refranys Casa
427 en total

  1. A cabells blancs honrats, no hi ha panys [o portals] tancats
  2. A cada casa couen faves, i a la nostra a calderades ( Les flaqueses humanes no sķn exclusives de cap lloc)
  3. A cada casa es perd un llenįol.
  4. A cada ocellet li agrada el seu niuet
  5. A cada porta la seva clau.
  6. A casa a guardar la brasa
  7. A casa d'un titella, ella és ell i ell és ella.
  8. A casa de dona rica ella mana i ella crida [o A casa de dona rica, ella va a sa processķ i ell repica] (Vol dir que la muller rica predomina damunt el seu marit)
  9. A casa de l'amic necessitat, vés-hi sense ser cridat.
  10. A casa de ta germana, només un cop a la setmana.
  11. A casa de ton germā, no hi vagis a estiuejar.
  12. A casa del joglar, els infants no paren de ballar
  13. A casa del meu veí, quan no n'hi ha per a pa, n'hi ha per a vi
  14. A casa del mort cadascú plora el seu dol
  15. A casa del paleta, cent goteres a la teulada
  16. A casa honrada, no n'hi haurā porta tancada
  17. A casa l'amic ric, no hi vagis si no ets requerit.
  18. A casa no hi porten res
  19. A casa nova no s'hi plou
  20. A casa per estar-hi bé, el pa, el vi i l'oli ho han de fer
  21. A casa pobra, fora gos [o el gos hi sobra] (Vol dir que a la casa que no té recursos econōmics no hi ha d'haver coses innecessāries)
  22. A casa pobra, qui no hi duu, no hi troba [o res hi sobra]
  23. A casa que no n'hi ha, tot é rinyes i gritar
  24. A casa rica, qui no hi duu, no multiplica
  25. A casa s'estā molt bé
  26. A casa vaig portar un amic; ell es quedā d'amo i jo acomiadat
  27. A casa vella, portalada nova.
  28. A casa vostra, quan no hi plou hi ruisellea
  29. A l'any que ve, casa faré
  30. A la casa a on hi ha diner hi ha d’haver sols un caixer
  31. A la casa cremada acudixen en l’aigua
  32. A la casa de pagés segons lo guany lo dispés
  33. A la casa del costat mengen pollastre (Es diu dels qui presumeixen de les riqueses dels veīns)
  34. A la casa dels joglars, tothom balla el contrapās.
  35. A la casa empenyorada, no hi ve mai la bona anyada
  36. A la casa on de tot hi ha, aviat s'arregla el sopar
  37. A la casa on es treballa, no hi falta pa ni palla
  38. A la casa on no hi ha pa, fins a l'estiu hi fa fred
  39. A la casa on no hi ha pa, tothom crida i tothom té raķ
  40. A la casa on no hi ha pa, tothom té raķ.
  41. A la casa pairal, si no hi fas bé, no hi facis mal
  42. A la casa que Déu els vol rics, dķna primer les xiques que els xics
  43. A la casa que hi ha ram és senyal que hi venen mam, i si el ram és de pi, és senyal que hi venen vi.
  44. A la casa que hi ha un vell, no hi faltarā un consell
  45. A la casa que no s'hi renya, no hi ha pa (Vol dir que allā on el dirigent no és sever amb els subordinats, el negoci no surt bé)
  46. A la casa vella, no n'hi ha terrat sense gotellera
  47. A la que Déu vol bé, xiques li dona primer
  48. A la vora del riu, no faces niu; ni hivern, ni estiu (Indica que és perillķs habitar prop d'un riu, per la possibilitat que esdevingui gros i s'emporti la casa)
  49. A les cases, per a estar-hi bé, tres vells hi ha d'haver: amo vell, vi vell i porc vell.
  50. A qui no paga lloguer, fora de casa (Expressiķ utilitzada quan algú deixa anar una finestra)
  51. Abans de la casa mira el veí, i el company, abans del camí
  52. Agranar cap a casa [o cap a dins] (Actuar en benefici propi)
  53. Alegria, que es sostre es crema!
  54. Algun dia passarā la processo per ma casa (Algun dia tindré sort)
  55. Als criats no els degues massa, perquč et trauran de ta casa
  56. Als mossos no els deguis massa, perquč et trauran de ta casa (Significa que el patrķ no ha de deure favors als seus subordinats, perquč si els en deu, queda lligat amb ells per obligacions oneroses)
  57. Ama, que hi ha foc? -En l'altra casa n'hi ha un poc
  58. Amb el veīnat, bona amistat i el portal tancat
  59. Amb una dona sola, n'hi ha poc en una casa; i amb dues, n'hi ha massa
  60. Amb una petita brasa, se crema una casa; i amb una espurna de foc, se pot abrasar un lloc
  61. Anant a casa, mai és tard
  62. Anar com Pere per sa casa.
  63. Anar de casa en casa (Fer visites ociosament)
  64. Anar de visita és bo; perō estar a casa, millor
  65. Anava donant consell i sa casa s'assolava
  66. Ave Maria, hi ha foc? -A l'altra casa n'hi ha un poc
  67. Ball a ca-d'altri, i flaons a sa casa (Ho diuen per expressar que és més apreciable la utilitat que la solemnitat)
  68. Banc, el de la cuina
  69. Banyada de cargol, a la casa porta dol
  70. Bé sap lo que fa el qui sa casa crema
  71. Beneīda casa aquella que te olor de vell tot ella
  72. Beu en casa i farās casa
  73. Bledes a casa, bledes a l'hort, i a casa més que enlloc (Significa que pertot hi ha defectes a corregir)
  74. Bo és a missa anar, perō millor casa guardar (Aconsella no entretenir-se massa amb devocions si han de descurar-se les obligacions
  75. Bo és anar a visitar, perō és millor a casa estar
  76. Bon vi bona brasa, és senyal de bona casa
  77. Bona casa i bona brasa, bona brasa i bon tiķ, i bon Nadal que Déu ens do (Vol dir que a les cases riques hi ha abundāncia de tot)
  78. Bona és la dansa, i la casa es crema (Adverteix que per l'esbargiment no es deuen abandonar les atencions principals)
  79. Bona taula i bona brasa, és senyal de bona casa
  80. Bones confiances i collites males, acaben les cases
  81. Caįadors i pescadors mai no han fet cap casa rica
  82. Cada casa és un mķn, i cada persona, un misteri (Vol dir que cada família té els seus costums i la manera prōpia de veure les coses, i que no és prudent judicar les coses de casa d'altri segons el criteri dels externs)
  83. Cada pany té la seua clau
  84. Cada u a casa seua (No ficar-se en res ni en ningú)
  85. Cada u en sa casa sap on se penja el cresol (Vol dir que cada família té els seus costums i la manera prōpia de veure les coses, i que no és prudent judicar les coses de casa d'altri segons el criteri dels externs)
  86. Cada u sap a casa seva on s'hi plou (Vol dir que cada família té els seus costums i la manera prōpia de veure les coses, i que no és prudent judicar les coses de casa d'altri segons el criteri dels externs)
  87. Cada un en sa casa, sap el que passa
  88. Cadascú a casa seva i Déu en la de tots (Vol dir que per evitar conflictes, la cosa millor és que cadascú estigui a casa seva i no s'afiqui en assumptes d'altri)
  89. Cadascú a sa casa que s'acaba la carabassa
  90. Cadascú sap en sa casa lo que es crema (Vol dir que cada família té els seus costums i la manera prōpia de veure les coses, i que no és prudent judicar les coses de casa d'altri segons el criteri dels externs)
  91. Caldera [o olla] vella [o terrat], sempre té bony o forat [o tot plegat] (Es refereix a que amb el temps tot i tots comencem a tenir desperfectes)
  92. Campanar de pi, casa de vi
  93. Cap a casa que cauen gotes
  94. Carn a la brasa fa caure les cases
  95. Casa adinerada, casa salvada
  96. Casa adobada, la mort de l'hereu.
  97. Casa afruiterada [o avinada] és mig apanada
  98. Casa arreglada i taula parada, hostes aguarda
  99. Casa composta, la mort a la porta (Vol dir que moltes vegades, en haver fet una casa nova o en haver-la arreglada al nostre gust, ens morim sense temps de gaudir-ne)
  100. Casa d'altri sol criticar qui la seva no sap arreglar.