refranys Gent
285 en total

  1. A Bellcaire sķn gent d'aire; a Bellmunt sķn gent de bé; a Linyola fan tabola i a Castellserā, també.
  2. A eixe li han tirat la llāntia de pernoliar als peus
  3. A Estana, fusta torta i gent tinorca.
  4. A gent boja [o d'aüc, o bčstia] , campana de fusta (Significa que els eixelebrats no admeten correccions)
  5. A gent jove, pa blanet (Vol dir que la gent jove no és molt de fiar en empreses dures o perilloses, sinķ que cal preparar-li el treball i minvar-li l'esforį)
  6. A l'olor del dot acudeix el ninot (Reflecteix la part materialista de la societat)
  7. A la gent de muntanya, qui la perd la guanya (Significa que els muntanyesos sķn llests i no es deixen enganyar)
  8. A la gent de treball, no els treguis l'all
  9. A la gent del treball dķna-li pa i all
  10. A la gent, quan és feliį, tot se li escapa per la boca
  11. A Moja, poca gent i boja. Moja (alt Penedčs)
  12. A Olesa, bona gent i bon oli
  13. A qui vulga saber [o preguntaor], mentides amb ell (Anima la gent per advertir que no per fer preguntes rancoroses)
  14. A Ribera, gent de faixa; a la Riba, mestres d'aixa
  15. A Vilada, sols hi va la gent tarada i encara ben embolicada.
  16. Abans es canvia un muntanya que un mal geni (Es diu perquč generalment el geni d'una persona no varia fins a la mort)
  17. Advocats i procuradors, a l'infern de dos en dos (Indica la mala fama que el poble ha atribuīt ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals)
  18. Aigua bullida salva la vida, perō a llarg temps mata la gent
  19. Aigua corrent no fa mal a la gent
  20. Aigua corrent no mata la gent i aigua aturada alguna vegada
  21. Aigua corrent no mata la gent; aigua aturada, mort amagada
  22. Aigua corrent, no mata la gent.
  23. Aigua d'octubre, la gent es mulla
  24. Aire, carboner! (Expressiķ usada per incitar a la gent a fer alguna cosa)
  25. Al ball de la Patacada, hi va la gent dissipada (Ball molt sorollķs i desimbolt, de gent ordinariota)
  26. Al Jardí del General, hi va la gent com cal. Els que no miren prim, van al pou de Sant Guim.
  27. Alabanįa prōpia, mentida clara
  28. Alįar bandera (Convocar gent de guerra, fer-se cap d'una rebelˇliķ, d'un moviment d'opiniķ, etc.)
  29. Altafulla, gent de bulla
  30. Amaga els ānecs, que ve riuada (Es refereix a gent que no és de la nostra confianįa, com veu d'alerta)
  31. Amb art i engany, es viu mig any. Amb engany i art, es viu l'altra meitat.
  32. Anant jo calent, me'n ric de la gent (L' interčs personal deu prevaleixer davant l'opiniķ de tercers)
  33. Anar a llengües de la gent (Ésser objecte de comentaris)
  34. Asseguts els coixos no es coneixen
  35. Avui, el més tonto és bo per savi [o és bo per bisbe] (Significa que avui en dia la gent és més deixondida que antigament)
  36. Banys per a la gent de pocs anys
  37. Batea primer que res en gent, en vi i en tot lo demés
  38. Bona gent, bon temps (Vol dir que la gent honesta sempre duu bon resultat)
  39. Bona terra i mala gent (Qualificatiu que s'aplica a una multitud de pobles el nom dels quals acaba en -ent, com Sallent, Carcaixent, Crevillent, Agullent, Bocairent, Parcent, Picassent, Ontinyent)
  40. Bous i vaques, i gallines amb sabates (Expressiķ utilitzada quan en un lloc hi ha gent de tota condiciķ)
  41. Cagar per mig cul (Es diu de la gent miserable que prefereixen el sofriment o dificultat per passar els diners)
  42. Cal prendre el temps com ve i les gents com sķn
  43. Cap barco s’ha quedat al mar per falla de vent, ni en port per falla de gent
  44. Cara pigada, cara estimada
  45. Casa sense gent a dins, niu de ratolins
  46. Celler calent arruīna molta gent
  47. Cent i la mare (Molt, molts, molta gent)
  48. Com més alt, [o gran] més animal (Expressiķ que s'aplica a una persona que té alįada física, perō poca intel•ligčncia)
  49. Com més donarās, més hi perdrās
  50. Com més serem, més riurem (Es diu en convidar algú a agregar-se a una colla)
  51. Com més viurem, més coses veurem.
  52. Costa molt poc d'enamorar i costa molt més de conservar.
  53. D'una mentida cent se'n deriven
  54. De flors de romaní i de noies per casar, tot l'any n'hi ha.
  55. De gent de barca, Déu me n’aparta
  56. De gent de mar, que Déu ens en guard
  57. De gent que es vist pel cap, no et fies
  58. De la mare de déu del Carme a l'Assumpciķ les millors gallines de tot el ponedor. (16 juliol)
  59. De llevar-se de matí mai ningú s'ha de penedir.
  60. De lluny se veu la vila, i de prop la gent (Significa que per a cončixer bé les persones cal tractar-les de prop i amb intimitat)
  61. De llunyanes regions, mentides a muntons
  62. De llunyanes terres, llargues mentides
  63. De més alts n’ham vist caure (Es diu per prevenir sobre la prosperitat massa rāpida o excessiva)
  64. De ponent, ni gent ni vent
  65. Del cel, més en sap la gent de mar que la gent d’altar
  66. Déu els cria i ells s'ajunten (Es diu parlant de gent baixa o de poc valor moral que van plegats)
  67. Déu ens guard de foc i de gent de Sort
  68. Digues mal dels francesos! [o No cal dir mal dels francesos] (Vol dir que el qui té defectes no ha de bescantar els dels altres)
  69. Dir penjaments (Malparlar de la gent)
  70. Diu les mentides i se les creu
  71. Dķna'm, i dis-me moro, si vols (Vol dir que hi ha gent que consent qualsevol humiliaciķ mentres vagi acompanyada de qualque guany)
  72. Donar-se to (Donar-se importāncia davant de la gent)
  73. Dormir fort, menjar calent i cagar pudent fa sana la gent
  74. Dues mesures tinc: la gran quan compre i la xicoteta quan venc
  75. El bon aliment fa tornar jove la gent
  76. El dia ho escampa i la nit ho arreplega (vol dir que de dia la gent s'espargeix a treballar i en venir la nit es reuneixen tots a casa)
  77. El dimoni, sap mes per vell que per dimoni (La gent major sap per experičncia)
  78. El llevant entra llepant i fa fugir la gent del camp
  79. El Llevant fa fugir la gent del camp
  80. El llop muda les dents, perō no els pensaments (Vol dir que la gent dolenta pot canviar d'aspecte, de posiciķ social, etc., perō no sol perdre els seus mals instints)
  81. El mal i el bé cadascú se'ls té.
  82. El marį marceja, i la gent bogeja (Vol dir que pel mes de marį el temps sol ser variable, que no se'n poden fiar, perquč tan bon punt fa sol com plou o fa una ventada)
  83. El pa calent mata la gent
  84. El pa no té cames i fa caminar
  85. El poble de vegades fa com la mona: imita i no raona
  86. El prometre no fa pobre
  87. El que a la taula busca baralles que mengi palles.
  88. El que es casa i no va a Montserrat no és ben casat.
  89. El que fa un bon nas fa un bon detrās
  90. El que no es cremi per tu, que no es cremi per ningú
  91. El que no vulguis per tu, no vulguis per ningú.
  92. Els de muntanya tenen gran manya (Significa que els muntanyesos sķn llests i no es deixen enganyar)
  93. Els reis sķn senyors de la gent, els savis, senyors dels reis.
  94. Em fas un petķ? No, no. Una abraįada? Encara, encara.
  95. En esta gent ja estem aviats, ja!
  96. En Quč-diran se morí de fam, i en Quč-diré se campa molt bé (Indica que és perjudicial preocupar-se massa del que diu la gent, i és saludable mirar més la prōpia conveničncia que el parer dels altres)
  97. Enterrar-se en vida (Recloure's i esquivar el tracte amb la gent)
  98. Entre gent de vi, ni tarda ni de matí.
  99. Entre la gent de mar no hi ha cap malvat
  100. Entre lladres, la capa al coll (Vol dir que entre gent dolenta, els mateixos companyons han d'anar recelosos)