Municipis de la comarca de Terra Alta a la província de Tarragona
Significa que no s'han de cercar les coses allà on no són, o que no s'ha de pretendre obtenir res de persona o cosa incapaç de donar-ho
Significa que no s'han de cercar les coses allà on no són, o que no s'ha de pretendre obtenir res de persona o cosa incapaç de donar-ho.
És la ració recomanada
Pobles de la comarca de l'Anoia a la província de Barcelona
Critica els qui gasten en luxes o coses innecessàries quan no tenen les necessitats mínimes cobertes
Després de vendre el producte, l’economia es ressent
Són tres aliments bàsics
Pitxell: gerro amb broc per a servir aigua o vi
Les veremes s'acosten, la collita de la vinya ja s'albira.
[El mallol és la vinya jove, la que més força productiva té]. El raïm es verema a final d’agost o començ de setembre segons la zona
Antigament, les carbasses seques servien de recipient per al vi, que calfa la panxa
Es diu referint-se a un assumpte que presenta diverses dificultats successives.
Un poc masclista, significa que l’home té el poder de transformació de coses i de caràcters
Recomana ser optimista. No voler fer cas dels mals moments
Cal no desanimar-se malgrat que es passin certs moments penosos i sobreposar-se a les males situacions
Significa que quan tenim disgusts convé distreure'ns amb festes i begudes
Ressalta l’excel·lència del vi com a acompanyament de qualsevol menja
L'abús del vi enterboleix les idees i la capacitat de reacció
A la gent jove l’atrau la festa, no els actes seriosos
És una dita que als valencians l'usa quan està bufant el vent de l'oest. Aquí, a València aquest vent és càlid i la nostra millor autoprotecció és beure aigua freda o vi sol
L'economia rural aconsella no vendre el blat per aquest temps, puix que, com tot just s'han acabat les messes i és al fort de la collita, és quan més abunda i quan va a preu més baix.
Aquesta varietat s’adiu molt bé amb vi fet de la mateixa varietat
Sant Jaume: 25 juliol. Santa Anna: 26 juliol. Indica que cap a l'acabament del juliol ja es pot trobar raïm primerenc (el raïm ja està madur, pintat o a la taula). És una dita típica del camp que senyala l'inici de la collita de la vinya, especialment a la Plana de Castelló o la Plana d'Utiel-Requena.
11 novembre. De la collita de raïm del setembre fet most i fermentat a l’octubre, ja hem obtingut el vi, que convindrà reservar per a la família. És el moment de tapar les bótes perquè el vi reposi i no es faci malbé amb l'aire.
11 novembre. Mata el porc: La despensa s'omple de proteïna per als mesos de fred. Enceta el vi: Es tasta la collita nova per celebrar la feina feta. Despatxa el criat: Com que a l'hivern hi ha poca feina al camp (les hores de sol són poques), l'amo estalviava sous acomiadant els mossos fins a la primavera. Mata el rossí (o el cavall vell): Si l'animal ja no podia treballar, no valia la pena gastar civada per mantenir-lo durant l'hivern; una decisió freda de pura supervivència.
21 setembre. [batollar = batre a mà]. Indica l'inici generalitzat de la verema i la batolla, és a dir, el moment de collir el raïm i tirar els fruits secs (com ametles o avellanes) a terra. És una dita que marca el pas de l'estiu a la tardor i el ple auge de la collita.
26 de juliol. Per aquesta festivitat comença a madurar el fruit per planes i costers de baixa altitud
[Santanyí és una vila i municipi de Mallorca]. Es diu perquè el terme d'aqueixa vila no té bones fonts i té molt poca vinya.
capital de la comarca de l'Alt Camp a la província de Tarragona
La verema sol començar al setembre
En tot s’ha de seguir un ordre lògic, moltes vegades per imposició de la naturalesa
Es diu per a restar importància al fet que s’haja tombat alguna copa de vi en taula
Un mes d'abril gelat i copiós en precipitacions comporta una bona reserva de gra.
Quan les coses han arribat al seu fi és millor no enyorar-les sempre, perquè ja no tenen remei. Quan la bóta està buida, no té sentit que estiga a la vista, perquè ens incita a beure. Més val retirar-la que estar patint
La naturalesa es manifesta en el seu moment oportú, el qual s’ha d’aprofitar
La naturalesa es manifesta en el seu moment oportú, el qual s’ha d’aprofitar
La naturalesa es manifesta en el seu moment oportú, el qual s’ha d’aprofitar
Cada líquid ajuda a ressaltar el sabor de cada fruita
Rebaixar el vi no és per a persones normals i sanes, però pot servir com a calmant si no tenim til·la
Fa referència a la influència que té la pluja durant aquest mes per tirar endavant els sembrat de la vinya i el blat
24 juny. Avisa que si plou per Sant Joan, la collita de vi i cereals serà dolenta. Aquesta pluja inoportuna, just quan la vinya necessita sol, malmet la producció (celler buit) i provoca escassetat d'aliments (molta fam).
24 juny. És una dita popular catalana que adverteix sobre els efectes negatius de la pluja al voltant del 24 de juny. Segons la tradició agrícola, la pluja en aquesta data perjudica greument les collites de cereals (pa) i les vinyes (vi).
19 agost. Avisa que les pluges en aquesta data solen ser perjudicials, ja que no ajuden a la collita de gra ("no dóna pa") i malmeten la verema o el vi ("lleva vi"). Indica una aigua inoportuna que a més sol ser freda, segons la tradició.
Les coses naturals són preferibles a les transformades o artificials
15 agost. Si plou a mitjan mes, les oliveres i els ceps xuplen massa aigua i aigualeixen els seus fruits, que són de secà
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Refrany català que adverteix que la pluja a finals de juny (Sant Joan) és molt perjudicial per a la vinya. Aquesta humitat inoportuna afavoreix les malalties del cep, espatllant el raïm i provocant que el vi resultant sigui agre o de mala qualitat quan arribi el Nadal.
25 maig. S'utilitza per indicar que les pluges durant aquestes dates són perjudicials per a la vinya (afecten la floració, reduint la collita de vi) i no beneficien especialment els conreus de cereals, anunciant una mala anyada en general.
Exclamació que es diu quan plou, i també irònicament, quan plou massa
L’alcohol, en general, dóna alegria a la joventut i perjudica la vellesa
La calor de ponent es combat amb aquestes begudes: l’aigua per a refrescar i el vi per a dormir
Alçar la bóta del cap oposat al de la aixeta, quan hi queda poc vi, per fer-lo acabar de rajar
El vi és bo per acompanyar quasi totes les menges
[Mallol: Vinya jove, el primer any que és plantada].
[galló = campaneta, glotis]. A qui li agrada el vi, en disfruta més l’olor i el gust que el sabor. Els tastavins professionals, dits sumillers, no solen engolir-lo per a no emborratxar-se
Els bons productes no necessiten publicitat perquè la seua publicitat és la seua pròpia qualitat
El vi bo és tan agradable que correm el perill de no saber parar de beure’n