refranys La mort
620 en total

  1. A casa del mort cadascú plora el seu dol
  2. A la de tres mort o pres (Entre dos opcions s'ha de triar una d'elles sense cap atra possibilitat)
  3. A la fossa farās cap amb vestit sense butxaques (Recomana no ser avariciķs, perquč quan et mors no et pots endur res a l'altre vida)
  4. A la mar, la fusta; els ossos a la terra
  5. A la mort ni témer-la ni buscar-la, hi ha que esperar-la.
  6. A mal de mort, no hi valen metges
  7. A mala mort, [o De mala mort] (Per mort violenta)
  8. A metge jove, cementiri ample
  9. A moro mort, gran llanįada (Vol dir que quan una cosa ja no té remei, no cal anar-hi amb contemplacions)
  10. A mort
  11. A morts i anats, records passats (Significa que generalment es fa poc cabal dels absents)
  12. A picada d'escurįķ no hi és a temps l'extremunciķ
  13. A qui es mor de por, li fan la sepultura de cagallons (es diu per blasmar els covards)
  14. A qui es mor, l'enterren (Significa que no cal preocupar-se d'aquelles persones o coses que han perdut la seva activitat o eficācia)
  15. A rei mort, rei nou
  16. A una vegada cadascun, li tocava a ell (Es refereix a la mort )
  17. Acabar-se la palla, morir-se el burro, assolar-se el pessebre, tot fon un
  18. Acompanyar en el sentiment (Donar-li el condol per la mort d'un ser volgut)
  19. Ai quč tinc!, ai quč tinc!, i l'endemā ja era mort.
  20. Ai, el meu Blay, que en glōria estiga, si ho s'haguera mort, encara viuria! (Explicaciķ ōbvia sobre el tema de la mort)
  21. Aigua bullida salva la vida, perō a llarg temps mata la gent
  22. Aigua corrent, no mata la gent.
  23. Aigua de pou i dona nua, home a la sepultura
  24. Ajudar a ben morir (Expressiķ utilitzada amb algú en qui no confiem)
  25. Al cementiri, n'hi ha més de tips que de decandits
  26. Al gos mort, treu-lo del hort
  27. Al mort terra amb ell i al viu aliment
  28. Al rei i al porc, l'afaiten després de mort
  29. Al torrapā, la fam el va matar (Es diu referint-se a aquelles persones que no saben o no poden aprofitar-se de la bona situaciķ en quč es troben)
  30. Āliga al corb, que el rei és mort
  31. Allō que el metge esguerra, ho arregla [ho tapa] la terra
  32. Allō que no mata, engreixa (Es diu per significar que tot és aprofitable per al cos mentres no sigui declaradament perjudicial)
  33. Allō que ve de gust, no mata (Significa que les coses preses amb bona voluntat no sķn feixugues de fer)
  34. Amb l'escudella, beu-hi vi i no et faci por el morir.
  35. Amb la mort tot s'acaba.
  36. Amb pa, no es mor ningú de gana
  37. Amb sopes d'all i vi no et faci por el morir
  38. Ambicionant bens i aguantant mals, passen la vida els mortals
  39. Amistat ressuscitada, botxiner mort
  40. Amor fort dura fins a la mort
  41. Anar a la sepultura (Morir-se)
  42. Anar a matar la llúdriga: emprendre grans coses (sin.: moure el mķn; fer qui sap quč)
  43. Anar a sopar amb Déu [o amb Sant Pere] (Morir-se)
  44. Anar al clot [o a fer malves] (Morir-se)
  45. Anar-li-hi el coll (Haver-hi perill de mort si no es resold d'una manera o altra)
  46. Anar-li-hi la pell (Haver-hi perill de mort si no es resol d'una manera o altra)
  47. Anar-se'n a l'altre barri [o mķn] (Morir-se)
  48. Anar-se'n a la carraca (Morir-se)
  49. Animalot, animalot, ara que venien les figues, ara t'has mōrt (Expressio irōnica al voltant de la mort)
  50. Antany morien i ara toquen (Es diu referint-se als tocatardans)
  51. Any tort, vaca i mort.
  52. Aranya morta, visita certa.
  53. Arreplegar amb cabās i lligona (Recollir un mort o un ferit molt fet malbé)
  54. Arribar l'hora [a algú] (Arribar-li l'hora de morir-se, l'hora de la mort)
  55. Avui per mi, demā per tu (Ho diuen parlant de la mort o d'altres casos desgraciats als quals tothom estā exposat)
  56. Bac de burra a la sepultura
  57. Banyada de cargol, a la casa porta dol
  58. Barca sense coberta, sepultura oberta
  59. Batre els peus (Morir-se)
  60. Batre l'ala (Morir-se)
  61. Batre les cames (Morir)
  62. Bodes maials, bodes mortals (Ho diuen perquč és creenįa popular que els casaments fets en el mes de maig porten malastruganįa)
  63. Bona és la sogra, perō millor si la terra la cobra
  64. Bona nit [o bon dia] i bon hora, i bona mort quan siga hora! (Espressiķ que denota la consumaciķ d'un fet i ja no te remei)
  65. Borratxos, farts i llaminers: ni viuen bons ni moren vell
  66. Cabra morta de fam, no l'ha vista ningú
  67. Cada un va naixent, i la mort ens va empenyent
  68. Cadascú plora el seu dol, a la llum del seu cresol
  69. Cadascú que carreguí el mort.
  70. Caiguda de figuera, la mort darrera
  71. Cal morir abans de viure; cal plorar abans de riure
  72. Calentures de tardor, parentes de la mort
  73. Callar com un mort (Guardar silenci)
  74. Cantar-li les absoltes (Donar per perduda o morta alguna cosas)
  75. Cap pare enfillat no mor enfitat
  76. Cap pescador no mor tip
  77. Cara sense dents, fa semblar morts el vivents
  78. Carregar amb el mort i amb la caixa (Fer caure damunt ell la culpa o responsabilitat)
  79. Carregar [o endossar] el mort [les culpes o els neulers] a algú (Fer-lo objecte de les burles dels altres, o carregar-li la responsabilitat de coses en quč no ha pres part)
  80. Casa adobada, la mort de l'hereu.
  81. Casa composta, la mort a la porta (Vol dir que moltes vegades, en haver fet una casa nova o en haver-la arreglada al nostre gust, ens morim sense temps de gaudir-ne)
  82. Casa feta, sepultura feta.
  83. Casa nova, sepultura de la mort
  84. Casament de maig, curta durada (Ho diuen perquč és creenįa popular que els casaments fets en el mes de maig porten malastruganįa)
  85. Casament i mortalla, del cel baixa (Significa que el casament i la manera de morir no depenen de la voluntat dels homes)
  86. Casar i morir, amb una vegada hi ha prou (Ho diuen les viudes que no van casadores)
  87. Catarro, diarrea i nosa porten el vell a la fossa
  88. Caure com un mort (Desplomar-se)
  89. Caure o morir com a mosques (Morir molta gent)
  90. Cent anys fa que és mort el mut, i encara el cul li put (Vol dir que les males accions tenen resultats molt duradors)
  91. Cent anys fa que és mort el ruc i encara li plora [o el cul li put]
  92. Cobra bona fama i posat a dormir; cobra-la dolenta i posat a morir
  93. Contra la mort, no hi ha res fort, i no hi valen metges
  94. Cop al cap, mort o curat
  95. Costar la vida (Ser causa que algú mori)
  96. Costar moltes vides [una cosa] (Causar moltes morts)
  97. Cremar en el verd [o en el blau] ( Agonitzar)
  98. D'abrigat ningú mor, de desabrigat sí
  99. D'un cōlic de bledes, mai morí rei ni reina
  100. Darreres [o últimes] voluntats [d'algú] (Allō que vol que es faįa després de la seua mort)