El Refranyer
Dites, refranys i maneres de dir
Inici
Dites i refranys per temàtica
Cerca Avançada de refranys
Afegir a la barra de recerca
Refranys al teu Blog
El llibre
Blog de l'autor
Twitter
Facebook
Email
Refranys treball
Anar llogat (Treballar contractat al servei d'algú mitjançant una retribució fixa)
maneres de dir
,
treball
Anar morros per terra (1 Anar ajupit o treballar-hi. Ser molt treballador; escarrassar-se; esforçar-se sense profit; anar malament de negocis. 2 Anar molt cansat per raó de la feina, d'una malaltia o d'una altra cosa)
treball
,
maneres de dir
,
cos huma
Anar per dalt del cap de faena (Tenir molta faena, més de la que es voldria i de la que es pot fer)
maneres de dir
,
treball
,
cos huma
Anar per feina (Fer el que cal sense entretenir-se en altres coses)
maneres de dir
,
treball
Anar [o treballar] a estall (Anar a preu fet. Treballar sense parar)
treball
,
maneres de dir
Anem anant, els uns darrere i els altres davant (És una invitació a dissoldre una reunió o a posar-se en marxa o a la faena)
treball
Anem anant, que es fa tard i ve plovent (És una invitació a dissoldre una reunió o a posar-se en marxa o a la faena)
treball
Animal bon menjador, per a tot treballador (Qui té bon apetit sol tenir salut i energia)
animals
,
bona
,
treball
Animal llogat, sempre està menjat (Qui ven la seua força de treball a un patró guanya menys que si la invertira directament en profit propi. També, les coses que utilitzen molts solen estar descuidades)
treball
,
animals
Any de molta aigua, el pagès no menja i treballa
treball
,
oratge
,
any
,
menjar
,
oficis
,
aigua
Any plujós, any de fer el gos (Els treballs del camp depenen de l’oratge, i si la terra està enfangada no es pot llaurar)
any
,
camp
,
oratge
,
treball
Anys i treballs, ixen els pels blancs
any
,
treball
Aquell que sols espigola, poc omplirà la cassola
treball
,
camp
,
menjar
Arc que molt treballa, o es trenca ell o la corda
treball
Arrancà de cavall, parà de burro [o ase] (Reflecteix aquelles actuacions desproporcionades, que comencen amb molta empenta i a poc a poc es van desinflant)
animals
,
treball
Arrapar la pedrenca (Expressió per a indicar que s'ha de treballar de valent per a tirar avant)
maneres de dir
,
treball
Arrendadoret, menjar en plata i morir en grillet (Significa que qui treballa en una propietat que és llogada, ve un moment en què ha de fer front a la despesa, de la qual no es recordava o no havia fet la previsió oportuna)
mort
,
menjar
,
persones
,
treball
Arribar i moldre (Enllestir una feina ràpidament. Arribar i empènyer, arribar i pouar, aplegar i envasar, arribar i seure, fer-ne via, enllestir de pressa, no haver-se d'esperar gens)
maneres de dir
,
treball
Arribar quan la feina és feta (Hom ho diu dels ganduls. Sempre fuig de fam i de feina; ser dropo, peresós; fer salat)
maneres de dir
,
treball
Ase carregat d'or, puja lleuger la muntanya
animals
,
treball
Ase que entra en heretat aliena, n'eixirà carregat de llenya
animals
,
treball
Assotar l'aire (Treballar inútilment)
maneres de dir
,
treball
Avançar feina (Fer una feina avanç del que toca. Anticipar, fer camí)
maneres de dir
,
treball
Avarques per a treballar, les festes a coixejar
festa
,
diners
,
treball
Banyut i paga es beure (Ho diuen d'un qui, de més a més que fa feina, encara ha de pagar)
treball
,
beure
Barca aturada no guanya nolis (Significa que el qui s'atura de treballar no obté guany)
mar
,
diners
,
treball
Barca i ruc, la càrrega al cul (El pes s’ha de col·locar en el lloc idoni per tal que no es desplace ni perjudique l’estructura portant)
animals
,
treball
,
mar
Barca parada no mou guerra (Ho diuen per expressar els mals efectes de la inacció)
treball
,
mar
Barca varada no fa jornada (Es diu com a encoratjament quan, per alguna causa, no estem treballant)
mar
,
treball
Barca, per qui la cualca (Ho diuen per significar que el qui guanya més en una empresa és aquell qui la maneja directament)
mar
,
treball
Batre l'empedrat (Treballar inútilment)
maneres de dir
,
treball
Batre per la palla (Fer feina per no guanyar res)
maneres de dir
,
treball
,
diners
Beneit sigui sant dilluns, que la feina ens duus
setmana
,
treball
Béns de pagès, béns de no res (Indica que la terra està sotmesa a oscil·lacions d'anys bons i dolents, i no té fermesa el seu valor)
oficis
,
treball
,
camp
,
diners
Boirina a la vall, pagès al treball. Boirina a la muntanya, pagès a la cabanya (La boira és indicativa de bon o mal oratge mariner segons l’altitud on es forma)
oficis
,
oratge
,
treball
Bon cabal per a un pobre home! (Es diu parlant d'una noia poc treballadora)
treball
,
persones
Bon camí sempre és drecera
treball
Bon jornal, de matí comença
diners
,
treball
,
bona
Bon llom, pa l'arena (Es refereix a persones que treballen amb excessiva calma)
bona
,
cos huma
,
treball
Bon menjar fa bon treballar (Amb l'energia recuperada tenim mes forces per la feina)
menjar
,
bona
,
treball
Bon ofici dóna al teu fill i podrà sortir de tot perill (Recomana educar i preparar la descendència perquè siga autònoma en el futur)
treball
,
parentiu
,
bona
,
donar
Bon pas i bon compàs i descansat arribaràs
treball
Bon vi i bona escudella i que treballi qui en ve al darrera.
bona
,
menjar
,
vinya
,
treball
Bon viure i no treballar, no pot durar
bona
,
treball
Bona feina no necessita nunci (Les coses ben fetes són apreciades per la seua qualitat)
bona
,
treball
Bordó i carabassa, vida regalada (Ho diuen parlant dels malfeiners que van d'una banda a l'altra)
treball
,
plantes
Braços aturats, no porten jornal (Es refereix a que sense treballar no pot un guanyar-se la vida)
treball
Bugada estesa, sol espera
oratge
,
treball
Caçar mosques (Passar el temps sense treballar o fent coses inútils)
treball
,
caça
,
maneres de dir
,
animals
Cada dia no és festa major (Recorda que allò normal i habitual és el treball i les obligacions)
dia i nit
,
treball
,
festa
Pàgina 3 de 22.