refranys Parlar
877 en total

  1. Practicar de raons (Enraonar, conversar)
  2. A alta veu [o en alta veu, o a plena veu] (En veu alta)
  3. A boca plena (Sense subterfugis)
  4. A bon entenedor, breu parlador (Als llestos poques coses)
  5. A borbollons (Precipitadament, mig nugant-se la veu)
  6. A crits (Fent crits. Parlant molt alt)
  7. A grans trets (En poques paraules, sense entrar en detalls)
  8. A la boca que no parla Déu no la sent (Significa que moltes vegades els assumptes es compliquen perquč no hi ha prou franquesa o perquč no es diuen clarament les coses)
  9. A la callada (Calladament)
  10. A la clara (Manifestament, sense obstacle ni destorb)
  11. A la plaįa no parles massa.
  12. A la Punta hi ha una barca carregada de tisores, per a tallar-los la llengua a les persones baladrejadores
  13. A mig de taula, poca paraula
  14. A molt parlar, poc encertar [o obrar]
  15. A paraules de ferro, orelles de fusta (Es refereix al fet que no s'ha de fer cas de les ofenses)
  16. A paraules de neci [o vanes, o tontes], orelles sordes ( No hi ha que fer cas del qui parla sense raķ)
  17. A pi descobert (Sense subterfugis)
  18. A qui diu mal, la llengua li caiga [o Al mal parlat la llengua li caiga]
  19. A qui diu no, no el casen
  20. A qui has fet callar, no el facis plorar
  21. A qui no peca parlant, diga-li sant
  22. A qui sempre et parla de Déu, no li fiīs lo teu; a qui no en parla mai, no li fiīs un fregai [o un carai]
  23. A rajaploma (Parlar o escriure tal com ix.)
  24. A reunions parlen primer els necis i els innocents; els darrers, els prudents
  25. A un mentider, quan diu ver, no el creuen
  26. A una veu (Dient la mateixa cosa simultāniament dos o més persones juntes)
  27. A voltes es parla sense pensar i d'altres es pensa sense parlar
  28. Abaixar-li els fums (Dir-li obertament el que es pensa)
  29. Abans de parlar, pensa; abans d'escriure, repensa
  30. Abans de parlar, pensar.
  31. Abocar [alguna cosa] pel broc gros (Dir-la sense embuts, tal com raja)
  32. Acabat de dir, acabat d'oferir (Es diu per aquells qui prometen i després no es recorden de complir el que han promčs)
  33. Aįō és contar i no acabar
  34. Acopar el bec (Callar, abstenir-se de parlar)
  35. Afluixar la llengua (Parlar indegudament)
  36. Afluixar la llenguaules (Parlar molt)
  37. Agafar la barcella (Parlar sense parar. Irritar-se)
  38. Agafar la verba (Comenįar a parlar, prendre la paraula)
  39. Agafar [algú] de la paraula (Aprofitar-se del que ha promčs o dit, acceptar-ho en profit propi)
  40. Agarrar la taba (Comenįar a parlar, prendre la paraula)
  41. Aguantar la paraula (Mantindre el que s'ha dit)
  42. Aixecar la veu (Parlar fort)
  43. Al bon entenedor, amb poques paraules n'hi ha prou (Assenyala que els inteligents entenen be les suggerčncies, avisos i advertčncies sense necesitat de repetir-se-les mil vegades)
  44. Al dir, no li feren casa (Significa que no cal fer cas del que diu i murmura la gent)
  45. Al forn i al riu tot es diu
  46. Al llit i a la taula, a la primera paraula (Vol dir que no ens hem de fer pregar quan ens criden a menjar o a descansar)
  47. Al riu, hi ha una aueleta que tot ho diu (Significa que tot el que es fa, arriba a saber-se)
  48. Alaba aquell qui et dķna gust, i dķna gust a qui t'alaba
  49. Alįar el dit [o la mā] (Per demanar la paraula)
  50. Alįar la veu a favor de (Parlar a favor seu)
  51. Alįar [o aixecar] el Cristo (Cridar molt, amb indignaciķ)
  52. Alįar-li la veu (Adreįar-li paraules fortes, insolents, especialment replicant-li)
  53. Allargar-se de paraules (Arrribar a paraules insultants o inconvenients)
  54. Allō que la dona no assoleix parlant, ho aconsegueix plorant.
  55. Amargar més que el baladre (Es di d'una persona que quan parla estā molesta i pessimista)
  56. Amb la llengua, tot es bo d'arreglar
  57. Amb quatre pinzellades (Amb poques paraules)
  58. Amb tota la boca (Amb veu forta)
  59. Amb una paraula vella se'n troba una de nova
  60. Amollar [o donar] fil (Fomentar la conversa, les ilˇlusions, els projectes, etc., de qualcú)
  61. Anar a llengües de la gent (Ésser objecte de comentaris)
  62. Anar de glorificat a maiteines (Parlant, anant d'una cosa a una altra)
  63. Anar [o parlar ] amb el cor en la mā [o tindre el cor en la mā] (Comportar-se, parlar, amb sinceritat)
  64. Anar-li amb romanįos o martingales (Conversa, assumpte, etc., que resulta impertinent, enutjķs, que no interessa
  65. Anar-se'n de la boca (Dir allō que s'havia de mantenir en secret)
  66. Anar-se'n de la llengua (Dir alguna cosa que convenia callar)
  67. Anar-se'n de paraules (Dir despropōsits.)
  68. Anar-se'n de santificat a matines (Canviar de conversa d'una manera incongruent; passar d'un tema a l'altre sense ilˇlaciķ o motiu)
  69. Aprčn primer a callar si vols saber parlar
  70. Arrancar els ais (Cridar molt, escandalosament)
  71. Arre burro, i deixa dir (Es diu parlant d'un qui segueix obrant així com li sembla bé sense fer cas del que els altres diuen)
  72. Atendre i entendre es bo per aprendre
  73. Baix baixet (Amb veu feble)
  74. Baladrejar (Cridar esvalotant)
  75. Baladrejar més que la mar de llevant (Cridar molt)
  76. Bé estā dit al callar Sanxo
  77. Bé estā la llengua dins la boca.
  78. Bé predica qui bé viu
  79. Ben dit (Ben parlat)
  80. Ben xafat (Ben dit, ben parlat)
  81. Beure aigua fresca en dejú fa parlar clar
  82. Bocaderrap (Persones que tenen la boca molt indiscreta i parlen més de lo que deurien fer-ho, o quan no toca)
  83. Bon parlar no costa res [o Parlar bé no costa massa] (Recomana que es parli decorosament i sense ofendre)
  84. Bon vi, paraula llarga.
  85. Bones paraules (Excuses)
  86. Bones paraules i dolents fets (Es diu referint-se a les persones que acullen o despatxen la gent molt amablement, perō obren sense contemplacions i procurant perjudicar-la?
  87. Bones raons no donen pa
  88. Bones raons perō fotudes accions
  89. Bones sķn les raons, perō més els dinerons
  90. Bram d'ase no puja al cel, i si hi puja, no hi posa arrel (Es diu referint-se a paraules estúpides o molestes)
  91. Buidar el pap (Dir tot el que calia dir, desfogar-se)
  92. Buidar es gavatx (Desfogar-se parlant; dir tot el que es té desig de dir)
  93. Buidar-li [o escurar-li] la panxa (Incitar algú a parlar per a obtenir la informaciķ que interessa)
  94. Cada paraula és una sentčncia (Es diu d'una persona molt sensata, que pensa amb agudesa o profunditat)
  95. Cada paraula, dues mentides; Dotze paraules, tretze mentides (Es diu referint-se al qui enraona molt, perō diu poques veritats)
  96. Cada u parla com és (Significa que en la manera de parlar es coneix la manera d'esser de les persones)
  97. Calfar-se de boca (Dir coses desgavellades)
  98. Call tu i callaré jo
  99. Calla i callaré, que a tots convé
  100. Calla i callaré; si no, dirās i diré