Expressió utilitzada amb una altra persona de més baixa alçada
Santa Àgueda: 5 febrer. Sant Blai: 3 febrer. És un vegetal molt sa però dessaborit. Aplicat a qui li cal disciplina.
Ciutat capital de Catalunya, de la província de Barcelona i de la comarca del Barcelonès.
Enfilen uns quants indrets, que enllaça ciutats importants dels Països Catalans, ben distants.
Pobles al terme municipal de Bigues i Riells, a la comarca del Vallès Oriental en la província de Barcelona
Es diu de qui excel·leix en alguna activitat com a alabança als pares o a la nissaga familiar
Tots solem actuar igual en totes bandes
Quan ja és massa tard, les solucions no tenen ningun efecte
Quan ja és massa tard, les solucions no tenen ningun efecte
Quan ja és massa tard, les solucions no tenen ningun efecte
Les flaqueses humanes no són exclusives de cap lloc
Són tres aliments bàsics
Quan s’ha menjat, ja no abelleixen les menges més apetitoses
Floreix puntualment, encara que a continuació gele i creme la flor. Malgrat els inconvenients, les coses poden anar bé
Quan no hi ha allò que desitgem, hem d’acontentar-nos amb allò que pot ser
O en desembre, o en gener, segons la seua maduració
Tècnica de plantar l'arròs en la qual la forma del trau que fa la mà alhora de clavar el guaix al terra ha de quedar a favor del vent per mantindre'l ferm, perquè si no és així en quedarà nadant
Els hortolans que fan les plantacions de ceba durant aquest mes poden fer-ho sense miraments.
La sega del blat s’ha de fer seguit seguit quan més calor fa, abans no ploga
A vegades, ens arriba algun mal o alguna desgràcia per on menys ho esperàvem
Tots es trauen del damunt la causa de possibles problemes
A primeries de maig ja comencen a collir-se les primeres cireres; sobre tot en les zones de La Plana
L'ermita de Santa Maria de Paretdelgada és un edifici religiós al terme de la Selva del Camp a la província de Tarragona
Antigament, les carbasses seques servien de recipient per al vi, que calfa la panxa
El català és ric en jocs de llengua, com els embarbussaments.
Simil eròtic-vegetal de les relacions home-dona
En l'època en què cau la fulla, a la tardor
Vol dir que a la fi de les empreses es veu el resultat, i no abans
És per on s’agafen més còmodament i amb delicadesa
Recomana no ser massa generós amb els treballadors per a no perdre part del guany
Es diu per lloança dels vestits color de rosa.
[trompeta de la mort = bolet del gènere Craterellus]. És un advertiment fet amb un joc de paraules
Poble alacantí de la comarca de la Marina Alta. Aquesta dita popular fa referència al passatemps d'esbrinar quants pinyols hi ha en una lliura de cireres. A la Vall de Gallinera, l'expressió s'utilitza per plantejar la qüestió de quants pinyols es poden trobar en una lliura de cireres.
Recomana menjar de tot, no sols allò que a un li agrade més
És quan maduren els cereals i se’n seguen les espigues
En primavera, els vegetals fullen i les persones van llevant-se roba de vestir
[almàssera = premsa d’olives / al si = damunt, baix del braç, en la mà]. Aconsella dur-se el menjar a qui ha de passar la jornada en el tall o lluny de casa
Recomana que cada u i cada cosa estiga en el lloc convenient
Les ametles s’han de collir o plegar a finals del setembre, i entre el novembre i el desembre, les olives
Com que tots tenim defectes, es diu a qui critica els nostres
Municipi de la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona
16 juliol. Consell agrari. Indica el moment òptim per a la sembra tardana de llegums. Assenyala que mitjans de juliol, especialment al voltant de la festivitat de la Mare de Déu del Carme, és l'època ideal per plantar fesols i mongetes, aprofitant el calendari agrícola.
25 desembre. És el moment idoni per la plantació.
Desaconsella fer-ne una plantació massiva, ja que no sabem si l’hivern resultarà plovedor o sec
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Són els moments idonis per a la plantació i la recol·lecció. A Nadal, l'all al bancal: Significa que el solstici d'hivern és el moment òptim per a la sembra. L'all necessita passar fred per dividir-se bé en grans. A Sant Joan, a casa: Pel 24 de juny, la planta ja s'ha assecat i és el moment de la collita. Si es deixen a terra més temps, les tiges es podreixen i el cap de l'all es pot obrir.
Ho diuen per indicar que ja falta molt poc per a alguna cosa
Quan algú diu alguna cosa que no lliga amb el que s’està raonant
A qui és menjador, no convé facilitar-li que ens deixe sense res. La coentor de l’all fa menjar molt pa
Es diu com a autojustificació de qui fa alguna cosa amb ple convenciment que està actuant bé
No convé donar pressa a determinats professionals la labor dels quals és necessàriament lenta. Les figues s’agafen amb delicadesa
Aquesta varietat s’adiu molt bé amb vi fet de la mateixa varietat
29 juny. Municipi de la província de Tarragona i la capital de la comarca del Baix Camp. La Diada de Sant Pere és la festa grossa de Reus. El dinar tradicional era el següent: de primer plat, arròs a la cassola; de segon, bou rostit, i, de postres, crema o bunyols.
[Municipi de la província de València a la comarca de la Ribera Baixa]. Tots solem actuar igual en totes bandes
Municipi de la comarca del Pallars Jussà a la província de Lleida
Municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona
Sant Jaume: 25 juliol. Santa Anna: 26 juliol. Indica que cap a l'acabament del juliol ja es pot trobar raïm primerenc (el raïm ja està madur, pintat o a la taula). És una dita típica del camp que senyala l'inici de la collita de la vinya, especialment a la Plana de Castelló o la Plana d'Utiel-Requena.
Sant Joan: 24 juny. Santa Anna: 26 juliol. És refereix als fesols (o mongetes) i els melons. A Sant Joan eixits: Significa que pel 24 de juny la planta ja ha d'haver tret el cap de la terra (germinat). A Santa Anna collits: Un mes després, pel 26 de juliol, ja es poden collir.
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Aquesta dita és la guia per als amants de la figuera! Ens explica la diferència entre les dues collites d'aquest arbre: A Sant Joan, bacores: Les bacores són el primer fruit de les figueres (figues flor). Maduren a finals de juny, són més grans i flonges, però menys dolces que la figa. A Sant Pere, les millors: Diu la tradició que les bacores que es collen pel 29 de juny, havent rebut uns dies més de sol intens, són les més meloses i de millor qualitat.
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Aquesta dita fa referència a la mida de l'oliva durant el mes de juny, marcant el seu ràpid creixement a l'inici de l'estiu. A Sant Joan, com la sal: Pels volts del 24 de juny, l'oliva és encara molt petita, tot just formada després de la floració, amb una mida similar a un gra de sal gruixuda. A Sant Pere, com lo pebre: Només cinc dies després, el 29 de juny, el fruit ja ha crescut notablement fins a semblar un gra de pebre rodó.
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Aquesta dita descriu el ritme de la sega del blat. Marca el procés de recollida del cereal: A Sant Joan, les garbes al camp: El blat ja s'ha segat i està lligat en garbes, però encara es troba sobre el terreny on ha crescut. A Sant Pere, les garbes a les eres: La feina ha avançat i les garbes ja s'han transportat a l'era (l'espai circular empedrat) per començar la batre, és a dir, per separar el gra de la palla.
21 setembre. [batollar = batre a mà]. Indica l'inici generalitzat de la verema i la batolla, és a dir, el moment de collir el raïm i tirar els fruits secs (com ametles o avellanes) a terra. És una dita que marca el pas de l'estiu a la tardor i el ple auge de la collita.
29 setembre. La "borrissol" o el pèl suau que tenen algunes figues quan són verdes desapareix totalment. La figa està tan madura que la pell es torna fina, gairebé transparent. És el moment de les figues de Sant Miquel, les més dolces i meloses, perquè han rebut tot el sol de l'estiu. Però també és l'avís que, amb les primeres pluges de tardor, les que quedin a l'arbre es faran malbé.
29 setembre. Indica que, arribada aquesta data, la temporada de figues està en el seu punt àlgid i és el moment ideal per collir-les i vendre-les. Marca l'inici de la fi de la collita estiuenca, especialment per a les varietats tardanes.
5 febrer. Dia dalt dia baix, a començ de febrer s’ha de plantar. Marca l'inici tradicional per sembrar l'alfàbega, indicant que a principis de febrer s'ha de plantar per tenir-la a punt a l'estiu.
5 febrer. Dalt dia baix, a començ de febrer s’ha de plantar. Es creia que l'alfàbrega, per Santa Àgueda, cridava l'amor i atreia els casadors.
26 de juliol. Per aquesta festivitat comença a madurar el fruit per planes i costers de baixa altitud
25 novembre. L'oliva ja és ben madura, ha assolit el seu punt àlgid d'oli i és el moment ideal per a la collita.
Es diu d'una feina feta de qualsevol manera, mal fet, fet de pressa, barroerament
La pluja propicia l'aparició dels bolets. Es diu per a llevar-li importància a alguna cosa que algú creu extraordinària
És l'època de la seva recol·lecció a més de que la tradició popular acostuma a menjar-se-les torrades
Municipi de la comarca del Vallès Occidental a la província de Barcelona
Vol dir que els homes experimentats no necessiten lliçons
Municipis de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona
És una crítica a qui diu alguna obvietat
La bona voluntat o intenció té més valor moral que el regal més car
S'utilitza per expressar la decepció quan una situació, cosa o persona que semblava molt bona, bonica o prometedora ("un roser"), resulta ser tot el contrari, dolenta o perillosa ("un escambroner" o esbarzer). Significa que les aparences enganyen i que el resultat final és pitjor de l'esperat.
25 de novembre. Fins al desembre no està ben madura
En tot s’ha de seguir un ordre lògic, moltes vegades per imposició de la naturalesa
En tot s’ha de seguir un ordre lògic, moltes vegades per imposició de la naturalesa