refranys Ensenyar
296 en total

  1. A aquest no li hem d'ensenyar res
  2. A cada bolet, una lliįķ (Dependre dels erros comesos)
  3. A ensenyar aprenents i a domar cavalls no hi ha cap Ģganānciaģ
  4. A escola que falten mestres
  5. A escola, que hi ha molta falta de rectors
  6. A estudi, que el mestre es fa vell (Perquč es donin pressa)
  7. A la dona ballar i a l'ase bramar, lo diable [o dimoni] li ho degué ensenyar [o amostrar]
  8. A mestre d'espasa, aprenent de pistola
  9. A Ribera, gent de faixa; a la Riba, mestres d'aixa
  10. A tal mestre, tal deixeble
  11. A un gat vell no li digues moixina (Indica que no cal donar lliįons de vida prāctica a les persones d'edat)
  12. A un vell gat no li cal mostrar la rata (Vol dir que els homes experimentats no necessiten lliįons)
  13. A vella guineu no cal ensenyar-li a robar gallines
  14. Abans d'ensenyar, aprčn (Es refereix que per a ser mestre en una cosa, primer s'ha de treballar molt en aixō)
  15. Aixō que t´ho ensenyen, en l´escola?
  16. Allō que es veu, s'aprčn
  17. Amics i llibres, pocs i bons.
  18. Amor d'estudiant, amor inconstant
  19. Anar a escola (Assistir a les lliįons en una escola)
  20. Anar al safrā (Fer campana, faltar a escola)
  21. Anar peix (No haver estudiat, no saber una assignatura, una lliįķ, etc.)
  22. Anar [o Estar] en llibres de rei (Estar encausat o processat )
  23. Aprčn de mestre i esdevindrās destre
  24. Aprčn primer a callar si vols saber parlar
  25. Aprendre de lletra (Aprendre a llegir)
  26. Aprendre la lliįķ (Escarmentar-se. Estar advertit per un altre)
  27. Aprenent de molt oficis [o cičncies], mestre de poc [o res] (La dedicaciķ simultānia a moltes activitats dificulta l'especialitzaciķ i per tant la destresa en una tarea concreta)
  28. Aprenent de Portugal, que no sap cosir i vol tallar
  29. Aprenent molt mestre de poc (La dedicaciķ simultānia a moltes activitats dificulta l'especialitzaciķ i per tant la destresa en una tarea concreta)
  30. Atendre i entendre es bo per aprendre
  31. Badallar de son com el mestre Anton
  32. Bona lectura, la tristesa cura
  33. Cada dia aprčn de l'anterior
  34. Cada mestre té el seu llibre (Cada persona sigueix unes premises particulars)
  35. Cadascú és mestre a casa seva
  36. Cadascú viu amb l'art que aprén
  37. Cal educar per amor i no per temor
  38. Calfar-se el cap (Estudiar)
  39. Capellā, agarra la creu; i a ensenyar la llei de Déu
  40. Caure un llibre de les mans (Cansar la seva lectura)
  41. Com el fill d'en Sans, que volia ensenyar al seu pare a fer infants
  42. Com el mestre Maurici, que treballant treballant va perdre l'ofici
  43. Com els fills de l'amo en Pere, que volien ensenyar el seu mestre
  44. Costums de mal mestre, fill sinistre
  45. Crear escola (Tindre deixebles, seguidors, imitadors)
  46. Cremar-se les celles (Estudiar)
  47. D'un mal llibre els senyor ens lliure
  48. De bona educaciķ
  49. De fer el senyor i el bacķ no en cal ensenyar ningú
  50. De llibres i paraigües no se’n tornen molts
  51. De sentir s'aprčn a parlar
  52. De tot s'ha de pagar l'aprenentatge
  53. Deixa fer el mestre, per ase que sigui
  54. Deixar els llibres (Abandonar els estudis)
  55. Després de menjar, ni llibres ni estimar
  56. Déu ens guarde del mal veí, i d'aprenent de cornetí
  57. Déu ens lliure d'un estudiant que sols estudia en un llibre
  58. Dia lectiu (Dia en quč estan obertes les aules d'una Escola, Universitat o Institut)
  59. Dir la lliįķ del bacķ (Insultar de paraula)
  60. Donar (o clavar) una lliįķ (Regla de conducta donada amb preceptes, exemples, traįada a algú per corregir-lo; esmena, escarment)
  61. Donar una canya i ensenyar a pescar
  62. Durar menys que un caramel [o bombķ] a la porta d'una escola
  63. Educaciķ i cičncia, la millor herčncia
  64. Educaciķ i diner, fan el fill cavaller
  65. Educar és formar l'esperit
  66. El bon estudiant aprén de tots els llibre
  67. El bon mestre fa bon vailet (vailet: Noi de dotze a quinze anys que ajuda a la feina d'un menestral, d'un pagčs o d'un pastor)
  68. El comprar ensenya a vendre
  69. El deixeble ensenya al mestre
  70. El diable ensenya a robar, perō no a amagar
  71. El fer ensenya a ben fer
  72. El ferir que el mestre fa al fadrí és així com el ferir que fa l'ocell a la sement
  73. El ferrer de Tibi [o de Perellķ; o de Livi; o de Banyera], ferrant ferrant [o manxant manxant] perdé [o va perdre] l'ofici (Es diu referint-se a algú que en lloc de progressar en la seva professiķ o en els estudis, mestost s'hi endarrereix)
  74. El fill del mestre Jaume, que ensenyava de fer sabates a son pare
  75. El fuster ha de fer la feina polida, el mestre de carros forta i l'ebenista encaixada i bonica
  76. El llegir fa perdre l'escriure [o Llegint llegint perdia l’escriure] (Vol dir que una cosa destorba o atura l'altra; es diu referint-se a algú que, per dedicar-se a una cosa, n'abandona una altra de més important o convenient)e
  77. El llest mestret té el secret del fred
  78. El millor mestre, el temps; la millor cičncia, la pacičncia
  79. El mosso vol esser mestre (Es diu pels qui pretenen de saber més del que realment saben fer)
  80. El pare mort, jo mestre
  81. El que els llibres afirmen, les eines ho confirmen
  82. El que em va ensenyar de viure com a pobre em va fer ric
  83. El que no estudia no sap
  84. El que s'aprčn als bressols [o en la bolcadeta] no es deixa fins la mort [o mortalleta] (Vol dir que allō que s'ha aprčs de fer en la infantesa, es conserva tota la vida)
  85. El que sap, deu ensenyar al que no sap
  86. El saber anima, la cultura aproxima
  87. El saber no ocupa lloc (Es diu per indicar que mai fa nosa l'augment dels coneixements)
  88. El savi Tosques, que ensenyava llatí a les mosques
  89. El teatre és la millor i pitjor escola
  90. El temps és un gran mestre
  91. El vestit ensenya l'ofici i l'exercici
  92. Els fills del mestre Pere amostraven a son pare
  93. Els llibres sķn mestres que no renyen i amics que no demanen
  94. Els tres treballs més pesats: governar, parir i ensenyar
  95. Els trons i la mar ensenyen de resar
  96. Enrere, mestre Pere
  97. Ensenya més el mķn que pare i mare
  98. Ensenya més la necessitat que la universitat
  99. Ensenyant s'aprčn
  100. Ensenyar al que sap més