refranys Cos huma
2425 en total

  1. Obrir-li [a un] el cor de bat a bat (Manifestar els secrets o les intimitats prōpies a algú)
  2. " La panxa t'abuela !!! "
  3. A aquest li parla el nas (Es refereix a persones amb l'apčndix nasal molt desenvolupat)
  4. A aquest no l-hi s'arruga el melic (Tindre molt de valor)
  5. A boca plena (Sense subterfugis)
  6. A boca que vols (Assolir tots els desitjos)
  7. A cabells blancs honrats, no hi ha panys [o portals] tancats
  8. A camallades (A grans passes, corrents)
  9. A cap coix se li obliden les crosses.
  10. A cara descoberta (Sense dissimulaciķ, obertament i en franquea)
  11. A cares dinades (Passat molt de temps. A la fi)
  12. A carn dura, dent aguda [o dentadura] ( Quan més difícils sķn les situacions hi ha que esforįar-se. No donar-se per venįut)
  13. A cau d’orella (En veu molt baixa)
  14. A colps de colze (Utilitzant mitjans violents)
  15. A cop de mar, cap seré
  16. A cor (o boca) que vols. (Amb completa satisfacciķ dels desigs i amb tota la comoditat imaginable)
  17. A cos descobert (Sense abric, exposant-se als cops de l'enemic)
  18. A cul escaldat, bragues d'espart
  19. A diners pagats, braįos cansats.
  20. A dit (Amb influčncies i abusos)
  21. A dos dits de (Molt prōxim a)
  22. A fiblķ [o picada] d'abella, cera d'orella (Perquč la cera d'orella és bona, segons creenįa vulgar, per curar els pics d'abella)
  23. A foc i a sang (De manera violenta, arrasadora)
  24. A forįa [ o a pes] de braįos (Sense valdre's de cap māquina, de cap bčstia ni de cap aparell)
  25. A l'ombra del nas, la boca fresca
  26. A l'ungla (Al peu de la lletra)
  27. A la boca que no parla Déu no la sent (Significa que moltes vegades els assumptes es compliquen perquč no hi ha prou franquesa o perquč no es diuen clarament les coses)
  28. A la cara de (Davant de, en presčncia d'algú)
  29. A la fleca, el cor s'hi seca
  30. A la guineu dorment, no li apareix la gallina en el ventrel
  31. A la llengua se li fa dir el que es vol
  32. A la mala costum, trenca-li les cames
  33. A la panxa sempre es fosc
  34. A les dents i ulls d'algú (En presčncia d'algú, a la mateixa cara d'algú)
  35. A les emboscades, cames valguen
  36. A les penes punyalades i a la panxa botifarres
  37. A mal d'orella, llet de femella
  38. A mal de cor, oli de saüc
  39. A mal temps bona cara ( Hi ha que saber portar els problemes de la vida)
  40. A mans besades (Amb molt de gust)
  41. A mans juntes (Pregant molt)
  42. A mans plenes (Abundantment)
  43. A mans salves (Sense cap risc)
  44. A mar boja, pit i fora
  45. A mar boja, testa serena
  46. A morregades (Quan vols denotar que lo primer és el cap)
  47. A on besa, no deixa pčl (Es refereix a persones rudes i tosques)
  48. A on fique la mā, trac merda (Tenir mala sort, no encertar)
  49. A on no hi ha sang, no hi cal vena
  50. A on no hi ha sang, no hi fan baldanes [o Sense sang no es fan baldanes]
  51. A panxa plena no hi entren penes (Indica que las desgracies es notn menys o s'obliden abans quan tenim l'imprescindible per a la subsistčncia o quan adquirim bens materials en abundāncia)
  52. A paraules de neci [o vanes, o tontes], orelles sordes ( No hi ha que fer cas del qui parla sense raķ)
  53. A paraules pesades, orelles tapades
  54. A pčl [o En pčl] (Tot nu, sense gens de roba damunt)
  55. A peu dret (Mantenint-se dret sobre els peus; dempeus)
  56. A peu eixut [o a peu sec] (Sense mullar-se els peu)
  57. A peu ferm (Sense recular un pas)
  58. A peu fiter (Sense moure's)
  59. A plens pulmons (Cridar molt i escandalosament)
  60. A primer cop d’ull (La primera impressiķ que es té d’una cosa)
  61. A puntades de peu (De mala manera)
  62. A quatre ulls (Tots dos sols)
  63. A qui diu mal, la llengua li caiga [o Al mal parlat la llengua li caiga]
  64. A qui el cap li creix el cervell se li encongeix
  65. A qui el testament [o donaciķ] en vida faįa que li esclafen el cap amb una maįa
  66. A qui no té dents dķna-li sopes
  67. A sang calenta (A impuls de la passiķ, sense reflexionar)
  68. A sang freda (Sense precipitacions passionals, amb plena reflexiķ o amb visiķ clara)
  69. A Tots Sants pilla el qui té mans (Alcoi)
  70. A tu ningú et busca la boca per un foguer
  71. A ull (Amb els propis ulls. Sota vigilāncia, amb guardes de vista)
  72. A ull nu (A primera vista)
  73. A ulls clucs (Sense reflexionar, amb gran confianįa, sense temor d'errar o de perdre's)
  74. A ulls veients (De manera visible, palesament)
  75. A uns ens falta llum per a creure; a altres, ulls per a veure
  76. Abaixar el cap (Cedir a la voluntat o al parer d'un altre, obeir sense replicar, resignar-se a una falsedat)
  77. Abaixar els ulls (Dirigir la mirada cap a baix)
  78. Abaixar-se el cos [a una dona] (Venir-li la fluxiķ menstrual)
  79. Abans d'obrir la boca, ja li han vist les dents (Es diu d'un qui no sap dissimular quan hauria de dissimular, de manera que totd'una li veuen les intencions)
  80. Abans el ulls perdre que mal veure
  81. Abellir-se el cor [a algú] (Abellir-se)
  82. Abriga't bé la pell, sigues net de clatell i neteja't el ventrell [
  83. Acabar amb la camisa a l'esquena (Quedar desposseīt de tot, molt empobrit)
  84. Acatxar el morro (Baixar el cap en gest d'enfadament o sumissiķ)
  85. Acatxar les orelles (Adoptar una actitud de submissiķ)
  86. Aclarir-se el coll (Tenir la veu clara per a poder cantar)
  87. Aclucar els ulls [Tancar les parpelles] (Adormir-se)
  88. Acota cap (Obeir a la forįa)
  89. Adams es menjā la poma i el mal de queixals encara dura
  90. Adormir-se les sangs [a algú] (Perdre energia vital)
  91. Afalagar l'oīda (Dir coses que resultin agradoses)
  92. Aferrar-se d'ungla (Agarrar-se fort)
  93. Afitorar amb els ulls (Clavar la mirada a algú, mirar-lo fixament, intensament)
  94. Afluixar la llengua (Parlar indegudament)
  95. Agafar (o trobar) [algú] amb els pixats en el ventre (Agafar-lo infraganti, sorprendre'l mentres comet una malifeta)
  96. Agafar en les mans en la pasta (Agafar-lo infraganti, sorprendre'l mentres comet una malifeta)
  97. Agafar l'ocasiķ pels cabells (Aprofitar una ocasiķ que rarament es presenta)
  98. Agafar pit (Agafar coratge)
  99. Agafar un pčl de mamella (Agafar un refredat)
  100. Agafar [algú] pel coll (Agafar algú enčrgicament, llevant-li el poder de defensar-se)