refranys La festa
215 en total

  1. A bodes [o a festa, o a festa major] em convides (Es diu per denotar que la proposiciķ que et fan et va de puta mare)
  2. A bona gana de ballar, poc so és menester (Vol dir que quan un té voluntat de fer una cosa, fācilment troba pretext per fer-la)
  3. A festa major em convides (Es diu per expressar la satisfacciķ per la proposta que algú ens fa)
  4. A fira, qui res no porta, res no tira
  5. A fires i festes, amb ases i mullers alienes.
  6. A la dona ballar i a l'ase bramar, lo diable [o dimoni] li ho degué ensenyar [o amostrar]
  7. A la festa del patrķ: repicar, coets, música i sermķ
  8. A la fira no vages si no tens diners, i a la Mare de Déu d'Agres si no tens promčs (Es refereix a la importāncia dels diners i de complir les promeses)
  9. A la fira no vages si no tens diners; veurās moltes coses i no firarās [o comprarās] res (Es refereix a la importāncia dels diners en la vida)
  10. A la terra que vagis, dansa que ballin (Vol dir que convé adaptar-se als costums del lloc on cal habitar)
  11. A missa i a ballar, com més s'hi va, més s'hi vol anar
  12. A putes i a músics no els paguis per endavant
  13. A qui tiri tres, un pur (Expressiķ utilitzada en les fires)
  14. A una part repiquen i a l'altra fan la festa (Es diu referint-se a coses que haurien d'esdevenir-se plegades i s'esdevenen separadament)
  15. Acabar com el ball de Parra: sense cordes ni guitarra (Acabar a garrotades, acabar malament una cosa)
  16. Acabats els doblers s'acaba la festa
  17. Aigua i ballar, fins a fartar
  18. Aigualir-li la festa (Torbar-li desagradablement qualsevol circumstāncia)
  19. Aivč! la festa, foc a la barraca i aigua a l'aspersor
  20. Al ball de la Patacada, hi va la gent dissipada (Ball molt sorollķs i desimbolt, de gent ordinariota)
  21. Al ball [o la canįō] del tururut, qui gemega ja ha rebutl (Es diu per indicar que una cosa ja no té remei)
  22. Al músic vell li queda el compās
  23. Al so que toquen, balla (Acomodar-se a les circumstāncies)
  24. Alcaldes nous, traques i bous
  25. Alguna cosa ha de voler quan fa festes qui mai en sol fer
  26. Alguna vegada serā festa al meu carrera
  27. Alguns faran festa major (Es diu per significar que molts estaran satisfets d'allō que s'anuncia, especialment que se'n vagi algú que fa nosa o és mal vist)
  28. Allā on ets, fas sa festa (Es diu pels qui no s'enyoren ni se troben externs fora de casa seva o del seu país, sinķ que estan sempre de bon tremp a qualsevol banda siguin)
  29. Allioli, pa torrat, aiguardent i figues seques fan ballar endimoniat
  30. Amb dones i bčsties no vaigues a festes
  31. Amor de festes de carrer, el millor no val un dobler
  32. Anar a cōrrer-la (Rondar per divertir-se)
  33. Anar a fart (Anar a festa major)
  34. Anar a festa major (Anar al bosc a cercar llenya)
  35. Anar de bordo (Anar de ronda els joves, de nits, sonant guitarres i altres instruments de corda)
  36. Anar de borina (Anar de festa)
  37. Anar de festa en festa, com el dolįainer (Assistir a moltes festes, esser afectat de prendre-hi part)
  38. Anar de festa en festa, com els donsainers d'Albal (Anar de festa, no treballar quan n'és l'hora)
  39. Anar de gresca (Anar a passejar fent demostracions d'alegria, cantant, movent soroll, etc.)
  40. Anar de parranda (Anar a divertir-se)
  41. Anar de vega (Anar de bauxa, divertir-se lliurement)
  42. Aquells que festes et fan i no te'n solien fer, o és que et volen enganyar o és que t'han de menester
  43. Avarques per a treballar, les festes a coixejar
  44. Avui fes i demā festa! (Exclamaciķ amb quč es manifesta el desig que succeeixi allō que algú ha indicat com a possible)
  45. Ball a ca-d'altri, i flaons a sa casa (Ho diuen per expressar que és més apreciable la utilitat que la solemnitat)
  46. Ballar fusta amb fusta (Ballar homes amb homes, o dones amb dones)
  47. Batre fesols (Ballar apressadament)
  48. Bona és la dansa, i la casa es crema (Adverteix que per l'esbargiment no es deuen abandonar les atencions principals)
  49. Cada ball vol la seua dansa
  50. Cada dia no és festa (Es diu per indicar que no sempre és oportú fer allō que s'ha fet una vegada)
  51. Cada dia no és festa major
  52. Calįada en dimecres, pluja abans de festes (Vol dir que si surten nuvolades cap a ponent, sķn senyal de pluja propera)
  53. Callús, les velles al ball, les noies al fus
  54. Carnestoltes quinze voltes, i Nadal de mes en mes. cada dia fossin festes, i la Quaresma mai vingués
  55. Com una festa de carrer (De mala manera, en molt mal estat)
  56. Compte amb la xica espurna, que ella és la marassa de les fogueres
  57. Cķrrer mķn (Rondar per divertir-se)
  58. De la panxa en surt la dansa.
  59. Deixa fer vent, que la música és de qui l'entén (Es diu per recomanar tolerāncia o calma respecte a allō que els altres fan)
  60. Dels porrats de gener, Sant Antoni és el primer. ( 17 gener)
  61. Demā dejunarem, que avui és festa (Ho diuen quan no volen sacrificar-se)
  62. Després d'una festa major, una sopa amb oli (Significa que en haver menjat massa els dies de gran festa, convé menjar poc per tornar el ventrell a la normalitat digestiva)
  63. Després de la fira, cara seria.
  64. Després de les festes se queden les bčsties (Vol dir que les festes porten moltes despeses i poc profit)
  65. Deu ens guardi del vi dolent i del violí d'un aprenent
  66. Dia de festa, dejuni de bčstia (Vol dir que els dies de festa de precepte no cal dejunar)
  67. Dia festiu, [o Dia de folga, o Dia de festa] (Dia en quč no es treballa perquč cal commemorar una festa, o simplement perquč és diumenge)
  68. Dos homes i un burro, fira
  69. El barol i la barola es fan tots sols la tabola
  70. El gener festes té per triar, els Reis, sant Antoni i sant Sebastiā. (6 de gener) (17 gener) (20 gener)
  71. El lleure és la causa de tots el vicis.
  72. El maig boig, moltes festes i pa poc
  73. El músic que s'alaba, mai comenįa acaba
  74. El pare dolįainer, el fill tabaler
  75. El primer dia de maig a la fira me'n vaig
  76. El que no té vespres, no té festes.
  77. El que s'exagera, fa la festa (Es refereix al fet que els esdeveniments inusuals sķn els que transcendeixen)
  78. El qui és ballador, sempre li dura l'acciķ.
  79. El qui s'agrada del ball, de festa en festa va.
  80. Ell s'entén i balla sol.
  81. Els ximples fan la festa i els llestos la celebren.
  82. En agost, el qui té pensa balla la dansa (Pego)
  83. En Basiva ja és a l’església (Equivalia a dir que ja havia comenįat o estava per comenįar el novenari)
  84. En bon ball t'has ficat
  85. En casa del dolįainer tots sķn balladors
  86. En el joc, en la taula i en la dansa es coneix la bona crianįa
  87. En fires i festes majors tant se n'atipen un com dos
  88. Espatllar la festa [a algú] (Torbar-li l'alegria, donar-li un disgust enmig d'una satisfacciķ)
  89. Estā tan de festa, que no veu l'altar (Es diu referint-se a un qui no sap explicar allō que ha vist)
  90. Estar de festa (Estar molt content)
  91. Fa mal ballar amb el ventre buit (Ho diuen per significar que l'alimentaciķ s'ha d'anteposar al luxe)
  92. Fer festa grossa (Estar molt content)
  93. Fer festa major (Gaudir molt en una cosa)
  94. Fer festa [d'alguna cosa] (Estar-ne satisfet, mostrar-ne satisfacciķ)
  95. Fer grossa festa de petit sant (Donar molta d'importāncia a coses insignificants)
  96. Fer xerinola (Una festa no preparada amb molta alegria i soroll)
  97. Fer-li festes [Fer-li alegrois, demostracions de goig o de simpatia)
  98. Festa de foc, no la veges mai de prop (Recomana allunyar-se de les falles i altres espectacles semblants)
  99. Festa de vila, tanca la porta i fila (Recomana sortir poc durant les festes majors, per evitar les molčsties que solen ocasionar)
  100. Festa en dijous, carn en divendres