refranys Mar
829 en total

  1. -Mariner, bon mariner, quin és el vent que et va bé?
  2. A barca vella tothom hi fa estella.
  3. A barca vella, veles noves
  4. A bord del veler, després del patrķ ve el cuiner
  5. A cel núvol, mariner serč
  6. A cop de mar, cap seré
  7. A gran maror no hi val bon patrķ
  8. A l'enemic que fuig, bon vent i barca nova
  9. A la barca i a l’esposa [o la dona], sempre els falta alguna cosa
  10. A la mar i a la terra, el peix gros es menja el petit.
  11. A la mar, entre un poc i un massa, sempre hi cap una barcassa
  12. A la mar, la fusta; els ossos a la terra
  13. A la mar, no ve d’un peix
  14. A la mar, per un peix no s’hi coneix
  15. A la mula, la barca i el carro, la cārrega al cul
  16. A la Muralla de Mar, no hi va el ric a passejar
  17. A la ronsa (Sense āncores o amarres i a mercč del vent)
  18. A la vela [o a tota vela] (Molt de pressa. Cķrrer)
  19. A mala mar no hi val bon mariner
  20. A mar boja, pit i fora
  21. A mar boja, testa serena
  22. A mar en popa, llarga l’escota
  23. A més maror, més vela
  24. A nau espatllada, la mar plana li és temporal.
  25. A nau foradada, tot vent li és contrari
  26. A patrķ jove i a barco vell, no hi fiīs la teva pell
  27. A pescador i a enamorat agrada, molt més que pescar, explicar la pescada (Vol dir que els pescadors i els enamorats prenen gust de contar les seves aventures de pesca o d'amor)
  28. A Portopí, dins quatre pams de fons s’hi perdé una barcada de patrons
  29. A temporal desfet, mariner despert i dret
  30. A temporal ferm, mariner de tremp
  31. Abans el mar per veí que senyor mesquí.
  32. Abans li falten peixos al mar que als vells coses que contar
  33. Aigua a mar no trobaries (Estar buscant una cosa que tens al davant i no la trobes)
  34. Aigua de juliol, al mar si la vols
  35. Aigua d’enlaire, ni amb barca brandaire; perō aigua de sota, tota cārrega és poca
  36. Aigua per sota, ben carregat el barco; aigua per dalt, ni barca buida
  37. Aigua, Senyor, que la mar es crema
  38. Aixō és aigua de la mar dolįa
  39. Ajeu-te a la mar i adreįa’t en terra
  40. Al bon pescador, el peix se li posa dintre de l’ormeig
  41. Al bon pescador, els ormeigs li van sols en mar
  42. Al bon pescador, qualque dia el mar li fa traīdoria
  43. Al caįador i al peixcador, sempre se'ls escapa la més grossa [o la peįa més grossa, o la millor] (Ho diuen per alˇlusiķ a la bravegera i exageraciķ de quč solen abusar els pescadors i caįadors quan conten les seves pescades o caįades)
  44. Al mar valletes, a la terra pastetes
  45. Al marit, barca; la muller, arca.
  46. Al matí vent seré, a les deu la tramuntana, al migdia vent de dalt i a la tarda marinada
  47. Al millor pescador, li escapa una anguila
  48. Al molí, a la dona i a la barca, sempre els fa mal una cosa o altra
  49. Al petit pescador, el mar gran li fa por
  50. Al ric donar, és tirar aigua a mar.
  51. Alaba la mar i fuig d’ella
  52. Alaba la mar i queda’t en torre
  53. Allā on hi ha patrons, no manen mariners (Significa que en tot cal observar els drets de les jerarquies i dels títols de capacitat o d'autoritat)
  54. Alta mar sense vent, no promet segur temps.
  55. Amb boira tothom és timoner
  56. Amb bon vent i barca nova es va lluny
  57. Amb bon vent tothom és mariner
  58. Amb bona mar tothom és mariner [o se sent cridat a navegar] (Es refereix als qui obren bé mentres les circumstāncies els sķn favorables)
  59. Amb bona mar, el patrķ no pot manar
  60. Amb el temps, amb el mar i amb la guerra el més savi s’erra
  61. Amb la mar, no hi vulguis jugar, que a la llarga sempre et tocarā el perdre
  62. Amb les dones i amb la mar, s'ha de saber navegar
  63. Amb un cuc lleig, es pesca un bell peix
  64. Ampla és la mar per a nedar
  65. Anar a l'orsa (Anar malament una cosa. Anar contra el vent)
  66. Anar a pic (Enfonsar-se, anar a fons una nau o altra embarcaciķ)
  67. Anar a tota xārcia (Anar una embarcaciķ a tota vela)
  68. Anar al botavant (Anar a perdiciķ, a mal viatge)
  69. Anar amb el car a proa (Estar embriac)
  70. Anar barca davant nau (Gastar la soldada abans de cobrar-la)
  71. Anar com un gānguil (Veloįment)
  72. Anar enįā i enllā com la barca del mal temps
  73. Anar enįā i enllā com la barca d’Olesa
  74. Anar veles desplegades (Anar molt bé)
  75. Arc de Sant Martí a la prima, tapa't mariner, amb caputxina
  76. Arc de Sant Martí a ponent, amarra la barca i vine-te'n
  77. Aubes amb llevantons, cap a ses patrones duen es patrons (Vol dir que el vent de llevant a primera hora del matí sol obligar els pescadors a retirar-se de la pescada)
  78. Baladrejar més que la mar de llevant (Cridar molt)
  79. Baldar més que la mar de llevant (Gronxar, moure reiteradament una cosa en dues direccions)
  80. Bandera vella, honra de patrķ [o capitā]
  81. Barca aturada no guanya nolis (Significa que el qui s'atura de treballar no obté guany)
  82. Barca buida o barca plena, per al pescador sempre mullena.
  83. Barca de bona [o mala] treta (Barca que fa de bon [o mal] traure)
  84. Barca desarmada, tots els vents li sķn dolents
  85. Barca deturada, mar brava
  86. Barca deturada, maror preparada
  87. Barca en terra mai s'escapa
  88. Barca en terra, sempre salvada
  89. Barca estellada, barca varada
  90. Barca i ruc, la cārrega al cul
  91. Barca llesta bon temps espera
  92. Barca mal guiada, aviat estrellada
  93. Barca marinera ben carregada del darrera
  94. Barca molt brandaire, barca caminaire
  95. Barca molt marinera mareja els arbres i el patrķ al darrera
  96. Barca nova, patrķ vell (Es refereix a que l'experičncia sempre és important)
  97. Barca nova, peix al cove
  98. Barca parada no mou guerra (Ho diuen per expressar els mals efectes de la inacciķ)
  99. Barca perduda, patrķ ric
  100. Barca sense coberta, sepultura oberta