refranys Treball
711 en total

1.   
   A bon mercat ixen diners, i a bon lloguer feiners temàtica: bona, diners, treball
   • 
2.   
   A bon mercat vendràs doblat temàtica: bona, diners, treball
   • 
3.   
   A bons ocis, mals negocis temàtica: bona, mal, treball
   • 
4.   
   A cap boig has de veure que per treballar li doni temàtica: donar, salut, treball
   • 
5.   
   A casa de l’obrer, del fuster, del llanterner, del paleta... mai la feina està feta temàtica: oficis, treball
   • 
6.   
   A casa del paleta, cent goteres a la teulada temàtica: casa, oficis, treball
   • 
7.   
   A casa no hi porten res temàtica: casa, treball
   • 
8.   
   A darrera del taulell, val més el jove que el vell. temàtica: persones, treball
   • 
9.   
   A dies llargs, llargs treballs. temàtica: oficis, treball
   • 
10.   
    A diners pagats, braços cansats. temàtica: animals, cos huma, diners, treball
    • 
11.   
    A feina torta, tanca-li la porta temàtica: treball
    • 
12.   
    A fira, qui res no porta, res no tira temàtica: diners, la festa, treball
    • 
13.   
    A gran senyor, doble honor. temàtica: treball
    • 
14.   
    A jornal vas? Pobres ets i pobre seràs (Vol dir que el qui viu només del jornal no pot estalviar gran cosa) temàtica: diners, treball, maneres de dir
    • 
15.   
    A l'agost, la palla al paller i la dona al llumener (Es refereix a les feines agrícoles i casolanes, i significa que quan ja s'han acabat els treballs de batre i amagatzemar la palla, el dia ja s'escurça i les dones han de treballar amb el llum encés) temàtica: camp, mesos, persones, treball
    • 
16.   
    A l'església per resar, a la plaça per tractar. temàtica: treball
    • 
17.   
    A l'home bo feu-lo caixer temàtica: bona, oficis, persones, treball
    • 
18.   
    A la casa on es treballa, no hi falta pa ni palla temàtica: casa, menjar, treball
    • 
19.   
    A la gent de treball, no els treguis l'all temàtica: gent, treball
    • 
20.   
    A la gent del treball dóna-li pa i all temàtica: gent, menjar, treball
    • 
21.   
    A la taula i al llit al primer crit, i si és per treballar, deixa'ls cridar temàtica: dormir, menjar, treball
    • 
22.   
    A la taula i faena qui primer hi siga temàtica: menjar, treball
    • 
23.   
    A males penes (Amb dificultat, amb penes i treballs) temàtica: treball, maneres de dir
    • 
24.   
    A Massalfassar, el que més i el que manco, per a portat avant ha de treballar temàtica: llocs, treball
    • 
25.   
    A menjar prop, a fer feina lluny temàtica: menjar, treball
    • 
26.   
    A més de pregar, cal treballar temàtica: treball
    • 
27.   
    A mig de febrer, jornal sencer temàtica: diners, mesos, treball
    • 
28.   
    A mig gener, lloga jornaler temàtica: mesos, oficis, treball
    • 
29.   
    A pagar, a peu, a cobrar, a cavall temàtica: animals, diners, treball
    • 
30.   
    A pagès endarrerit [o endeutat], cap anyada li és bona [o, bon any li és fallat] (Significa que els deutes amb llurs interessos anul·len els beneficis de les collites o de les indústries) temàtica: any, bona, camp, diners, oficis, treball
    • 
31.   
    A poc a poc, va el coix a missa (Significa que les coses fetes sens presses arriben a bon terme) temàtica: treball
    • 
32.   
    A qui fuig de la feina, la feina el persegueix. temàtica: treball
    • 
33.   
    A qui no li vaja el torn, que treballe en el forn (Es refereix a que tots podem fer alguna cosa pels altres, si volem) temàtica: oficis, treball
    • 
34.   
    A qui no té feina, Déu l'hi'n dona (Es refereix a que tots tenim les nostres obligacions) temàtica: déu, treball
    • 
35.   
    A qui treballa, una sardina; i a qui no treballa, una gallina (Es diu quan es retribueix millor el qui ha treballat poc que el qui ha treballat molt) temàtica: animals, treball
    • 
36.   
    A tornajornals (Ajudant-se mútuament a treballar la terra o a fer una altra feina, de manera que la feina que fa un per l’altre és compensada per la que fa aquest pel primer) temàtica: treball, maneres de dir
    • 
37.   
    A Valls, cebes, alls i molts treballs temàtica: llocs, plantes, treball
    • 
38.   
    Abans és l'obligació que la devoció temàtica: treball
    • 
39.   
    Adormir-se [aturar-se, estacionar-se estancar-se] sobre els llorers (Deixar de treballar després d'un èxit ) temàtica: dormir, treball, maneres de dir
    • 
40.   
    Aire, sol i llimona, poca feina al metge dóna. temàtica: donar, oficis, oratge, salut, treball
    • 
41.   
    Al bon feiner no li manca el menester temàtica: bona, treball
    • 
42.   
    Al febrer, lloga jornaler temàtica: mesos, oficis, treball
    • 
43.   
    Al malfeiner, cap ferramenta [o eina, o feina] li va bé temàtica: camp, treball, be
    • 
44.   
    Al mes de gener, s'empeny l'oliver, pel febrer el jornal té temàtica: mesos, plantes, treball
    • 
45.   
    Al peresós li entren ganes de treballar, quan s'acaba la feina temàtica: treball
    • 
46.   
    Als mossos no els deguis massa, perquè et trauran de ta casa (Significa que el patró no ha de deure favors als seus subordinats, perquè si els en deu, queda lligat amb ells per obligacions oneroses) temàtica: casa, diners, treball
    • 
47.   
    Altra faena hi ha! (Expressió que s'usa per a manifestar que no s'està disposat a fer alguna cosa, que una cosa no serà de cap manera) temàtica: treball, maneres de dir
    • 
48.   
    Altra feina hi ha (Expressió per a mostrar manca d'interés en alguna cosa) temàtica: treball, maneres de dir
    • 
49.   
    Al·lot de quinze anys, té gavatx i no té mans (Vol dir que els al·lots d'aquesta edat mengen molt i treballen poc ) temàtica: menjar, persones, treball
    • 
50.   
    Amb bon enginy, bon voler i bona eina sempre es fa molt bona feina temàtica: treball
    • 
51.   
    Amb el diner tot és pot fer, menys anar al cel temàtica: treball
    • 
52.   
    Amb paciència i pa, treuen les roques (Significa que la constància i els mitjans apropiats vencen els obstacles més forts) temàtica: treball
    • 
53.   
    Amb paciència i saliva, un elefant ho va fer a una formiga (Es diu irònicament per significar el poder del treball pacient per a obtenir resultats extraordinaris) temàtica: animals, treball
    • 
54.   
    Amb penes i treballs (Penosament) temàtica: treball, maneres de dir
    • 
55.   
    Amuntegar-se la feina [a algú] (No llevar-se la feina de damunt per no fer-les al seu temps) temàtica: treball, maneres de dir
    • 
56.   
    Anar a jornal (Treballar per un sou diari determinat) temàtica: treball, maneres de dir
    • 
57.   
    Anar a la dena, [o anar de dena] (Anar a treballar per al comú amb la brigada del poble) temàtica: treball, maneres de dir
    • 
58.   
    Anar a la part (Treballar amb altres tenint dret a una part del guany) temàtica: diners, treball, maneres de dir
    • 
59.   
    Anar a preu fet (De pressa, sense parar) temàtica: treball, maneres de dir
    • 
60.   
    Anar de festa en festa, com els donsainers d'Albal (Anar de festa, no treballar quan n'és l'hora) temàtica: la festa, treball, maneres de dir
    • 
61.   
    Anar morros per terra (Ser molt treballador; escarrassar-se; esforçar-se sense profit; anar malament de negocis) temàtica: cos huma, treball, maneres de dir
    • 
62.   
    Anar [o treballar] a estall (Anar a preu fet) temàtica: treball, maneres de dir
    • 
63.   
    Animal bon menjador, per a tot treballador temàtica: animals, bona, treball
    • 
64.   
    Any de molta aigua, el pagès no menja i treballa temàtica: aigua, any, menjar, oficis, oratge, treball
    • 
65.   
    Anys i treballs, ixen els pels blancs temàtica: any, treball
    • 
66.   
    Aquell que sols espigola, poc omplirà la cassola temàtica: camp, menjar, treball
    • 
67.   
    Arc que molt treballa, o es trenca ell o la corda temàtica: treball
    • 
68.   
    Arc sempre armat, o fluix o tensat o trencat temàtica: treball
    • 
69.   
    Arribar i moldre [o carregar , o empényer , o fényer , o seure (Enllestir una feina ràpidament) temàtica: treball, maneres de dir
    • 
70.   
    Assotar l'aire (Treballar inútilment) temàtica: treball, maneres de dir
    • 
71.   
    Avarques per a treballar, les festes a coixejar temàtica: diners, la festa, treball
    • 
72.   
    Barca aturada no guanya nolis (Significa que el qui s'atura de treballar no obté guany) temàtica: diners, treball, mar
    • 
73.   
    Barca parada no mou guerra (Ho diuen per expressar els mals efectes de la inacció) temàtica: treball, mar
    • 
74.   
    Barca, per qui la cualca (Ho diuen per significar que el qui guanya més en una empresa és aquell qui la maneja directament) temàtica: treball, mar
    • 
75.   
    Batre l'empedrat (Treballar inútilment) temàtica: treball, maneres de dir
    • 
76.   
    Batre per la palla (Fer feina per no guanyar res) temàtica: diners, treball, maneres de dir
    • 
77.   
    Béns de pagès, béns de no res (Indica que la terra està sotmesa a oscil·lacions d'anys bons i dolents, i no té fermesa el seu valor) temàtica: camp, diners, oficis, treball
    • 
78.   
    Boirina a la vall, pagès al treball. Boirina a la muntanya, pagès a la cabanya temàtica: oficis, oratge, treball
    • 
79.   
    Bon camí sempre és drecera temàtica: treball
    • 
80.   
    Bon jornal, de matí comença temàtica: bona, diners, treball
    • 
81.   
    Bon llom, pa l'arena (Es refereix a persones que treballen amb excessiva calma) temàtica: bona, cos huma, treball
    • 
82.   
    Bon menjar fa bon treballar temàtica: bona, menjar, treball
    • 
83.   
    Bon ofici dóna al teu fill i podrà sortir de tot perill temàtica: treball
    • 
84.   
    Bon pas i bon compàs i descansat arribaràs temàtica: treball
    • 
85.   
    Bon vi i bona escudella i que treballi qui en ve al darrera. temàtica: bona, menjar, treball, vi
    • 
86.   
    Bon viure i no treballar, no pot durar temàtica: bona, treball
    • 
87.   
    Bona feina no necessita nunci temàtica: bona, treball
    • 
88.   
    Bordó i carabassa, vida regalada (Ho diuen parlant dels malfeiners que van d'una banda a l'altra) temàtica: plantes, treball
    • 
89.   
    Braços aturats, no porten jornal (Es refereix a que sense treballar no pot un guanyar-se la vida) temàtica: treball
    • 
90.   
    Bugada estesa, sol espera temàtica: oratge, treball
    • 
91.   
    Caçar mosques (Passar el temps sense treballar o fent coses inútils) temàtica: animals, treball, maneres de dir
    • 
92.   
    Cada u és fill de les seves obres (Vol dir que cadascú té la consideració que es mereix segons la manera de portar-se) temàtica: treball
    • 
93.   
    Cadascú busca feina del seu art temàtica: treball
    • 
94.   
    Cadascú cerca feina del seu ofici temàtica: treball
    • 
95.   
    Carro que es trenca en camí pla, temps feia que s'havia d'adobar temàtica: treball
    • 
96.   
    Casa feta i vinya plantada, pocs saben quina treballada temàtica: casa, treball, vi
    • 
97.   
    Caure atroncat de son (Adormir-se ràpidament a causa de la fatiga) temàtica: dormir, treball, maneres de dir
    • 
98.   
    Caure rodó (Adormir-se ràpidament a causa de la fatiga) temàtica: dormir, treball, maneres de dir
    • 
99.   
    Com el mestre Maurici, que treballant treballant va perdre l'ofici temàtica: oficis, treball, ensenyar
    • 
100.   
     Com la feina de les llevadores, que mai no s'ha acaba temàtica: oficis, treball
     •