refranys Diners
1271 en total

  1. A bell comptant (Al comptat)
  2. A bon mercat ixen diners, i a bon lloguer feiners
  3. A bon mercat vendrās doblat
  4. A bon pagador no li dolen prendes
  5. A bon preu (Barat)
  6. A cada rentada, una esguinįada
  7. A cadascú lo d'ell, i a robar lo que se puga (Es refereix a la mala distribuciķ dels béns)
  8. A casa pobra, fora gos [o el gos hi sobra] (Vol dir que a la casa que no té recursos econōmics no hi ha d'haver coses innecessāries)
  9. A casa pobra, qui no hi duu, no hi troba [o res hi sobra]
  10. A Colliure fa bon viure, i a Argelers, si tens diners
  11. A comptar molts i a pagar un
  12. A diners pagats, braįos cansats.
  13. A eixe fins els pollastres li ponen
  14. A escruix (D’acord amb el preu invariable d’un arrendament)
  15. A fira, qui res no porta, res no tira
  16. A gitanos i mercaders, no els fiis els teus diners
  17. A hisenda perduda, amo a ama nou
  18. A jornal vas? Pobres ets i pobre serās (Vol dir que el qui viu només del jornal no pot estalviar gran cosa)
  19. A l'home ric [o Al fill del ric], no li toquis el vestit (Significa que és perillķs posar-se en desacord amb la gent rica)
  20. A l'olor del dot acudeix el ninot (Reflecteix la part materialista de la societat)
  21. A la bossa del jugador no li cal lligador [tancador, aturador, o estrenyedor]
  22. A la casa a on hi ha diner hi ha d’haver sols un caixer
  23. A la casa de pagés segons lo guany lo dispés
  24. A la casa del costat mengen pollastre (Es diu dels qui presumeixen de les riqueses dels veīns)
  25. A la casa empenyorada, no hi ve mai la bona anyada
  26. A la casa que Déu els vol rics, dķna primer les xiques que els xics
  27. A la filla dolenta, diners i casar
  28. A la fira no vages si no tens diners, i a la Mare de Déu d'Agres si no tens promčs (Es refereix a la importāncia dels diners i de complir les promeses)
  29. A la fira no vages si no tens diners; veurās moltes coses i no firarās [o comprarās] res (Es refereix a la importāncia dels diners en la vida)
  30. A la fossa farās cap amb vestit sense butxaques (Recomana no ser avariciķs, perquč quan et mors no et pots endur res a l'altre vida)
  31. A les barbes en diners honra fan [o honren sempre] los cavallers
  32. A l’Aduana, lo que no s’apunta es guanya
  33. A l’atrevit la fortuna li dķna parti
  34. A mig de febrer, jornal sencer
  35. A ningú demanarās els diners que guardarās (Vol dir que tot allō que s'estalvia es tindrā sempre disponible sense haver d'acudir als altres)
  36. A ningú li amarga un dolį (Vol dir que tothom estā content de rebre obsequis)
  37. A on no hi ha farina, tot és moīna (Vol dir que allā on no hi ha recursos per a viure, no sol mancar-hi irritaciķ ni malestar)
  38. A on vas, diners? Allí a on n’hi ha més (Vol dir que el posseir diners és la base per a adquirir-ne més)
  39. A pagar, a peu, a cobrar, a cavall
  40. A pagčs endarrerit [o endeutat], cap anyada li és bona [o, bon any li és fallat] (Significa que els deutes amb llurs interessos anulˇlen els beneficis de les collites o de les indústries)
  41. A pare estalviador, fill balafiador [o malgastador]
  42. A pesseta, i dormir en Tereseta (Es refereix al fet que ningú dķna res per res)
  43. A preu d'or (A un preu molt alt)
  44. A qui bé sol pagar, tots li volen fiar
  45. A qui es casa, la bossa se li torna rasa
  46. A qui fa una casa, la bossa li torna rasa
  47. A qui gastar li dol, no compra el que vol
  48. A qui mira sempre a terra no li fies lo diner
  49. A qui no paga tots el saluden
  50. A qui poc gasta, poc li basta
  51. A qui té diner, ningú li pregunta com l'ha fet.
  52. A ric no deguis, i a pobre no prometis
  53. A suc de doblers (A forįa de gastar, de despendre diners)
  54. A vegades més val perdre que guanyar [o Moltes vegades, perdent se guanya] (Significa que cal treure tot el partit possible de les pčrdues, que a vegades porten un guany superior al que s'esperava)
  55. A vegades val més un consell que un duro
  56. A vegades, cent pessetes sķn més que mil duros (Es refereix a que, segons les circumstāncies, cosa poc valuķs, ens vaig poder solucionar un problema)
  57. Abans el Déu era l'amor, avui és l'or
  58. Abarateix, botiguer, i guanyarās més diners
  59. Abella, ovella o església, si vols riquesa (Suposa que l'apicultura, el bestiar de llana i l'estat eclesiāstic sķn coses lucratives)
  60. Abillar-la (Tindre diners)
  61. Acabar els anissos (Acabar els diners)
  62. Acabar primer el pa que la talent (No tenir mitjans suficients per a alimentar-se com cal)
  63. Acabar-se les garrofes (Acabar-se els diners, els mitjans de subsistčncia)
  64. Aįō és pagar i plorar (Otenir una cosa a costa del seu preu i de molts d'esforįos per adquirir-la)
  65. Afaitar-li els diners (Robar-li)
  66. Afluixar la bossa [o desembutxacar, o afluixar la mosca] (Donar diners, pagar)
  67. Afluixar la moma (Donar diners. Pagar)
  68. Afluixar [o amollar] la mosca (Pagar diners sense ganes de fer-ho)
  69. Agafar bons garrots (No tenir gens de guany o no poder-se alimentar com cal)
  70. Ahir pastor, i avui senyor (Es diu referint-se a canvis rāpids de fortuna)
  71. Aigua de Sant Joan, cap guany i molta fam. ( 24 juny )
  72. Aixō s'acabarā, pujant el vi (Es refereix a quan paguen justos per pecadors)
  73. Aixō sķn excuses de mal pagador (Pretextos sense fonament)
  74. Al burro flac, tot sķn puces [o mosques] (Es refereix a que la misčria porta més misčria)
  75. Al criat del comú no li paga ningú
  76. Al gust de qui paga vist en Tonet
  77. Al joc no cal més que dues coses: pacičncia i diners
  78. Al mal pagador, terminis curts és el millor
  79. Al mateix preu, donen les espardenyes més llargues
  80. Al no guanyar només se li pot dir perdre
  81. Al pas que van, caldrā pagar per badallar
  82. Al pobre que no fa dany, no el deixes morir de fam
  83. Al pobre tot li fa.
  84. Al pobre vergonyant, dona-li de quan en quan
  85. Al pobre, el pa se li floreix el forn
  86. Al pobre, el sol se'l menja (Significa que al pobre no l'escolta ningú)
  87. Al que es casa per interés, li ixen los comptes al revés
  88. Al qui no té, el Rei li fa franc (Significa que si el deutor no té mitjans per a pagar, és inútil intentar obligar-lo al pagament)
  89. Al remat, tots a demanar (Es refiar que una generositat desmesurada pot portar a la ruīna)
  90. Al ric donar, és tirar aigua a mar.
  91. Al ric i al boig, tot li para bé (Es diu per a justificar un comportament estrany)
  92. Al ric pegarās, i cridarā; al pobre pegarās, i callarā
  93. Al ric tothom lo rep bé
  94. Al ric, que cau, el sostenen; al pobre, l’espenten
  95. Alaba't, ruc, que a la fira [a a vendre] et duc (S'aplica al qui, estant en perill de sofrir una gran pčrdua, encara es vol donar importāncia i bravejar)
  96. Alforges plenes trauen les penes
  97. Allā on hi ha diners, hi ha alegria, i allā on no n'hi ha hi ha porqueria.
  98. Allā on no hi ha pa, no hi ha pau (Indica que la falta de les coses necessāries produeix dissensions i desorde a les famílies)
  99. Allargar els cordons (Donar diners)
  100. Allargar [o estirar] més el braį que la mānega (Despendre més del que es pot gastar; extralimitar-se)