, emparat contra alguna cosa)
  12. A alta veu [o en alta veu, o a plena veu] (En veu alta)
  13. A altes hores [o alta hora] de la nit [o de la matinada] (Tard de la nit)
  14. A altra hora (A una hora intempestiva, quan no és el moment oportú)
  15. A amagatons [ o a magatalles] (Ocult, amagat. També és el nom d'un joc infantil)
  16. A amagatontes (D'amagat)
  17. A aquest efecte ,[o a l'efecte] (Per a aquest fi, amb aquesta intenciķ)
  18. A aquest li parla el nas (Es refereix a persones amb l'apčndix nasal molt desenvolupat)
  19. A aquest no l-hi s'arruga el melic (Tindre molt de valor)
  20. A aquest pas (D'aquesta manera)
  21. A armes! [o a les armes! ] (Crit que es fa per a avisar els soldats que prenguen les armes per a defensar-se d'un atac)
  22. A balquena (En abundāncia)
  23. A banda (A part)
  24. A banda i banda (A tots dos costats)
  25. A banderes desplegades (Dir les coses obertament, sense amagar res. A la cara)
  26. A barata de (A canvi de; en compensaciķ de; com a paga de)
  27. A barcella per garba (ho diuen del blat que ret molt, i per extensiķ ho diuen també de tota cosa que dķna profit)
  28. A barrisc (A ull, sense mesurar, sense pesar, sense comptar)
  29. A bastament (En quantitat suficient)
  30. A bastanįa (En quantitat suficient)
  31. A batzegades (Amb molts obstacles)
  32. A bell comptant (Al comptat)
  33. A bell doll (Rajant sense parar)
  34. A bell ull (Sense comptar, pesar, mesurar)
  35. A betzef ( Abundantment)
  36. A boca de canķ ( D'improvís i sense cap preparaciķ)
  37. A boca de fosc (Entrant la nit)
  38. A boca plena (Sense subterfugis)
  39. A boca que vols (Assolir tots els desitjos)
  40. A bocons (Gitat mirant a terra)
  41. A bodes [o a festa, o a festa major] em convides (Es diu per denotar que la proposiciķ que et fan et va de puta mare)
  42. A bon compte (Segons el que es pot jutjar)
  43. A bon dret (Amb justícia)
  44. A bon entenedor, breu parlador (Als llestos poques coses)
  45. A bon gat encomanen el formatge (Encarregar o confiar una cosa a persona que no és de fiar, que probablement farā mal ús de la concessiķ)
  46. A bon lloc ha anat a fer nyenya (Es diu quan algú va a un lloc a on no trobarā lo que vol)
  47. A bon pas (Amb pas regular i rāpid)
  48. A bon preu (Barat)
  49. A bon sant t'encomanes (Quan algú espera ajuda d’algú que no li la donarā)
  50. A bona fam, [o molta gana] no hi ha pa dur (La necessitat obliga a valorar les coses mínimes)
  51. A bona fe (En tota veritat)
  52. A bona hora (A hora oportuna)
  53. A bona hora! (Massa tard, en moment inadequat)
  54. A bona porta s'agarra la fam! (Per a denegar allō que ens demanen)
  55. A bondķ (En abundāncia)
  56. A bones hores trauen la del monyo verd (Expressiķ que s'usa quan algú arriba tard)
  57. A boqueta de nit (Quan comenįa a fosquejar)
  58. A borbollons (Precipitadament, mig nugant-se la veu)
  59. A borbollons [o borbollades] (Tumultuosament i amb intermitčncies)
  60. A borbolls (Precipitadament, mig nugant-se la veu)
  61. A bots i espentes (Amb moltes dificultats)
  62. A burro barra (Dit d'una acciķ o cosa que es fa sense pensar en el resultat que donarā)
  63. A ca l'afartapobres (Anar a un restorant barat)
  64. A ca l'Ample (Indica un lloc on hi ha massa llibertat i poc respecte)
  65. A cabaįos (Quantitat mol gran d'alguna cosa)
  66. A cabassades (En abundancia)
  67. A cabassos (En gran quantitat)
  68. A cada bolet, una lliįķ (Dependre dels erros comesos)
  69. A cada bugada perdem [o es perd] un llenįol (Es diu al•ludint a una successiķ de desgrācies o de mals čxits)
  70. A cada casa couen faves, i a la nostra a calderades ( Les flaqueses humanes no sķn exclusives de cap lloc)
  71. A cada instant (Tothora)
  72. A cada moment (Molt sovint)
  73. A cada pas (Cada vegada que es fa un pas)
  74. A cada passa (Amb gran freqüčncia)
  75. A cada porc li arriba el seu Sant Martí (Significa que a tothom li arriba la tongada de desgrācies o el moment d'haver de compensar amb dissorts les temporades que han tingut de felicitat) (11 novembre)
  76. A cada punt (Sempre, en tot moment)
  77. A cada repic de campana (A cada instant)
  78. A cada u lo d'ell, i a robar lo que se puga (Sentit literal)
  79. A cal sabater, sabates de paper (Expresa que en aquells llocs a on hi ha facilitat per a fer o per a aconseguir una cosa determinada és a on, precisament, eixa cosa acostuma a faltar)
  80. A camallades (A grans passes, corrents)
  81. A camp ras [o al ras] (Al camp sense cobert)
  82. A cap d’any comenįa l’any (Primer dia de l’any)
  83. A cap preu (De cap manera)
  84. A capritx (Sense subjecciķ a cap norma constant)
  85. A cara descoberta (Sense dissimulaciķ, obertament i en franquea)
  86. A cares dinades (Passat molt de temps. A la fi)
  87. A carn dura, dent aguda [o dentadura] ( Quan més difícils sķn les situacions hi ha que esforįar-se. No donar-se per venįut)
  88. A carrera feta (L'un darrere de l'altre)
  89. A carrera llarga (Amb el temps)
  90. A carretades (En una gran abundāncia)
  91. A carta cabal (Completament, en tota l'extensiķ del mot)
  92. A casa meva, no hi vinga qui massa ulls tinga (No agrada que la gent vingui a casa a tafanejar o a buscar defectes a les coses)
  93. A casa, encara que siga una pedra (S'ha de dur a casa sempre alguna cosa)
  94. A casa, que no he mort peix! (Frase amb quč hom indica l’hora del tornar)
  95. A cau d’orella (En veu molt baixa)
  96. A causa de (Motivat per. A conseqüencia de)
  97. A cavall de (Entre. Enmig)
  98. A cavall donat [o regalat] no li mires el dentat [o pčl] (Expressiķ que s'utilitza per a indicar que qui rep un regal no ha de mirar si hi troba defectes)
  99. A cegues (Amb els ulls tancats, sense vore-s'hi. No tindre cap punt de referčncia)
  100. A cent anys coteta verda 'Coteta' es diminutiu de 'cota', vestidet blanc amb mānegues curtes que es posava als nadons. (Es diu d'aquells que en la vellesa volen actuar com a joves)