refranys Persones
2059 en total

  1. "Entre pares i germans, no hi vulguis ficar les mans." (significa que no convé mesclar-se en assumptes familiars)
  2. "Figa verda i mossa d'hostal, palpant es maduren."
  3. A Almacelles es casen fins les velles [
  4. A alˇlot i mul, p'es cul (Vol dir que els cāstigs s'han d'aplicar per escalivar, no per fer mal)
  5. A bagassa i cavaller, tot quant fa li estā bé
  6. A boig i a cavaller, tot li estā bé
  7. A bon burro, no ho cansis (Indica que no hem d'abusar de la confianįa de la gent que ens vol)
  8. A bon fadrí, bon padrí (Vol dir que el qui de jove es porta bé, sol tenir bones velleses)
  9. A cada dia canvia el temps i la persona a cada moment
  10. A cada lladre lo que siga d'ell, i a furtar lo que es puga
  11. A cada u lo que li toca
  12. A cap dona apura, mal que als nou mesos es cura
  13. A casa de dona rica ella mana i ella crida [o A casa de dona rica, ella va a sa processķ i ell repica] (Vol dir que la muller rica predomina damunt el seu marit)
  14. A casa de maturrangues, no hi vagis a buscar gangues (Indica que en les cases de dones públiques no hi han bones dones)
  15. A casa del joglar, els infants no paren de ballar
  16. A casa del meu veí, quan no n'hi ha per a pa, n'hi ha per a vi
  17. A casament i enterrament s'hi ha d'anar net de cos i de ment
  18. A Cervera, botiflers, sense cap home de bé
  19. A Cubelles, els joves, amb els anys es tornen vells
  20. A darrera del taulell, val més el jove que el vell.
  21. A dona brava, corda llarga
  22. A dona casta, poc fre basta
  23. A dona de calįons, homo de potons (Vol dir que l'home que es deixa dominar per sa muller, es pot comparar a una bčstia)
  24. A estudi, que el mestre es fa vell (Perquč es donin pressa)
  25. A falta de bons, mon pare és alcalde. (Faltant, no tenint)
  26. A gent jove, pa blanet (Vol dir que la gent jove no és molt de fiar en empreses dures o perilloses, sinķ que cal preparar-li el treball i minvar-li l'esforį)
  27. A home vell no li posis gros farcell
  28. A l'agost, la palla al paller i la dona al llumener (Es refereix a les feines agrícoles i casolanes, i significa que quan ja s'han acabat els treballs de batre i amagatzemar la palla, el dia ja s'escurįa i les dones han de treballar amb el llum encés)
  29. A l'agost, ni dona ni gos
  30. A l'amiga que ho és més, no li ensenyis el promčs.
  31. A l'ase i mala muller, bastonades ho han de fer
  32. A l'església l'oraciķ i al llit la funciķ
  33. A l'hivern boirina i la neu per veīna
  34. A l'home bo feu-lo caixer
  35. A l'home borratxo, no se li fa el vi dolent
  36. A l'home desgraciat, el pa se li floreix al forn
  37. A l'home falį, marca'l amb calį
  38. A l'home més savi, una sola dona el torna ximple.
  39. A l'home que de tu fia, fia d'ell que és cortesia
  40. A l'home ric [o Al fill del ric], no li toquis el vestit (Significa que és perillķs posar-se en desacord amb la gent rica)
  41. A l'home sabut, no hi manca os de rosegar (Significa que l'home instruīt sempre troba manera de viure)
  42. A l'home traįut, Déu l'ajuda.
  43. A l'home [o persona], metge li cal; al bou, manescal
  44. A la barca i a l’esposa [o la dona], sempre els falta alguna cosa
  45. A la boda del fillol, si no et convida és que no et vol
  46. A la boda [o casament] el convidat, mai no vaja desganat
  47. A la canalla, val més haver-los de dir xo que arri (Vol dir que convé que els infants es belluguin molt, encara que arribin a molestar amb llur moviment)
  48. A la casa que hi ha un vell, no hi faltarā un consell
  49. A la criada li té més compte la cisa que la soldada
  50. A la dona ballar i a l'ase bramar, lo diable [o dimoni] li ho degué ensenyar [o amostrar]
  51. A la dona barbuda, de lluny se la saluda.
  52. A la dona casta, Déu li basta.
  53. A la dona has de jutjar, en veure-la caminar.
  54. A la dona i a la burra, cada dia una surra [o la verga]
  55. A la dona i a la garsa, lo que diguis a la plaįaģ: vol dir que les dones solen repetir allō que han sentit, com les garses que aprenen de repetir allō que senten
  56. A la dona i a la mula, el bastķ les cura.
  57. A la dona i a la mula, vara dura.
  58. A la dona i a la vinya, l'home la fa garrida
  59. A la dona i el llebrer, a la vellesa els espero.
  60. A la dona i la cabra, corda llarga
  61. A la dona i la lletuga, per la cintura
  62. A la dona per a casar prima i neta busca-la, que grossa i bruta ya es farā
  63. A la dona, busca-la prima i neta, que grossa i bruta ja s'hi torna.
  64. A la filla dolenta, diners i casar
  65. A la filla muda, la mare l'entén
  66. A la filla, pa i cadira; a la nora, tros de pa i fora
  67. A la llenya torta, busca-li la volta (Significa que per a tractar amb gent de mal geni cal cercar-li el punt flac i aprofitar-se de les seves debilitats)
  68. A la llum d’una teia, no hi ha persona lletja
  69. A la millor roba es fan [o s'hi veuen] les taques [ (Indica que sovint les persones de més posiciķ o jerarquia tenen més defectes que les de posiciķ més modesta)
  70. A la parenta, millor li entra
  71. A la Punta hi ha una barca carregada de tisores, per a tallar-los la llengua a les persones baladrejadores
  72. A la tardor de la vida (A les darreries de la joventut)
  73. A la taula i al llit la dreta és pel marit
  74. A la terra dels cecs, el tort és rei (Significa que un home de poc enteniment pot ser un personatge important si viu entre homes més curts que ell)
  75. A la vellea, pigota (Fer alguna cosa inusual per la seva avanįada edat)
  76. A la vellea, tots els vicis s'agarra (Es refereix a que la gent d'avanįada edat no ha de donar explicacions)
  77. A la vellesa al carro
  78. A la vellesa cascavells
  79. A la vellesa sempre tenim un forat que ens fa aire
  80. A la vellesa, bonys i berrugues
  81. A la vellesa, el diable sabater (Vol dir que els homes en fer-se vells adopten costums i conducta diferents de quan eren joves)
  82. A la viuda, el cul [o tot] li piula (Significa que sovint les viudes tenen moltes ganes de tornar-se a casar)
  83. A les cases, per a estar-hi bé, tres vells hi ha d'haver: amo vell, vi vell i porc vell.
  84. A les grācies de cries i al cant de pardal, en ta vida convides, que et faran quedar mal
  85. A les velles, un caldo d'estelles, un mal de mamelles i un llamp que les fot. A les joves, un caldo de polles, un llamp de mamelles i un bon xicot.
  86. A les velleses se fan les bestieses (Es diu referint-se a persones velles que obren eixelebradament)
  87. A les voltes dels Encants, baguls, trastos vells i infants
  88. A marit dolent, capons, gallines, vi i aiguardent
  89. A marit gelķs, la dona maca
  90. A mon pare li diuen coca, i jo en mor de fam
  91. A on no estā l'amo, no estā Déu
  92. A Palafrugell, qui abans no mor, arriba a vell.
  93. A pare estalviador, fill balafiador [o malgastador]
  94. A pare guardador, fill dissipador.
  95. A Puig-Reig, dona maca i home lleig
  96. A puta i cavaller, tot li estā bé (Vol dir que a les persones molt desvergonyides i a les de gran posiciķ social, la societat els tolera coses que no tolera a les persones normals)
  97. A putes i a músics no els paguis per endavant
  98. A qui Deu no li dona fills, el dimoni li dona nebots (Es diu per ser roīns els nebots)
  99. A qui es mor, l'enterren (Significa que no cal preocupar-se d'aquelles persones o coses que han perdut la seva activitat o eficācia)
  100. A qui no fa mal, per persona de bé se'l té