refranys Camp
660 en total

  1. A camp ras [o al ras] (Al camp sense cobert)
  2. A casa de l'hortolā, sempre és més gras el marrā [o bacona]
  3. A despit del febrer, floreix l'ametller
  4. A gran secada, gran remullada (Després d’una temporada llarga sense ploure, plou molt)
  5. A l'abril, el blat puja fil a fil; al maig, puja com un faig
  6. A l'agost, la palla al paller i la dona al llumener (Es refereix a les feines agrícoles i casolanes, i significa que quan ja s'han acabat els treballs de batre i amagatzemar la palla, el dia ja s'escurįa i les dones han de treballar amb el llum encés)
  7. A l'hort, li va tan bé el formiguer com el femer
  8. A la collita, veurem els fesols (Vol dir que a la fi de les empreses es veu el resultat, i no abans)
  9. A la fam rostoll
  10. A la terra i al bestiar jamai los deus fatigar
  11. A mala anyada hort i porc
  12. A mig juliol, sembra el fčsol o per la Mare de Déu de la Carmeta, a sembrar la mongeta. (16 juliol)
  13. A pagčs endarrerit [o endeutat], cap anyada li és bona [o, bon any li és fallat] (Significa que els deutes amb llurs interessos anulˇlen els beneficis de les collites o de les indústries)
  14. A primers de juliol, sembra el fesol
  15. A Sant Andreu, si no han sembrat, sembreu. ( 30 novembre )
  16. A tots ens sega la mateixa dalla
  17. A vora barranc, no facis camp
  18. Abans de Sant Josep ni trascolis el vi ni podis el cep. (19 marį)
  19. Abans de Sta. Caterina, no cullis l'oliva. ( 25 novembre)
  20. Abril finit, el camp florit
  21. Abril i maig acompassats, componen tots els sembrats
  22. Abril mullat, mal per l'hort, bé pel sembrat
  23. Acabar-se la palla, morir-se el burro, assolar-se el pessebre, tot fon un
  24. Agafa un cabās i ves-te'n a plegar fem.
  25. Aigua al febrer, bona pel sementer. (Si plou en aquest mes, la collita serā bona )
  26. Aigua de gener, per tot el camp va bé
  27. Aigua de gener, poc blat al graner (Morella)
  28. Aigua de maig dolenta pels sembrats
  29. Aigua de maig, molta palla i poc gra
  30. Aigua de marį, herba al sembrats
  31. Aigua de pagčs, pels pobres no val res (Significa que la pluja prima perō duradora és molt bona per al camp, perō dolenta per als pobres que van a jornal a l'aire lliure)
  32. Aigua de primavera, si no és torrencial, ompli la panera
  33. Aigua vaig esperar i tard vaig sembrar; sap Déu quč colliré!
  34. Al febrer cull la taronja i poda el taronger
  35. Al Febrer has de llaurar, el que al Marį vulguis sembrar
  36. Al gos mort, treu-lo del hort
  37. Al juliol, la corbella [o falį] al vol [o al sol. o al puny] (Expressiķ que reflecteix una realitat agrícola)
  38. Al juliol, les eugues a l'era i els bous al sol
  39. Al maig el blat puja com un faig
  40. Al malfeiner, cap ferramenta [o eina, o feina] li va bé
  41. Al mes de febrer, ja ix l'herba pel recer; al mes de marį, per tot lo ribās
  42. Al mes de febrer, ja ix la brosa pel raser; al mes de marį, per tot el ribās
  43. Al novembre, qui no ha sembrat que no sembre
  44. Al setembre el blat es sembra
  45. Al setembre, el que tinga blat que sembre
  46. Allō que sembres collirās
  47. Ama, hi ha fem?: - si no en tenim en farem
  48. Amb bon sol, bat en juliol
  49. Amb bona collita, ni mai que plogui!
  50. Amb la saķ de setembre sembra el civador perō no el bladar
  51. Amb saķ o sense saķ sembra dins la tardor
  52. Amb vent netegen el blat, i amb cāstig el pecat
  53. Any bo per a la serra, roí per a la terra (Es refereix a que la climatologia que beneficia la muntanya, perjudica el camp)
  54. Any da poc pa, garba espessa i sedās clar
  55. Any de bona collita, que no plogui
  56. Any de cireres, poc blat a les eres
  57. Any de figues-flors, campanes amb plors [o any de plors] (Significa que l'anyada de blat serā dolenta si la de figues és bona )
  58. Any de palla, poca grana
  59. Any de peres, mal per les eres (Significa que quan és bona anyada de fruita, és mala anyada de cereals)
  60. Any de poca humitat, al solell el prat assecat
  61. Any plovedor, molta tendror
  62. Aquell que més s’atrafega, no és sempre el que millor sega
  63. Aquell que sols espigola, poc omplirā la cassola
  64. Aquell que té un dit de seny, so sembra el forment a l’areny
  65. Ara rai, que els camps pasten! (Vol dir que no es mor ningú de fam mentre la terra doni)
  66. Arbre vell, trasplantat a terra nova... no prova
  67. Ase que entra dins sembrat, de llenya surt carregat
  68. Bata qui bata l'era és meua (Es refereix als drets adquirits en alguna cosa o algú)
  69. Bé a son país servirā qui el cultiu millorarā
  70. Ben podada l'olivera, es renova tota sencera
  71. Béns de pagčs, béns de no res (Indica que la terra estā sotmesa a oscilˇlacions d'anys bons i dolents, i no té fermesa el seu valor)
  72. Bernat, no li diguis blat que no sigui al sac, i encara ben lligat (20 agost)
  73. Blat ben trillat, de seguida ventat
  74. Blat de Masos, petit i clar, aigua de "balde", no hi vull anar (Fa referčncia a les característiques del treball en aquesta terra)
  75. Blat tardā, ni palla ni gra.
  76. Bledes a casa, bledes a l'hort, i a casa més que enlloc (Significa que pertot hi ha defectes a corregir)
  77. Boirada de canalķ, al cap de tres dies, saķ; de vegades sí, de vegades no
  78. Bon batre, mal hivern
  79. Bon blat fa bon pa
  80. Bon pit, bon cānem (Vol dir que un home sā pot fer produir molt a la terra )
  81. Bona fangada val mitja femada (Significa que el remoure bé la terra és una gran condiciķ per a fer-la produir molt)
  82. Bona podada, collita doblada
  83. Bones confiances i collites males, acaben les cases
  84. Bous i vaques en un prat, pobre sembrat
  85. Cada garba té la seua lligassa
  86. Cada gra de blat és ben suat
  87. Cada pardal fa el seu niu, i cada camp vol el seu cultiu
  88. Camp, mar i església donen la riquesa
  89. Camps a través (Directament travessant els camps)
  90. Casa governada per dones i camp llaurat per vaques, sempre puden a pixats
  91. Casa per a ton estar, vinya per a ton beure i terra per a ton menjar (Significa que no convé posseir més terra que la que un mateix pot conrar)
  92. Casa per ton jeure, vinya per ton beure i terra tota la que tu puguis veure
  93. Casa, la que tu visquis; vinya, de la que beguis; i terra, la que tu et vegis (Significa que no convé posseir més terra que la que un mateix pot conrar)
  94. Cava pel gener i haurās d'engrandir el graner
  95. Cel empedrat, camp mullat
  96. Cel empedrat, l'endemā, el terra mullat
  97. Civada pel Marį, llenya per l'Abril i blat pel Maig
  98. Civada sembrada en lluna nova surt blanca; en lluna vella surt negra
  99. Collita de peres, collita de perles
  100. Com sembrarās, collirās