setmana

A bon divendres, mal diumenge

Significa que les alegries alternen amb les penes i tribulacions

setmana maneres de dir mal bona

A dilluns som; peresa ves-te'n.

Per molts de treballadors és el pitjor dia de la setmana.

dormir setmana

Al mig, com el dijous

Es diu d'una persona que sempre està pel mig

setmana maneres de dir

Anar en roba de diumenge

Anar mudat, arreglat, ben vestit, en roba de passejar

maneres de dir indumentària setmana

Beneït és el Corpus que sempre cau en dijous.

Comentari que es fa quan algú diu una cosa coneguda de tothom.

festivitats setmana

Beneit sigui sant dilluns, que la feina ens duus

Es diu com a garantia de treball.

setmana treball

Boda de dilluns, boda de punts

S'utilitza com a sentència que els nuvis no s'avindran o que el matrimoni tindrà constants discussions i desavinences. El dilluns ha estat històricament considerat un dia de mal averany per a començar projectes importants, com un matrimoni, per ser el dia de la tornada a la rutina, la peresa i, antigament, el dia associat als difunts. Els "punt" fa al·lusió a la costura, a una unió agafada amb "piloris" o "punts de sutura", és a dir, un matrimoni feble, mal cosit i propens a esquerdar-se.

amor setmana

Bon dilluns, bona setmana.

Es considera el dilluns dia propici per iniciar tot tipus d'activitats. Quan les coses comencen bé hi solen seguir i acabar.

bona setmana

Bon dissabte, mal diumenge.

bona mal setmana

Cada dia no és festa major, ni tots els dies són diumenges

Convé no habituar-nos a les coses extraordinàries i agradables, ja que són una excepció a la norma i a la quotidianitat

setmana festa

Cada dimarts porta el seu mal

El dimarts té mala fama en la creença popular hispana, similarment al dimecres en la cultura mediterrània, possiblement per ser dies laborables enclavats enmig d’altres dies laborables

setmana mal

Cada dimarts porta el seu mal fat

[fat = sort, desgràcia, fortuna, adversitat]. El dimarts té mala fama en la creença popular hispana, similarment al dimecres en la cultura mediterrània, possiblement per ser dies laborables enclavats enmig d’altres dies

setmana

Cada dimarts té el seu diumenge

Els moments dolents de la vida solen tenir alguna compensació

setmana

Cada dissabte Sant Felicià, plega la feina i a parar la mà.

24 gener. Per recordar que el dissabte és dia de cobrament.

sants setmana

Calçada en dimecres, pluja abans de festes

[ Calçada: bromes o una faixa de núvols que indica canvi de temps imminent]. Indica que si apareixen núvols o calitja (calçada) a ponent durant la posta de sol d'un dimecres, és molt probable que plogui abans del cap de setmana.

aigua festa oratge setmana

Cap d'any en dijous, porta mals de cor

1 gener. Significa que si l'any comença en dijous provocarà atacs de cor per problemes sentimentals o mal d'amors. Forma part d'un recull de refranyer meteorològic i pronòstics antics on el dia de la setmana en què queia primer d'any determinava la sort o les desgràcies d'aquells dotze mesos.

amor any setmana

Cap d'Any en diumenge, ven els bous i no sembris

1 gener. Significa que els anys que comencen en diumenge portaran molt mala collita, sequera o desgràcies per al camp. Era un avís dramàtic per al pagès: el refrany li aconsellava desfer-se dels bous de llaurar (perquè no tindrien feina ni menjar) i no gastar el gra a la terra, ja que la collita seria un fracàs absolut.

animals any camp setmana

Cap d'Any en divendres porta mal de ventre

1 gener. Si la celebració s’allarga, es multipliquen les grans menjades

any cos huma festivitats menjar setmana

Cap de setmana

Periode de temps que va des de divendres al vespre fins a diumenge a la nit

dia i nit setmana maneres de dir

Casa't diumenge, Joan, que el dilluns seràs casat i el dimarts preguntaràs a on venen pa fiat.

Aquest refrany popular català adverteix irònicament sobre la precipitació en el matrimoni. Suggerir casar-se un diumenge (dia de festa i joia) implica que l'endemà mateix (dilluns) ja es viuen les obligacions, i al cap de pocs dies (dimarts) s'arriba a la pobresa o dificultats econòmiques, simbolitzat per haver de demanar pa a crèdit.

amor setmana

Casament en dijous, mainatge a cinc sous.

Fa referència a la superstició tradicional que considerava els dijous com un dia de mala sort per casar-se, augurant que la parella tindria dificultats econòmiques o una vida familiar complicada. Augura que els fills (mainatge) o la descendència d'aquest matrimoni tindran molt poc valor o patiran pobresa (els sous eren una moneda antiga de poc valor).

amor setmana

Casament en dilluns, al cap de l'any, o tres o un.

Augura un destí incert per als matrimonis celebrats en dilluns, un dia considerat tradicionalment poc propici o nefast per a les noces. Prediu que, passat un any del casament en dilluns, la situació familiar es definira de manera dràstica. Si la relació prospera i tot va bé, la parella augmentarà la família i seran tres membres (amb l'arribada d'un fill). Si el matrimoni no funciona, es trencarà i cadascú es quedarà de nou a un (separats o sols).

amor setmana

Casament en dilluns, aviat no viuen junts.

És una suposició o una bogeria. Significa que casar-se en dilluns augura mala sort o el fracasat d'una relació, predint que la parella es separarà aviat.

amor setmana

Casament en dilluns, molta roba i pocs punts.

Fa referència a pretendre aparentar més del que realment es té o a fer una gran exhibició externa que amaga una realitat molt més pobra, mancada de substància o mal teixida. Molta roba; Una acumulació de vestits, teles o capes per intentar donar una imatge de riquesa, elegància o importància davant els convidats. Pocs punts: La roba està mal cosida, amb poques puntades, feta de pressa i corrents. Mostra una falta de qualitat, de base ferma o de recursos reals.

amor setmana indumentària

Casament en dimecres, al cap de l'any, tres

Igual que el dimarts, el dimecres era considerat un dia desgraciat o malastruc. Indica que si una parella es casa un dimecres, la relació anirà tan malament o rebrà tantes desgràcies que, en complir-se un any, el matrimoni s'haurà trencat o s'haurà multiplicat en problemes. La xifra "tres": S'utilitza per a fer la rima amb dimecres, però simbòlicament adverteix de la inestabilitat de la parella (ja siga per la presència de terceres persones, per desgràcies o per la separació).

amor any setmana

Casament en dimecres, tard se'ls farà vespre

És la cara positiva de la superstició front a la llarga llista de refranys que auguren tot el contrari. Significa que les parelles que es casen en dimecres tindran una vida molt llarga, feliç i pròspera junts. Tard se'ls farà vespre: Fa referència a la vida de la parella. El "vespre" o la nit simbolitza la vellesa o el final de la vida. Si es fa tard, vol dir que trigaran molts anys a arribar a aquesta etapa.

amor setmana

Casament en dissabte, mal de recapte.

Antigament, es creia que cada dia de la setmana tenia un destí diferent per al matrimoni; el dissabte s'asociava a la pobresa o a una vida de misèria. Significa que casar-se en dissabte presagia una vida de penures, dificultats econòmiques o mala fortuna per a la parella. Mal de recapte: Fa referència a una mala collita, escassetat o a no aconseguir reunir el necessari per viure (recapte com a provisió o recaptació).

amor menjar setmana

Casament en diumenge, val més que es pengin.

Adverteix que casar-se en diumenge porta mala sort o no és gens convenient. Tradicionalment, el diumenge era el dia dedicat al descans i al culte religiós, no pas a celebracions festives o grans esdeveniments com un casament. L'expressió «val més que es pengin» és una exageració humorística o dramàtica per indicar que gairebé qualsevol cosa (fins i tot una desgràcia grossa) seria preferible a triar aquest dia per casar-se.

amor setmana

Casament en divendres és molt de tembre.

[Tembre (témer): Significa que un casament en divendres feia por o feina de témer pel futur de la parella]. Expressa una superstició antiga contra celebrar noces aquest dia. Antigament es considerava el divendres (igual que el dimarts) un dia maleït o de mala sort, associat a les bruixes i a mals auguris.

amor setmana

Coneixença feta en dilluns, profit i ventura a munts.

Vol suposar que el que comença en dilluns, sol acabar bé.

setmana

Darrera del dilluns vindrà el dimarts, i feina fuig que fàstic em fas.

S'utilitza de manera irònica o crítica per referir-se a les persones malfeineres, gandules o que tenen aversió a la feina, especialment a l'inici de la setmana. Expressa la mandra davant l'inici de la jornada laboral i la proximitat del dimarts, sovint seguit per "no hi va sinó un pas" per indicar que els dies de feina passen ràpid, però pesen.

setmana treball

De dilluns a dimarts, no hi va sinó un pas.

El temps passa de pressa.

setmana

De dilluns a diumenge, qui no fa feina no menja

Per poder viure s'ha de treballar.

setmana treball

De dimarts, n'hi ha hagut algun de bo, que de divendres no.

Compara la mala fama tradicional que tenen aquests dos dies de la setmana en la cultura catalana. Tant el dimarts com el divendres s'han considerat històricament dies de mal auguri, associats a la mala sort, els conflictes o la desgràcia. Considera el dimarts molt dolent, però encara creu que el divendres ho és més.

setmana

De divendres a dissabte, tots els pobres van de capta

Vol dir que sol haver-se acabat el setmaner

setmana

De gràcia de dimarts, no en cerquis bona ventura.

setmana

De gràcia de dimecres, no te'n meravelles.

setmana

De l'endemà del dijous i de la vigilia del dissabte, Déu nos en guard.

déu setmana

De la ventura del dilluns, ningú no se n'ha fet cap casa.

Indica que el dilluns se fa poca feina.

casa setmana

De Pasqua granada al Corpus Crist, un dijous per mig

[Pasqua Granada = Pentecosta]. Són festivitats primaverals molt pròximes

festivitats mesos setmana

De Tots Sants a Nadal, les set setmanes fosques de l'any

Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. Som en els dies més foscos de l'any. Coincideix amb el pas de la tardor a l'hivern, quan els dies es fan més curts fins a arribar al solstici d'hivern (el dia més curt de l'any, entorn del 21 de desembre).

festivitats mesos oratge setmana

Del dimarts i del divendres, males coses són de tembre.

setmana

Del dimarts no te'n riguis pas, que cara la pagaràs.

setmana riure/plorar

Del dimarts, Déu ens en lliuri.

déu setmana

Del dimarts, encara te'n riuràs, però del divendres, no pas.

setmana riure/plorar

Demà diumenge, el rei que te penge, vindrà la granota, farà una fussota, vindrà el capellà la creu en la mà, s'endurà a tu i al teu germà

És una cançó de jocs o una lletania infantil tradicional valenciana que es feia servir antigament entre la xicalla per a jugar a fet i amagar, per a sortejar qui parava o, senzillament, per a cantar en corro de manera burlesca. Combina l'element de l'autoritat (el rei que castiga), la natura de carrer (la granota que fa la fussota, és a dir, la mofa o la gesticulació) i el protocol religiós (el capellà amb la creu a la mà per al soterrament).

mort oficis salut setmana

Després d'un dimarts ve un diumenge.

setmana

Dia dominical

Diumenge

dia i nit maneres de dir setmana

Dijous amb sol tapat, als tres dies mullat

Així se sol dir, encara que el pronòstic de pluja és vàlid per a qualsevol altre dia de la setmana

setmana oratge

Dijous faves en caragols

És una dita popular que forma part d'una cançó tradicional per recordar què menjar cada dia de la setmana, centrant-se en la temporada de faves. Forma part d'una dita més àmplia: "Dilluns faves a munts, Dimarts faves a grapats, Dimecres faves seques, Dijous faves en caragols,Divendres, faves tendres. Dissabte, faves en recapte..

animals menjar plantes setmana

Dijous gras, coques de llardons

El dijous gras o llarder és que precedeix a Carnestoltes i en algunes localitats s’acostuma a fer una menja especial commemorativa

festivitats menjar setmana

Dijous passat, setmana a terra

En general, considerem que quasi hem acabat amb les obligacions

setmana

Dijous, toca't els ous

Rima coloquial per a nomenar al dijous

maneres de dir setmana

Dilluns arribat, calces velles i acotar el cap.

Com que el dilluns és dia de tornar a treballar, cal vestir-se la roba de treball, ampla, vella i que no destorbi.

setmana indumentària

Dilluns de sabaters, bon dia pels taverners.

El dilluns els sabaters feien festa i podien gaudir d'anar a la taverna.

oficis setmana

Dilluns dia de mandra, dimarts per festejar, dimecres anar al cine, i dijous anar a ballar, el divendres, passar comptes per dissabte anar a cobrar, i diumenge, com que és festa, no volem pas treballar.

int anomenada "Setmana dels malfeiners", descriu de forma irònica i festiva una setmana ideal per a qui vol evitar la feina, prioritzant el descans, l'oci i la gresca, gairebé oblidant les obligacions laborals.

setmana treball

Dilluns el cullo, dimarts el molc, dimecres el garbello, dijous el pasto, divendres el coc, dissabte me'l menjo i diumenge el paeixo.

Setmana del llaurador

camp oficis setmana

Dilluns és dia de bon anar i de viatges començar.

En general tot allò que es comença en dilluns acaba bé.

setmana

Dilluns és el diumenge dels ganduls

Es diu dels que tenen peresa al treball

treball setmana

Dilluns estem i bona feina tinguem.

És un desig. Es diu com a garantia de treball.

bona setmana treball

Dilluns i dimarts. la festa dels gats

Ho diuen perquè aquests animalets mengen de les sobres del diumenge

setmana maneres de dir animals

Dilluns m'he adormit, dimarts se m'ha fet tard al llit, dimecres tinc mala gana, dijous al migdia, tinc galvana, divendres, Déu me'n reguard! dissabte no tinc res per repassar, i diumenge haig d'anar a missa.

Setmana de l'estudiant

setmana ensenyar

Dilluns no és lluner

[lluner = ociós, festiu]. Destaca que és el dia que més costa en general posar-se a treballar

setmana treball

Dilluns que vingui i que feina ens dugui

És un desig. Es diu com a garantia de treball.

setmana treball

Dilluns Sant Gat, Dimarts Santa Mandra, Dimecres faig tard, Dijous, Sant Tomàs, Divendres no s'escau, Dissabte no em plau, i diumenge no nés dia.

Setmana de l'estudiant. Aquesta és la tornada típica del mandrós que busca qualsevol excusa per no fotre brot en tota la setmana.

setmana ensenyar

Dilluns Sant Ja-hi-som, dimarts Sant Tornem-hi, dimecres Sant Cabdell Apostol, dijous Sant Tombem-hi, divendres Santa Esperança, dissabte Sant Alegret, diumenge Sant Gastet.

Setmana del jornaler

oficis setmana

Dilluns, dia de calçons amples.

Vol dir que demà és dia feiner després d'un dia de festa i s'ha d'anar còmode al treball. Indica la necessitat de recuperar el ritme laboral, sovint amb una sensació de peresa o necessitat de comoditat ("calçons amples") després dels dies festius.

setmana treball

Dilluns, dia malfeiner.

Costa tornar a la feina després d'un dia de festa.

setmana treball

Dilluns, galvana, dimarts, mala gana, dimecres, pluja, dijous, mala ventura, divendres, vent, i dissabte, a captar. i el diumenge es va fer per descansar.

Setmana dels malfeiners

setmana treball

Dilluns, no viuen junts, dimarts, no viuen plegats, dimecres, vés-hi de pressa, si a bodes em vols, convida'm dijous, el divendres, no t'hi pensis, el dissabte, tot s'ho gasta, el diumenge, tot s'ho menja.

Setmana dels enamorats. Descriu amb humor els passos d'un festeig o relació amorosa que avança cap al matrimoni al llarg de la setmana. Dilluns i dimarts: La parella manté la distància i la prudència; encara no viuen junts ni barrejats. Dimecres i dijous: Arriba la pressa per formalitzar la relació i demanar el compromís o la boda. Divendres: S'acaba el dubte; ja no cal pensar-s'ho més. Dissabte i diumenge: S'arriba a la celebració final.

amor setmana

Dilluns, principi de setmana, a començar la feina de bona gana

És una manera irònica de destacar la desgana laboral general

treball setmana

Dilluns, sant tornem-hi i sant comencem.

Es torna a treballar, i comença la setmana.

setmana

Dilluns: rasca-rasca, dimarts: bingo, dimecres: 6/49, dijous: primitiva, divendres: cuponàs, dissabte: loteria, diumenge: travesses.

Setmana dels malfeiners

joc setmana treball

Dimarts a primer de mes, més valdria que no comencés.

setmana

Dimarts i divendres són dies de témer; divendres i dimarts, dies desgraciats.

Una creença de que són els dies més negatius de la setmana.

setmana

Dimarts i divendres, dies de males cendres.

Una creença de que són els dies més negatius de la setmana.

setmana

Dimarts, a comprar naps

Sol ser dia de mercat en moltes localitats, ja que el dilluns ja s’ha collit i transportat provisions

setmana plantes

Dimarts, a passejar els gats

Segons la creença popular, el dimarts és dia de mala sort

animals setmana

Dimarts, al mercat me'n vaig

Sol ser dia de mercat en moltes localitats, ja que el dilluns ja s’ha collit, pescat i transportat provisions

setmana

Dimarts, els pescadors tiren els arts

Se sol dir per confirmar que el dimarts és un dia com un altre

setmana mar oficis

Dimarts, faves a grapats

plantes setmana

Dimarts, ni embarcats ni casats

És una superstició per la que s'associa el dimarts como un día de mala sort. L'origen prové de l'antiga Roma i del nom del dia, que ve de Mart, el déu de la guerra i de la discòrdia. La superstició diu que com que Mart representava la lluita, la gent pensava que qualsevol inici important en aquest dia acabaria malament.

amor setmana mar

Dimarts, pels seus pecats , la vella no fila

o «pels seus passats»

setmana

Dimecres de Cendra, lluna tendra.

[Lluna tendra: és la lluna nova o creixent, tot just quan comença a créixer]. Fa referència a l'inici de la Quaresma. Normalment, s'associa a la fase de la lluna nova (lluna tendra) que sol coincidir amb aquesta data, la qual marca el final del Carnaval i l'inici d'un període de dejuni i abstinència, quaranta-sis dies abans del Diumenge de Pasqua.

festivitats oratge setmana

Dimecres no compta; dimecres dia mort.

Dia anodí, sense importància.

setmana

Dimecres, dia tot sol

Destaca que és un dia anodí i insuls que s’emmarca entre altres dies feiners

setmana

Dimecres, el cul me llepes

Frases referents al dimecres que no són sinó fragments de recitats sobre tots els dies de la setmana.

setmana

Dimecres, faves seques

setmana plantes

Dimecres, pels seus deixebles la vella no fila

oficis setmana

Diners deixats en dijous, tornen a casa amb cistella.

Aquesta dita és un exemple de les moltes supersticions i creences que la saviesa popular associava als dies de la setmana. Si prestes diners un dijous, la sort està de la teva part i no només els recuperaràs, sinó que tornaran amb interessos o algun benefici extra. La imatge de tornar a casa "amb cistella" significa tornar amb les mans plenes. No només recuperes el que era teu, sinó que la inversió ha sigut tan productiva que necessites una cistella per portar el profit.

diners setmana

Dissabte a dia tres, el millor mes.

Si el dia tres és dissabte es preveu que tot el mes serà positiu.

setmana

Dissabte al vespre, a cobrar el sou i a alçar la testa

[testa = cap, cara]. És el moment d’alçar la vista de l’obligació laboral, sobretot els obrers fabrils

setmana

Dissabte és dia rodó

És un bon dia, de signe positiu.

setmana

Dissabte i dimarts, dies de desesperats.

setmana

Dissabte sense sol

Dia anterior a una festa entre setmana. Es diu perquè hi ha la creença popular que cap dissabte vertader pot passar sense gens de sol, puix que els dissabtes la Mare de Déu estenia la robeta neta del Bon Jesuset

maneres de dir setmana

Dissabte sense sou, dissabte sense sol.

Qui hauria de cobrar i no cobra, s’entristeix

setmana diners

Dissabte, dia de recapte

Quan els treballadors han cobrat, és quan hi ha millor disposició per a donar almoina.

diners setmana

Dissabte, faves en recapte

Hi ha una sèrie de frases que tenen aparència de refranys i en realitat no són més que fragments dels recitats sobre els dies de la setmana. El dilluns faves a munts; el dimarts faves a grapats; el dimecres faves a faneques; el dijous faves amb ous; el divendres faves tendres; el dissabte faves amb recapte, el diumenge faves amb fetge

plantes setmana

Dissabte, la vella pasta

setmana

Dissabte, Santa Creu; ("Creu", per "diners" perquè es cobra) diumenge, a Igualada, (hom ho gasta tot) i dilluns a Manlleu.

Santa creu perquè es cobra, Igualada perquè hom no gasta tot i es queda igual que abans i Manlleu que equival a manllevar.

llocs setmana