refranys Setmana
132 en total

  1. Al mig, com el dijous
  2. Anar en roba de diumenge (Anar mudat, arreglat, ben vestit, en roba de passejar)
  3. Bon divendres, mal diumenge (Significa que les alegries alternen amb les penes i tribulacions)
  4. Calįada en dimecres, pluja abans de festes (Vol dir que si surten nuvolades cap a ponent, sķn senyal de pluja propera)
  5. Cap d'Any en divendres porta mal de ventre.
  6. Cap de setmana (Periode de temps que va des de divendres al vespre fins a diumenge a la nit)
  7. De dilluns a diumenge, qui no fa feina no menja
  8. De divendres a dissabte, tots els pobres van de capta (Vol dir que sol haver-se acabat el setmaner)
  9. Demā diumenge, el rei que te penge, vindrā la granota, farā una fussota, vindrā el capellā la creu en la mā, s'endurā a tu i al teu germā
  10. Dia dominical (Diumenge)
  11. Dijous passat, setmana a terra
  12. Dijous, toca't els ous (Rima coloquial per a nomenar al dijous)
  13. Dilluns és el diumenge dels ganduls
  14. Dilluns, faves a munts
  15. Dimarts, a comprar naps
  16. Dimarts, a mercat me'n vaig
  17. Dimarts, a passejar els gats
  18. Dimarts, els pescadors tiren els arts
  19. Dimarts, faves a grapats
  20. Dimarts, ni embarcats ni casats (Supersticiķ per la que s'associa el dimarts como un día atziac)
  21. Dimarts, pels seus pecats (o Ģpels seus passatsģ), la vella no fila
  22. Dimecres de Cendra, lluna tendra.
  23. Dimecres, el cul me llepes
  24. Dimecres, faves seques
  25. Dimecres, pels seus deixebles la vella no fila
  26. Dissabte és dia rodķ
  27. Dissabte, dia de recapte
  28. Dissabte, faves en recapte
  29. Dissabte, la vella pasta
  30. Diumenge que ton pare et penge.
  31. Diumenge treballaria, si en fos dia
  32. Diumenge, cap o fetge
  33. Diumenge, faves amb fetge
  34. Diumenge, la bota penja, la mare guisa i el pare penja
  35. Diumenge, la vella menja
  36. Diumenge, lo moc te penja
  37. Divendres és fill d'una bruixa, per aixō arruixa
  38. Divendres i dimarts, dies de bruixes i de males arts
  39. Divendres, figues tendres (Rima coloquial per a nomenar al divendres)
  40. El dilluns, a comprar lluį
  41. El dilluns, apagar les llums
  42. El dilluns, mercat i vi
  43. El dimecres té el seu estil; el sol es pon al vespre i es lleva al matí
  44. El dimecres, a comprar penques
  45. El dimecres, a vendre nespres
  46. El dissabte, cuina i pasta
  47. El dissabte, tot ho acapte
  48. El dissabte, tot m'ho gaste
  49. El diumenge, com que no es treballa, es menja
  50. El diumenge, per variar, faves menja
  51. El diumenge, tot m'ho menge
  52. El que passa en dilluns no passa en dimarts
  53. El temps que es viu de més bona gana sķn les postes de sol i els caps de setmana
  54. Els dilluns tots sķn pesats
  55. Els diumenges porten cua
  56. Els mesos que comencen divendres sķn variables
  57. Els que es casen en dilluns, al cap de l'any sķn difunts
  58. Els que neixen en dilluns, diners a munts
  59. Els qui naixen la setmana dels barbuts, sķn molt peluts. (6 de gener)
  60. En dilluns es comencen totes les coses bones
  61. En diumenge treballar, més s'hi perd que hi va a guanyar
  62. Entre dilluns i dimarts, molt poquet avanįarās
  63. Feina de diumenge, el dimoni se la menja
  64. Fer (el) dilluns.
  65. Fer diumenge (Descansar. Fer les activitats prōpies de un diumenge)
  66. Festa en dijous, carn en divendres
  67. Haver nascut amb mala estrella, [o en divendres] (Tindre mala sort)
  68. L'endemā de diumenge, hauria de ser diumenge
  69. La bona filadora el dissabte despulla la filosa
  70. Les bruixes van a missa només els dilluns
  71. Lloca que pon els ous en dijous, treu tots els ous
  72. Lluna nova de febrer, primer diumenge de quaresma
  73. Lluna que gira en dimarts, d'una gota en fa un mar
  74. Lo que en diumenge es guanya, a ca l'apotecari es gasta
  75. Mal dilluns, mala setmana
  76. Maror del dijous tota la mar remou
  77. Matar es porc en divendres, [a algú] (Fer-li una feta inconvenient per a ell, desbaratar-li els seus projectes, fer-li una mala passada)
  78. Mort al diumenge un altre en penja.
  79. Nadal en dijous, any de molt ous
  80. Nadal en dijous, cada gallina mena cent polls
  81. Nadal en dijous, ocells a grans vols
  82. Nadal en dijous, penja [o crema] l’arada i ven els bous (Ho diuen perquč el Nadal en dijous és considerat de mal averany i creuen preferible no sembrar)
  83. Nadal en dijous, ven la capa i compra bous
  84. Nadal en dilluns, any de difunts
  85. Nadal en dilluns, badalls a munts.
  86. Nadal en dilluns, festes a munts (Es diu perquč si Nadal cau en dilluns, sķn festa els dies 24, 25, 26 i 31 de desembre i els dies 1, 6 i 7 de gener)
  87. Nadal en dimarts, dolent pels sembrats
  88. Nadal en dimarts, festes a grapats
  89. Nadal en dimarts, mal pel sembrats
  90. Nadal en dimarts, pa i vi de totes parts.
  91. Nadal en dimecres, sembra camps i feixes (Es diu perquč hi ha la creenįa que el Nadal en dimecres porta bona anyada)
  92. Nadal en dissabte porta recapte, Nadal en diumenge porta rebenja
  93. Nadal en diumenge, quan ha passat, ven els bous i compra blat
  94. Nadal en diumenge, totes les festes es menja
  95. Nadal en divendres, crema fins les cendres
  96. Nadal en divendres, crema fosc i cendres (Vol dir que serā un hivern de fred rigorķs)
  97. Nadal en divendres, sembra fins les cendres (Significa que hi haurā bona anyada)
  98. Nadal en divendres, un cop passat vent els bous i compra blat
  99. Negoci de dijous, porta bons sous.
  100. Ni en divendres ni en dimarts, a l'infant deus batejar