refranys Oficis
1183 en total

  1. "Me'n dubto", que deia el llop quan el volien fer pastor (Es diu per manifestar incredulitat respecte a una cosa que altri dķna com a probable)
  2. -Mariner, bon mariner, quin és el vent que et va bé?
  3. A ase ruc, arrier [o traginer] boig [o foll]
  4. A bon capellā, millor sagristā [o escolā] (Es refereix a la conveničncia de tenir bons mestres)
  5. A bord del veler, després del patrķ ve el cuiner
  6. A cal ferrer ganivet de fusta (Qui té más facilitat per a fer o disposar d'alguna cosa és moltes vegades qui careix d'ella)
  7. A casa de l’obrer, del fuster, del llanterner, del paleta... mai la feina estā feta
  8. A casa del paleta, cent goteres a la teulada
  9. A casa del vinater bona tardor i mal hivern
  10. A cel núvol, mariner serč
  11. A dies llargs, llargs treballs.
  12. A escola que falten mestres
  13. A estudi, que el mestre es fa vell (Perquč es donin pressa)
  14. A falta de bons, mon pare és alcalde. (Faltant, no tenint)
  15. A gitanos i mercaders, no els fiis els teus diners
  16. A gran maror no hi val bon patrķ
  17. A l'advocat, digues-li la veritat
  18. A l'hivern forner/a i a l'estiu taverner/a
  19. A l'home bo feu-lo caixer
  20. A l'home [o persona], metge li cal; al bou, manescal
  21. A la bona pastadora, li creix la pasta a la pastera
  22. A la casa de pagés segons lo guany lo dispés
  23. A la meva Marieta, jo li he d'ensenyar de tot: a pastar, a garbellar i a posar el pa al forn
  24. A la tardor el dia porta espardenyers (Es diu perquč el dia a la tardor ja és curt)
  25. A la vellesa, el diable sabater (Vol dir que els homes en fer-se vells adopten costums i conducta diferents de quan eren joves)
  26. A mal capellā, mal sagristā
  27. A mal de mort, no hi valen metges
  28. A mala mar no hi val bon mariner
  29. A més doctors, més dolors
  30. A mestre d'espasa, aprenent de pistola
  31. A metge jove, cementiri ample
  32. A metge, confessor i advocat, digues sempre veritat
  33. A mig gener, lloga jornaler
  34. A pagčs endarrerit [o endeutat], cap anyada li és bona [o, bon any li és fallat] (Significa que els deutes amb llurs interessos anulˇlen els beneficis de les collites o de les indústries)
  35. A pagčs, qui primer hi és; a Ciutat, urbanitat
  36. A patrķ jove i a barco vell, no hi fiīs la teva pell
  37. A pescador i a enamorat agrada, molt més que pescar, explicar la pescada (Vol dir que els pescadors i els enamorats prenen gust de contar les seves aventures de pesca o d'amor)
  38. A plet clar, no cal advocat; a plet dubtķs, ni un ni dos
  39. A qui no li vaja el torn, que treballe en el forn (Es refereix a que tots podem fer alguna cosa pels altres, si volem)
  40. A Ribera, gent de faixa; a la Riba, mestres d'aixa
  41. A Sant Francesc, agarra l'escopeta i ves (4 octubre)
  42. A sant Francesc, pren el reclam i ves; i si tords no agarres, no tornes més [Alcoi] (4 octubre)
  43. A tal mestre, tal deixeble
  44. A temporal desfet, mariner despert i dret
  45. A temporal ferm, mariner de tremp
  46. A tota bona filadora li cau el fus
  47. A tres coses renuncia els sastre [o frares]: fam, sed i fred
  48. A Vic: capellans, llonganisses, canaris i pa de pessic
  49. A vinya vella, amo nou.
  50. Abans d'ensenyar, aprčn (Es refereix que per a ser mestre en una cosa, primer s'ha de treballar molt en aixō)

el millor mānager de futbol