refranys Plantes
1673 en total

  1. Estar com un all (Sa i fresc)
  2. "Cada cosa al seu temps, com les figues a l'Agost."
  3. "Figa verda i mossa d'hostal, palpant es maduren."
  4. "La figa secallona, si avui no cau, caurā demā."
  5. A agafar figues amb tu, no seria jo qui anara (Expresiiķn utilitzada amb una altra persona de més baixa alįada)
  6. A Borriol, nap i col, i a Montserrat col i nap
  7. A cada bolet, una lliįķ (Dependre dels erros comesos)
  8. A cada casa couen faves, i a la nostra a calderades ( Les flaqueses humanes no sķn exclusives de cap lloc)
  9. A casa per estar-hi bé, el pa, el vi i l'oli ho han de fer
  10. A colom sadoll, peres [o cireres] li amarguen
  11. A cķm es venen les peres? -Segons cauen les bésties
  12. A despit del febrer, floreix l'ametller
  13. A falta de gallina, bo és el caldo de faves
  14. A finals de novembre, replegarās la teua oliva sempre
  15. A l'abril, el blat puja fil a fil; al maig, puja com un faig
  16. A l'agost el raīm ja posa most.
  17. A l'agost, figues i most (Expressiķ que reflecteix una realitat agrícola)
  18. A l'alfals i a la vinya, per la vora els entra la tinya
  19. A l'arbre caigut, tots li fan llenya
  20. A l'Ascensiķ cireretes a muntķ. A la plana, sí, a la serra, no (15 agost)
  21. A l'hivern, el millor amic és la carbassa del vi
  22. A l'oliver li fas mal i et dķna bé
  23. A l'olor de la tonnyina, s'escarōta l'albarginia (Simil erōtic-vegetal de les relacions home-dona)
  24. A la caiguda de la fulla [o pāmpol] (En l'čpoca en quč cau la fulla, a la tardor)
  25. A la collita, veurem els fesols (Vol dir que a la fi de les empreses es veu el resultat, i no abans)
  26. A la dona i la lletuga, per la cintura
  27. A la trompeta de la mort, no li facis mai el sord.
  28. A les avellanes, foc i flames
  29. A les taules ben parades qui no menja escudella no menja faves
  30. A mig juliol, sembra el fčsol o per la Mare de Déu de la Carmeta, a sembrar la mongeta. (16 juliol)
  31. A Nadal l'all al bancal
  32. A Nadal no emplees cabal ni en ceba ni en all
  33. A Olesa, bona gent i bon oli
  34. A pi xic no cal escala
  35. A primers de juliol, sembra el fesol
  36. A propōsit carabasses (Quan algú diu alguna cosa que no lliga amb el que s’estā raonant)
  37. A qui menja bé el pa, és pecat donar-li all
  38. A qui no li agradi que s'hi posi fulles
  39. A qui pesa figues, que deu tindre son no li digues
  40. A Riola pa i farigola.
  41. A Sant Celoni, venen oli
  42. A sant Joan, com la sal; a sant Pere, com lo pebre [l'oliva sortida de la flor] (24 juny) (29 juny) [SANTS]
  43. A Sant Miquel, la figa ja no té pčl (29 setembre)
  44. A Santa Āgueda, planta l'alfābega. (5 febrer)
  45. A setembre, carabasses
  46. A tatx (Separant un tros d'una fruita per poder-la tastar)
  47. A tot arreu s'en fan, de bolets, quan plou
  48. A Ullastrell, les figues les mengen amb pell."
  49. A un vell gat no li cal mostrar la rata (Vol dir que els homes experimentats no necessiten lliįons)
  50. A Valls, cebes, alls i molts treballs
  51. A vegades aconsegueix una flor allō que un diamant no
  52. A vegades te creus que hi ha un roser i trobes un escambroner
  53. Abans de novembre, que la teua vinya sense fruita quede
  54. Abans de Sta. Caterina, no cullis l'oliva. ( 25 novembre)
  55. Abans de veremar, el cānem a amarar
  56. Abans que les taronges toquen terra, hi ha que ficar les crosses
  57. Abril encapolla les roses, i maig les cria obertes i oloroses
  58. Abril gelat, coques de blat
  59. Abril mullat, bo pel blat
  60. Abril mullat, creix l'herba per al ramat
  61. Abril porta les flors i maig s'emporta els honors
  62. Acabar en aigua de figues (Acabar una cosa en no-res o en un resultat insignificant)
  63. Agarrar la figa pel capoll [o el rave per les fulles] (Mal interpretar el sentit d'una afirmaciķ o d'una idea. Exagerar la importāncia de les coses)
  64. Agarrar [o prendre] color (Perdre la palˇlidesa, especialment adquirir la fruita el color de la maduresa)
  65. Agost brostat, taronger carregat
  66. Agost té la culpa i Setembre porta la fruita
  67. Āgueda, Blai, col sense oli (5 febrer) (3 febrer)
  68. Aigua a l'agost, safrā, mel i millor most
  69. Aigua agostenca, oliva tendra
  70. Aigua de gener prenya l'oliver
  71. Aigua de gener, omple botes [o gerres] i graner
  72. Aigua de gener, poc blat al graner (Morella)
  73. Aigua de marį, faves a sac
  74. Aigua de marį, herba al sembrats
  75. Aigua en maig, a omplir el graner vaig
  76. Aigua i lluna, temps d'oliveres
  77. Aigua per la Mare de Déu d'Agost, treu oli i aigua al most (15 agost)
  78. Aiguardent i figues seques, allioli i pa torrat, fan ballar endimoniat
  79. Aire, que se cocarra l'arrōs!
  80. Aixō és tan veritat com ara plouen nesples (Es diu d'una cosa que és mentida)
  81. Aixō sķn faves comptades (Dit d'una cosa certa, que no hi cap posar en dubte)
  82. Aixō sķn figues d’un altre paner (Aixō no té res a veure amb el que dčiem)
  83. Al blat sancer mai li falta mercader, si no enguany l’any que ve
  84. Al desganat, dobeu-li alls
  85. Al febrer cull la taronja i poda el taronger
  86. Al gener, l'oli és a l'oliver
  87. Al juliol la garrofeta porta dol i el raīmet també en vol
  88. Al juliol, ni dona ni col, perō tant col com dona, a tot temps és bona
  89. Al llaurador doneu-li cols
  90. Al maig el blat puja com un faig
  91. Al maig floreix el faig, i canta el gaig
  92. Al mes de febrer, ja ix l'herba pel recer; al mes de marį, per tot lo ribās
  93. Al mes de gener, s'empeny l'oliver, pel febrer el jornal té
  94. Al mes de juny, cada fava com al puny
  95. Al novembre qui tinga blat que el sembre
  96. Al pagčs deu-li cols [o A un pagčs deu-li cols, i en temps de fang sabates grosses] (Significa que cal tractar la gent segons llur estament)
  97. Al porc i al melķ, calor
  98. Al rovellķ, cerca-li companyķ.
  99. Al setembre el blat es sembra
  100. Al setembre, el que tinga blat que sembre