refranys Alegria
130 en total

  1. Alegrar la vista (Fer veure una cosa molt agradable)
  2. Alegre com un gíngol (Molt alegre)
  3. Alegre com un pinsā (Es diu d'una persona de carācter molt alegre i rioler)
  4. Alegre com unes castanyoles (Molt content)
  5. Alegre de cascos (Qui té poc enteniment)
  6. Alegria amagada, candela apagada
  7. Alegria de batafaluga (Alegria o felicitat de poca durada)
  8. Alegria secreta, alegria incompleta
  9. Alegría, Carnestoltes, que demā es Cendra! (Denota quan efimeros son los gustos de la vida humana)
  10. Alegria, perō no amb desmesia
  11. Alegria, que es sostre es crema!
  12. Alegries i pesars arribaran sense que les busques
  13. Alegries o tristeses porten al cementiri
  14. Allā on hi ha diners, hi ha alegria, i allā on no n'hi ha hi ha porqueria.
  15. Amb la rialla a la boca (Amb expressiķ molt alegre, amb gran afabilitat)
  16. Amb panxa buida no hi ha alegria [o tots sķn badalls] (Tenir per menjar és molt important)
  17. Anar de gresca (Anar a passejar fent demostracions d'alegria, cantant, movent soroll, etc.)
  18. Anar-se'n cul batut i cara alegre (No haver aconseguit allō que desitjava)
  19. Any de sol, any d'alegria.
  20. Any de sol, any de goig.
  21. Apanya’t, sogre, per a qui t’herete, dol a la roba i el cor alegre
  22. Aranya de dia, carta o alegria.
  23. Ballar [o botar, o saltar] el cor (Estar extremadament alegre)
  24. Ballar-li l'aigua davant (Afalagar algú procurant complaure-lo)
  25. Barber sagnador, més que goig fa por
  26. Bon divendres, mal diumenge (Significa que les alegries alternen amb les penes i tribulacions)
  27. Cel a roquetes, aigua a bassetes
  28. Com de la nit al dia, del pescar a l'alegria
  29. Com un cascavell (Alegre)
  30. D'alegria de jugador, de salut de vell i de cel estrellat, ni me'n fio ni me n'he fiat
  31. De rialles, en vénen ploralles (Vol dir que després d'una gran alegria sol venir un motiu de tristor)
  32. Del mal que fan els llops, molt se n’alegren els corbs (Vol dir que les calamitats sķn profitoses als dolents)
  33. Dona i vinya donen a l'home alegria.
  34. Dones i vi donen goig i fan patir
  35. Dones i vi, més que goig donen que sentir.
  36. El bestiar va alegre, aviat plourā
  37. El cantar vol alegria i el plorar vol tristor.
  38. El rei s'alegra d'una flor, i en haver-la olorada, la tira (Significa que a tothom li agrada que l'afalaguin i el tractin bé)
  39. El vellet, per un jorn d'alegria, té un any de plors
  40. El vi i el sol fan posar alegre.
  41. Els convidats, l'alegria fan... perō és quan se'n van
  42. Els fideus fan estar alegre quaranta-vuit hores
  43. Els plaers [o goigs] entren per unces i els mals [o disgustos] per arroves (Vol dir que les malalties i conflictes vénen aviat i se'n van a poc a poc)
  44. Estar alegre [xalest, trempat, eixerit, etc.] com un passerell (Estar molt alegre o trempat)
  45. Estar boig d'alegria (Estar molt content)
  46. Estar content com un all (Molt alegre)
  47. Estar content com unes pasqües (Sentir una gran alegria, estar molt content)
  48. Estar de gorja (Estar alegre, disposat a divertir-se)
  49. Estar més alegre que una missa amb orgue (Estar molt content)
  50. Estar sembrat (Es diu quan una persona estā contenta per alguna cosa i es torna extravertida, expressa la seua alegria de manera activa)
  51. Felicitaciķ sense cistella, ni el cos engrossa, ni el cor alegra
  52. Fer goig (Causar satisfacciķ, ésser plaent, de mirar algú o alguna cosa per la seva ufana, la seva bellesa, etc.)
  53. Fer patxoca (Fer goig de veure perquč és maco o va ben vestit)
  54. Fer xerinola (Una festa no preparada amb molta alegria i soroll)
  55. Fer-li festes [Fer-li alegrois, demostracions de goig o de simpatia)
  56. Fes de la nit nit i del dia dia i viurās llarga vida [o amb alegria]
  57. Fora de si (Alienat per una emociķ, un dolor, una alegria, etc.)
  58. Fruir com un vedell (Sentir molta alegria)
  59. Grācies a Déu que em tire en terra!; i l'amortallaven (Es diu referint-se a un qui s'alegra de coses que considera convenients i no ho sķn)
  60. Grācies a Déu, el pare és mort i jo sķ l'hereu (Es diu alˇludint a un qui s'alegra per egoisme de coses que no l'haurien d'alegrar)
  61. Ha tingut un goig sense alegria (No ha aconseguit allō que li feia il•lusiķ)
  62. Hi ha quatre menes de borratxera: alegreta, alegroia, alegrassa i alegrota
  63. L'alegria allarga la vida
  64. L'alegria cura
  65. L'alegria del conill (Alegria de poca durada)
  66. L'alegria dels pobres, dura poca estona
  67. L'alegria és medicina
  68. L'arc de sant Martí al vespre alegra el mestre
  69. L'endemā de Nadal, sant Esteve; a la casa on no hi ha pa, ningú estā alegre (26 desembre)
  70. La cirera té el cor trist, i la cara alegre
  71. La mort del porc és una de les tres alegries de l'home
  72. La muller de la perdiu, tan aviat plora com riu (Es diu referint-se a les persones que amb facilitat passen de la tristesa a l'alegria o viceversa)
  73. La sal és desgrācia, el vi és alegria
  74. Les tres alegries de l'home sķn: quan se casa, quan mata el porc i quan la dona se li mor
  75. Les visites sempre donen alegria. sinķ a l'entrada, a l'eixida
  76. Llanįar les campanes al vol (Celebrar un esdeveniment faust amb grans manifestacions d'alegria, de satisfacciķ, etc.)
  77. L’alegria estā en lo bon viure
  78. Menja calent i beu fred i farās anys alegret
  79. Més alegre que un collar de cascavells (Molt content)
  80. Més xalat que un joc de bitlles (Molt alegre)
  81. Molt alegra, allō que sense treballar aplega
  82. Molta pluja per Nadal, alegria per tot l'any
  83. Ni alegrar-se per salut ni espantar-se per malaltia
  84. No cabre un en la pell de goig que té (Sentir-se molt satisfet)
  85. No fer goig (Inspirar desconfianįa algú o alguna cosa, esperar-ne alguna cosa desagradable, enutjosa, etc.)
  86. No hi ha cap goig complit
  87. No hi ha mort sense rialla ni casament sense plor (Vol dir que en els casos més trists hi ha qui s'alegra, i en els més joiosos hi ha qui s'entristeix)
  88. No hi ha nķvia sense plors ni mort sense rialles (Vol dir que no hi ha res tan alegre que no tingui algun caire trist, ni res tan trist que no s'hi pugui trobar qualque cosa alegre)
  89. No se perquč et diuen pene amb les alegries que em dones
  90. On hi ha pčl hi ha alegria, i on hi ha mata hi ha patata.
  91. On hi ha pčl, hi ha alegria
  92. Pasqua i Nadal, s'esperen amb alegria i passen com altre dia
  93. Passar la vida trista (Transcķrrer l'existčncia de manera desagradable, molesta, mancada d'alegria)
  94. Perquč passi el sentiment hi ha d'haver alegria i bon aliment
  95. Planta, sembra i cria i viurās amb alegria
  96. Plorant i rient, creix la gent (Significa que la vida és un seguit d'alternatives alegres i tristes)
  97. Pobret i alegret (Sense ambiciķ)
  98. Pobrets i alegrets (Es diu per expressar la resignaciķ i alegria cristiana enmig de la pobresa material)
  99. Quan l'alegria és a la sala, la tristor puja l'escala
  100. Quan l'amo va a l'hort [o mas], se n'alegren dos: el xiquet i el gos