refranys Colors
200 en total

  1. "Figa verda i mossa d'hostal, palpant es maduren."
  2. A Besalú, blanc o negre tot és u
  3. A cabells blancs honrats, no hi ha panys [o portals] tancats
  4. A cent anys coteta verda 'Coteta' es diminutiu de 'cota', vestidet blanc amb mānegues curtes que es posava als nadons. (Es diu d'aquells que en la vellesa volen actuar com a joves)
  5. A final de mes, posa't barretina si no vols canviar el color de la teva titolina
  6. A l'enemic que fuig, mostra-li la drecera. Si res li escau, poseu-li blau
  7. A qui res li escau, poseu-li blau (Es diu d'algú a qui mai cap peįa de roba no li cau bé)
  8. Abans et quedis manc, que firmar un paper en blanc.
  9. Agarrar [o prendre] color (Perdre la palˇlidesa, especialment adquirir la fruita el color de la maduresa)
  10. Al blau, l'amor s'hi escau
  11. Al burro vell, poc verd (Es refereix a que la gent d'avanįada edat ha de descansar)
  12. Al lila, l'amor s'hi enfila
  13. Al rosa, l'amor s'hi posa (Es diu per lloanįa dels vestits color de rosa)
  14. Al verd, l'amor s'hi perd
  15. Amb roig de mal pčl, ni al cel
  16. Anar a fer verd
  17. Barba blanca senyal de vellesa
  18. Barba de molts colors, sols la porten els traīdors
  19. Barba de tres colors, barba de traīdors
  20. Blanc com el guix (Molt blanc)
  21. Blanc com un terrōs de neu (Es diu d'una persona o cosa molt blanca)
  22. Blanc i negre fa burell (Serveix per expressar el terme mitjā de les coses)
  23. Cabells blancs i armes, guanyen batalles.
  24. Canviar de camisa segons el color de la moda
  25. Canviar de color (Canviar d'idees, de partit o de conducta segons les prōpies conveničncies..)
  26. Canviar [o mudar] de color (Canviar el color natural de la cara a causa d'una alteraciķ física o anímica)
  27. Cara vermella, cara de vi.
  28. Cavall castany obscur, bo per al pla i lo dur
  29. Cel roig al matí, pluja en camí (Vol dir que els núvols de color vermellķs sķn senyal de mal temps)
  30. Color de palla (Color groc clar, com el que sol tenir la palla de blat)
  31. Color de suc de llonganissa (Color vermell que tira a carabassa. Es diu en sentit pejorataiu, dels cabells d'una persona)
  32. Constar en blanc i en negre (Estar provat i documentat abundantment)
  33. Cremar en el verd [o en el blau] ( Agonitzar)
  34. De color (Es diu de les persones que no sķn de raįa blanca, especialment els negres i els mulats)
  35. De color de catxumbo (De color indefinit, grisenc o simplement brut)
  36. De més verdes en maduren! (Expressiķ amb quč s'indica la possibilitat d'una cosa que pareix que no puga ser)
  37. De nit tots els gats sķn negres [o pardos] (Vol dir que a les fosques tothom és igual o semblant, tant si és bell com si és lleig, tant si és bo com si és dolent)
  38. De pčl roig, ni gat ni porc (Sentčncia popular que expressa la idea que les persones de pčl roig solen tenir mal carācter)
  39. De vespre, els gats sķn bruns
  40. Deixar [o posar] verd (Omplir algú d'improperis, denigrar-lo)
  41. Dels colors la grana i de fruites la magrana
  42. Dels colors, el vermell, i dels raīms, el moscatell.
  43. Donar color al drap (Acolorir una cosa, dissimular, cobrir les aparences)
  44. Donar llum verd a (Donar ple poder a algú a fer una cosa)
  45. Donar-se bon verd (Donar-se bona vida, procurar-se totes les comoditats)
  46. Eixe té color d'ala de mosca
  47. El blanc fa ram, el negre fa dol, i el roig fa goig i el verd a la caixa perd
  48. El blau i el verd, a l'ombra perd.
  49. El gat negre du sort a la casa
  50. El mes de gener és bon mes si els blats sķn verds
  51. El pa negret, el vi agret i l'oli sabentet.
  52. El pa pel color i el vi pel sabor
  53. El peix blau al vell no plau
  54. El que sega verd, els guanys perd
  55. El raīm blanc fa bon vi i el negre el fa ennegrir
  56. El verd, a l'ombra es perd
  57. El vi pel color, el pa per l'olor i tot pel sabor
  58. Els gats negres duen sort a les cases on els tenen
  59. En el color de rosa, l'amor s'hi posa
  60. En ser negre, botifarra. Tira-li mos! (Ho diuen dels que confonen coses molt diverses que s'assemblen en qualque accident)
  61. Encara sķn verdes (Encara no és el moment, encara no és possible)
  62. Enviar a un al blau de la mar (Despatxar-lo de mala manera enviant-lo molt lluny)
  63. Eres tan blanca i tan pura com la flor de l'atmeler. La faį divina et guarde, no et geles pel febrer
  64. És el negoci d'en Robert de les Cabres : donar-ne dues de negres per una de blanca
  65. Estar blanc com el paper (Molt palˇlid)
  66. Estar blau (Patir molta fam)
  67. Estar negre (Estar enfadat)
  68. Estar trencat de color (Empalˇlidit)
  69. Estar un groc com la cera [o un mort] (Estar extraordināriament pāl•lid)
  70. Estar una cosa més verda que una lletuga [o ceba] (Faltar-li molt encara per a arribar al fi proposat, per a dur a terme qualsevol cosa)
  71. Estar [algú] blau de fam i morat de fred (Patir molta fam i fred)
  72. Estās més roig que una tomaca (Es diu d'una persona o cosa envermellida de manera anormal, més vermella del que pertoca)
  73. Fer blau [o blau de verga] [a algú] (Pegar-li molt)
  74. Fer eixir-li els cabells verds [o blancs] (Fer passar molta pena, provar la pacičncia)
  75. Fer fil blanc fil negre (Oposar una resistčncia tímida o passiva; no estar ben disposat a una cosa, perō no estar tampoc decidit a la contrāria)
  76. Fer sortir cabells blancs (Produir penes o complicacions)
  77. Fer tornar els ulls verds a algú, [o Fer morir verd] (Molestar-lo extremadament, donar-li molt mala vida)
  78. Fer veure allō que és negre blanc (Fer veure el que no és)
  79. Fer [o posar] negre algú (Pegar-li molt fort, deixar-lo assenyalat de cops)
  80. Fer-ne de blanques i negres (Fer coses extraordināries, de tota mena)
  81. Fiar-se d'ase negre (Anar errat)
  82. Gat negre a casa, la noia no es casa
  83. Haver-ne vistes de tots els colors (De tota classe, per a tots els gusts, de les més variades característiques)
  84. Home roig [o ros] i gos pelut, primer [abans, més val] mort que conegut (Es refereix a una curiosa aversiķ per la gent pčl-roja)
  85. Home roig, de la fornada de Judes
  86. Home roig, no et faci goig
  87. Home roig, o és molt savi o és molt boig (Indica que els de cabells roig solen ser extremosos i mancats de moderaciķ) [
  88. Igual te sabķ que fil negre, tot es per a la roba (Quan igual te una cosa que una altra)
  89. L'amor tot ho posa de color rosa
  90. L'amor tot ho veu d'un color
  91. L'ull blau i la cella rossa, fan bona [o galant] mossa
  92. La blancura, mil faltes dissimula
  93. La bugā de la bresca, si no estā blanca, estā fresca.
  94. La culpa és negra (Significa que ningú vol que li donin la culpa de les malvestats o fracassos)
  95. La guineu [o guilla], quan no les pot haver, diu que sķn verdes (Es diu referint-se als qui volen llevar importāncia a llurs fracassos)
  96. La raķ, que valgui per a un negre (Significa que cal recončixer la raķ encara que el qui la té sigui de categoria o condiciķ molt inferior)
  97. La veritat és verda; es torįa perō no es trenca.
  98. Les coses d'aquest mķn, verdes i madures sķn (Indica que la vida és plena d’alternances o variacions)
  99. Llenya verda fa bon fum, llenya seca bona llum
  100. Lluna blanca o vermella, no et fiīs d'ella