refranys Beure
603 en total

  1. A Batea el parrellat: que és un vi que no emborratxa; a Gandesa fan bon vi de moscatell i vernatxa
  2. A beure i a menjar mesura has de posar
  3. A bķta buida, no hi ha que punyir (Significa que no s'han de cercar les coses allā on no sķn, o que no s'ha de pretendre obtenir res de persona o cosa incapaį de donar-ho)
  4. A bķta buidada no cal prémer-la
  5. A l'home borratxo, no se li fa el vi dolent
  6. A l'hora de suar, d'aigua freda no en beurās.
  7. A la fam, rastoll, i a la set, mal toll
  8. A mal llit, matalaf de ví (Es refereix a les persones aficionades a l'alcohol)
  9. A mal menjar o ben menjar, tres vegades beure
  10. A menjar curt, vi pur
  11. A ningú fa mal el vi si es beu amb senderi
  12. A Ponent, l'aigua freda i el vi calent (És una dita que als valencians l'usa quan estā bufant el vent de l'oest. Aquí, a Valčncia aquest vent és cālid i la nostra millor autoprotecciķ és beure aigua freda o vi sol)
  13. A Sant Joan de Déu, qui nio pot menjar beu
  14. A tres coses renuncia els sastre [o frares]: fam, sed i fred
  15. Abans de deixar herčncia a nebot, beu-t’ho en vi tot
  16. Acabat el vi, fora la bķta.
  17. Agafar puces (Emborratxar-se)
  18. Agafar un pet (Emborratxar-se)
  19. Agafar una bufa (Emborratxar-se)
  20. Agafar una mantellina (Agafar una borratxera)
  21. Agafar una merda (Agafar una borratxera)
  22. Agafar una solˇlera (Agafar una embriaguesa, gatera forta)
  23. Agafar unes bones mosques (Agafar una borratxera)
  24. Agarrar el gat ( Emborratxar-se)
  25. Agarrar la mona [o el gat, o la pinya, etc.] (Beure alcohol en excés)
  26. Agarrar la paperina (Beure alcohol en excés)
  27. Agarrar una mona com una sāria ( Agarrar una borratxera)
  28. Agarrar una trompa (Omplir-se el cos d'alcohol fins al punt d'embriagar-se, perdent la nociķ de la realitat)
  29. Aigua dolenta, beu-la calenta
  30. Aigua neta ni fa mal, ni emborratxa, ni endeuta
  31. Aigua perdona'm si et tinc de beure, ja ho pots creure que no és pas per plaer
  32. Aigua pudent, beu-la prudent
  33. Aigua que no has de beure, deixa-la cōrrer (Deixa passar les coses que no et convenen, que no et serā de profit)
  34. Aigua, que és barata i no emboratxa
  35. Aiguardent i vi, borratxo fi.
  36. Al bon vi no li cal pregķ.
  37. Al borratxo fi, no li cal aigua ni vi.
  38. Al borratxo fi, primer aigua i després vi
  39. Al qui en ve de mena, l'aigua l'emborratxa
  40. Al setembre, vi per beure.
  41. Al vell, no li donis vi novell.
  42. Alįar [o doblar, empinar] el colze (Beure més del normal. Embriagar-se)
  43. Alls i ceballot volen vi fort.
  44. Alls i pebre, vi volen beure.
  45. Amb aigua ningú no s'emborratxa
  46. Amb aquell que beu vi, negocia pel matí
  47. Amb escudella beu una vegada, dues amb el peix i amb la carn tres
  48. Amb l'escudella, beu-hi vi i no et faci por el morir.
  49. Amb la bķta sense vi no emprengues el camí
  50. Amb les figues s'ha de beure vi tres vegades per trobar-hi gust
  51. Anar amb el car a proa (Estar embriac)
  52. Anar begut (Estar embriac)
  53. Anar begut i dret, aixō no pot ser
  54. Anar content (Anar algo begut)
  55. Anar de copes (Eixir amb l'objectiu de divertir-se)
  56. Anar de mosques (Estar embriac)
  57. Anar de xavo (Beure aiguardent de bon matí)
  58. Anar melķ (Anar begut)
  59. Anar mig tocat ( Anar borratxo)
  60. Anar orella de llebre (Estar mig embriac o esser fācilment irritable)
  61. Anar passat (Haver pres drogues o haver begut en excés)
  62. Anar-se'n a beure oli (Perdre's, fer-se malbé)
  63. Animalets de Déu, ja que no menges... beu
  64. Any de mal vi, beu el teu i compra el seu.
  65. Aquell que no fuma ni beu vinet, la boca lo fa olor a xiquet
  66. Aquest sigui el nostre purgatori i flamarades ben sovint. (referit al beure vi)
  67. Beguem i ens aclarirem, i quan més bevien menys s'aclarien (Es refereix a la gent que, utilitza equivocadament l'alcohol)
  68. Beu bon vi, i menja bon pa, i viurās sempre sa.
  69. Beu bon vi, vell, i estimarās el consell.
  70. Beu brou i viurās prou
  71. Beu coca-cola, que fa créixer la titola
  72. Beu en casa i farās casa
  73. Beu fins que et puguis riure del vi i no esperis que el vi es pugui riure de tu
  74. Beu vi amb bķta i amb tassa, perō mai no beguis massa.
  75. Beu vi anyenc, i et lluirā la pell (Es refereix a les bondats del vi de crianįa)
  76. Beu-te aquest ou, que l'altre es cou! (Expressiķ que es diu burlescament al qui ha rebut un cop o ha sofert un fracās o decepciķ)
  77. Beu-te aquesta! (Expressiķ de satisfacciķ perquč a algú li han donat una reprimenda)
  78. Beu-te esta! (Expressiķ de satisfacciķ perquč a algú li han donat una reprimenda)
  79. Beure [algú] com un trull (Beure sovint i en quantitat)
  80. Beure a galet [o a raig] (Ser excessivament confiat, excessivament crčdul)
  81. Beure a gallet [o galet] (Beure fent caure a la boca el gallet d'una botija, un porrķ, etc. Creure-s'ho tot)
  82. Beure a la pica dels títols (Ser enganyat amb facilitat)
  83. Beure a la salut [d'algú] (Beure dos o més persones alhora després d'un xoc de copes, com a prova d'amistat, pel bé assolit, en senyal de bon desig, etc.)
  84. Beure a xarrup (Beure xuclant el líquid)
  85. Beure a xerric (Beure a galet fent soroll amb la boca)
  86. Beure aigua de bovina (Aguantar-ho tot)
  87. Beure aigua en dejú és molt bo per la salut
  88. Beure aigua freda és dolent
  89. Beure aigua freda estant suat, pulmonia o refredat
  90. Beure aigua fresca en dejú fa parlar clar
  91. Beure amb got fa borratxo
  92. Beure amorrat [o a morro , o a morrull , o a broc de botella] (Beure aplicant els llavis en el punt d'on brolla el líquid, com el gallet de la botija, el broc de la botella, etc.)
  93. Beure bon vi és d'enteniment, el que no és bo és beure'l dolent
  94. Beure com un carreter (Beure molt)
  95. Beure com un embut (Beure poc)
  96. Beure com un lladre (Beure molt)
  97. Beure d'un alé (Beure d'un colp, sense respirar)
  98. Beure dret és dolent per la salut
  99. Beure i bufar no pot ser (Es refereix a que no es poden fer bé dues coses simultāniament)
  100. Beure i no fumar és beure d'ase [o ca]